Ermita del Calvari (Énova)
La ermita del Calvari d'Énova és una ermita a mig construir, l'edificació del qual es va començar en el XIX pero no es va terminar per motius presupostaris[1][2] És un edifici catalogat com Be de Rellevància Local, per mig d'una declaració genèrica de l'11 de juny de 1998, en el número 46.119-999-000001.[3]
Història i descripció
[editar | editar còdic]En el moment de la seua edificació es varen eliminar els restants de l'antic castell, d'época medieval, de quan la zona estava baix domini àrap, per això el castell es coneixia com el castell andalusí de Yénova. D'este castell poden trobar-se en el solar alguns restants ceràmics.[4]
L'ermita estava destinada a albergar l'image del Santíssim Crist de la Salut, per haver terminat en la terrible epidèmia de còlera morbo asiàtica de 1885.[4] La seua construcció es deu a l'idea que va tindre un dels retors d'Énova d'el XIX, don Román Quilis, retor d'Énova de l'11 de maig de 1879 al 23 de juliol de 1900 (data de l'última anotació en el llibre de batisme).[5]
Segons consta en els archius parroquials, en l'any 1886 este retor commogut per la precària situació en que es trobava la classe jornalera del poble per un temporal que havia ocorregut, va convéncer als acomodats del poble a donar una ajuda econòmica a estos jornaleros necessitats. Esta almoina la rebrien a canvi de treballar esplanant el camí del calvari. En els diners que va obtindre només va poder pagar una semana de treball, en lo que l'objectiu no s'havia conseguit. Aixina que el retor va propondre als hòmens del poble treballar els dumenge i festius fins a mig dia per a conseguir la meta inicialment ideada. Varen treballar tant hòmens com a dònes i en poc més d'un més s'havia conseguit la explanación. Una volta conseguit açò, el retor va propondre el trasllat dels casilicios de pedra que contenien les estacions del via crucis que datava de 1798 i que s'ubicava al final del carrer del Calvari ( d'ahí el seu nom), al camí esplanat en la loma del sur de la població. Despuix d'este ardu treball el retor va tirar en falta una ermita al final del calvari que coronara el cim i al temps albergara l'image del Crist de la Salut. Esta ermita devia tindre forma de creu grega i estar arrematada per cúpula. Possiblement no s'acabara per deixar de ser retor de la localitat en l'any 1900, en la qual cosa el proyecte possiblement quedara en l'oblit.[5]
La construcció de l'ermita es feya arreplegant almoines durant els rosaris de carrers, en coples com la que diu:[4]
demanant almoina, si la vols donar,
per a fer-li una ermita al seu fill,
que no té casa ni on habitar".
Esta copla seguix cantant-se tots els anys en les festes de la Divina Aurora que tenen lloc l'última semana de juliol.[4]
Alguns autors han aplegat a afirmar que l'ermita sí es va finalisar i que va estar en peu uns pocs anys. De fet estos autors es recolzen en el comentari que Pedro Sucías Aparicio va realisar quan va visitar el poble a principis d'el XX: "Es va edificar en 1886. No tenen més que un altar, a on es troba l'image de Jesús Crucificado".[4][6]
Presenta planta en creu grega i s'ubica sobre una loma que s'alça al sur de la població. Pot accedir-se a ella per mig d'un camí zigzagueante que forma un via crucis en casalicios de pedra llaurada que marquen les estacions flanquejats per ciprers, des del seu emplaçament es goja d'una excelent vista de la localitat i part de la comarca. Des del poble s'accedix a ella pujant cap a la loma pel carrer Sant Cristóbal.[1]
En autumne de 1982 com a conseqüència de les extraordinàries pluges que va haver, els restants de l'ermita es varen vore afectats i es va perdre part de la frontera, en l'óculo i la espadaña els quals poden observar-se en antigues fotografies de les décades de 1950-1970, i un dels tres arcs diafragmàtics de rajola que sostenien l'edifici original.[4]
En l'any 2005 va haver una intervenció, patrocinada per la Diputació de Valéncia, que va posar en valor tant el via crucis com les ruïnes de l'inacabada ermita, deixant-la com un punt d'interés de la localitat, i formant part de la coneguda com "Senda Històrica-Paisagística de L’Énova", senda que forma part de les PR-CV, en el número 454.[7] A pesar de que dit any varen ser restaurats alguns dels arcs, solament queden 6 de les estacions del camí en peu encara que es troben en estat d'abandó.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «es/portfolio-items/lenova/ L’Ènova» (en és-és). Reserves Ribera del Xuquer. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ Soldre, Abel (2019). «Patrimoni: l'herència dels avantpassats», L'enova. Geografia. Història. Patrimoni (en valencià), L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova, p. 347.
- ↑ «gva. es/ca/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Secció 2ª. Bens de rellevància local - Patrimoni Cultural i Museus - Generalitat Valenciana» (en és-és). Patrimoni Cultural i Museus. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «lenova. es/pagina/calvari-conjunt-dermita-casalicis Calvari conjunt d'ermita i casalicios».
- ↑ 5,0 5,1 Regidoría d'Educació i Festes. Ajuntament de L'Ènova (ed.). L'Ènova 2007. Història i tradicions., Xàtiva.
- ↑ Sucías, P. Notes útils per a escriure l'història del regne de Valéncia, Valéncia 1911, manuscrit dels Fondos Bibliogràfics Sucías, Hemeroteca Municipal de Valéncia. Vol 17 p 300
- ↑ «valenciabonita. es/2021/03/23/senda-historica-paisajistica-de-lenova/ La Senda Històrica-Paisagística de L’Énova, un senzill recorregut ple d'història» (en és). valenciabonita. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ Soldre, Abel (2019). «Patrimoni: l'herència dels avantpassats», L’ÉNOVA: geografia, història, patrimoni (en valencià), L'enova: L'Ajuntament de L'Enova, p. 347.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita del Calvari (Énova).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Calvario (Énova)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.