Anar al contingut

Via crucis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Via crucis
Archiu:Via Dolorosa caps block 0 1505.jpg
Pelegrins en la Via Dolorosa davant la Quinta Estació.
Archiu:Jesús Carga su Cruz interpretación teatral caps block 1 Terranova.jpg
Juan Andrés interpreta a Jesús en viacrucis actuat Terranova Valle del Cauca
III estació. Crist caigut (1698), escultura de Nicola Fume en l'iglésia de Sant Ginés (Madrit).

El via crucis[1] o viacrucis[2][3] (del llatí via crucis, ‘camí de la creu’) és una de les devoció o pràctiques d'oració més esteses entre els catòlics,[4] aixina com en les iglésies luteranas,[5][6] anglicanes[7] i metodistas.[8][9] Es realisa el Divendres Sant i els divendres de la Quaresma i referix els diferents moments vixcuts per Jesús de Nazaret des del seu prendimiento fins al seu crucifixió, sepultura i posterior resurrecció. L'expressió s'usa també, comunament, per a expressar tot tipo de dificultats que es presenten en la vida quan es volen alcançar certs objectius.


També conegut com a «estacions de la creu» i «via dolorosa», es tracta d'un acte de pietat, un camí d'oració, basat en la meditació de la passió i mort de Jesucristo, en el seu camí al Calvari. El camí es representa en una série de catorze imàgens de la Passió, denominades estacions, corresponents a incidents particulars que, segons la tradició catòlica, Jesús va sofrir per la salvació de la humanitat basats en els relats evangèlics i la tradició. Per extensió, també es diu viacrucis al recorregut de creus que senyalen un camí o una ruta a on es pot realisar este eixercici piadós.

Història

[editar | editar còdic]
Tercera estació del viacrucis francés de 1820 expost en l'Iglésia Matriu Sant Ignacio de Loyola, en Junín, Argentina.
Archiu:Cristo crucificat.jpg
Crist crucificat (h. 1632), per Velázquez (Prat, Madrit).

La costum de resar les estacions de la Creu va començar en Jerusalem. Certs llocs de la Via Dolorosa (encara que no es dia aixina abans de el XVI) varen ser reverentemente marcats des dels primers sigles. Fer allí les estacions de la Creu es va convertir en la meta de molts peregrins des de l'época de l'emperador Constantino (IV).

Segons la tradició, la Santíssima Verge visitava diàriament les estacions originals i Sant Jerónimo, Pare de l'Iglésia, va escriure sobre la multitut de peregrins de tots els països que visitaven els llocs sants en el seu temps. No obstant, no existix prova d'una forma fixa per a esta devoció en els primers sigles.

Des de el XII els peregrins escriuen sobre la "Via Sacra", com una ruta per la que passaven recordant la Passió. No sabem quàn varen sorgir les estacions segons les coneixem hui, ni quàn es va començar a concedir-los indulgències, pero provablement varen ser els franciscanos els primers en establir el via crucis, ya que a ells se'ls va concedir en 1342 la custòdia dels llocs més preciosos de Terra Santa. Tampoc està clar en quina direcció es recorrien, ya que, segons sembla, fins a el XV molts ho feyen escomençant en el Monte Calvari i retrocedint fins a la casa de Pilato.

Ferraris menciona les següents estacions en indulgències: En els sigles XV i XVI es varen erigir estacions en diferents parts d'Europa. El Beato Álvaro de Còrdova, flare dominico (m. 1430), que en la seua tornada de Terra Santa va construir una série de chicotetes capelles en el convent dominico de Còrdova en les que es varen pintar les principals escenes de la Passió en forma d'estacions. Per la mateixa época, la Beata Eustochia, clarisa, va construir Estacions similars en el seu convent en Mesina. Hi ha atres eixemples. No obstant, la primera volta que es coneix l'us de la paraula "Estacions" utilisada en el sentit actual del via crucis, es troba en la narració del peregrí anglés Guillermo Wey sobre les seues visites a la Terra Santa en 1458 i en 1462. Wey ya menciona catorze estacions, pero solament cinc d'elles corresponen a les que s'usen hui dia, mentres que sèt sol remotamente es referixen a la Passió.

En els temps medievals, poques de les Estacions mencionen la segona (Jesús carrega en la creu) ni la dècima (Jesús és despullat de les seues vestidures). Per un atre costat, algunes que hui no apareixen, eren abans més comuns. Entre estes, el balcó des d'a on Pilato va pronunciar Ecce Homo (he ací l'home).


Comprenent la dificultat de peregrinar a la Terra Santa, el papa Inocencio XI va concedir en 1686 als franciscanos el dret d'erigir Estacions en les seues iglésies i va declarar que totes les indulgències anteriorment obtingudes per visitar devotamente els llocs de la Passió del Senyor en Terra Santa les podien en avant guanyar els franciscanos i atres afiliats a l'orde fent les Estacions de la Creu en les seues pròpies iglésies segons la forma acostumada (sent el franciscano Leonardo de Port Maurici el seu major propagador).[10] Inocencio XII va confirmar este privilegi en 1694 i Benedicto XIII ho va estendre en 1726 a tots els fidels. En 1731 Clemente XII ho va estendre encara més permetent les indulgències en totes les iglésies, sempre que les Estacions anaren erigides per un pare franciscano en la sanció de l'ordinari (bisbe local). Al mateix temps va fixar definitivament en catorze el número d'Estacions. Benedicto XIV va exhortar en 1742 a tots els sacerdots a enriquir les seues iglésies en el ric tesor de les Estacions de la Creu. En 1773 Clemente XIV va concedir la mateixa indulgència, baix certes circumstàncies, als crucifixos beneïts per a l'oració de les Estacions, per a l'us dels malalts, els que estan en la mar, en presó o atres impedits de fer les Estacions en l'iglésia. La condició és que sostinguen el crucifix en les seues mans mentres resen Pare Nostre, l'Au María i el Gloria un número determinat de voltes. Estos crucifixos especials no poden vendre's, prestar-se ni regalar-se sense perdre les indulgències, ya que són propis per a persones en situacions especials. En 1857 els bisbes d'Anglaterra varen rebre facultats de la Santa Sèu per a erigir ells mateixos les Estacions en indulgències quan no hi haguera franciscanos. En 1862 es va llevar esta última restricció i els bisbes varen obtindre permís per a erigir les Estacions, ya siga personalment o per delegació, sempre que anara dins de la seua diòcesis.

Realisació i actualisació

[editar | editar còdic]

La costum és fer un recorregut grupal que pot tindre lloc dins del temple o pels carrers, detenint-se en cada estació i resant una oració en cada una, una llectura d'algun passage del evangelio i una reflexió i jaculatorias. La pietat va deixar o va fer que l'art produïra obres maravelloses per a representar les distintes escenes del via crucis.[11] Existixen via crucis monumentals en molts llocs, com el via crucis de Lorca, el d'Ortigueira, que recorre els principals carrers d'esta vila costera, acompanyant a Jesús Nazareno cap al Mont Calvari, cerro sobre el que es varen construir una série d'ermites al començament de el XVII, com a alternativa als peregrins que no pogueren desplaçar-se a Terra Santa, o en Mèrida. Atres via crucis coneguts es troben en Lourdes, Montserrat.

Estacions

[editar | editar còdic]

La forma tradicional d'esta pràctica piadosa consta de les següents catorze estacions.

  1. Jesús és condenat a mort (Sant Mateo 27:26. Sant Marcos 15:15. Sant Lucas 23:24-25. Sant Joan 19:16.)
  2. Jesús carrega la creu. (Sant Mateo 27:31. Sant Marcos 15:20. Sant Joan 19:17)
  3. Jesús cau per primera volta.
  4. Jesús troba a la seua mare, María. (Sant Joan 19:25-27)
  5. Simón de Cirene ajuda a dur la creu de Jesús. (Sant Mateo 27:32. Sant Marcos 15:21. Sant Lucas 23:26)
  6. Verónica neteja el rostre de Jesús.
  7. Jesús cau per segona volta.
  8. Jesús consola a les dònes de Jerusalem. (Sant Lucas 23:27-31)
  9. Jesús cau per tercera volta.
  10. Jesús és despullat de les seues vestidures. (Sant Mateo 27:35. Sant Marcos 15:24. Sant Lucas 23:34. Sant Joan 19:23-24)
  11. Jesús és clavat en la creu. (Sant Mateo 27:35. Sant Marcos 15:24. Sant Marcos 15:24. Sant Lucas 23:33. Sant Joan 19:18)
  12. Jesús mor en la creu. (Sant Mateo 27:50. Sant Marcos 15:37. Sant Lucas 23:46. Sant Joan 19:30)
  1. Jesús és baixat de la creu i lloc en braços de la seua mare. (Sant Joan 19:38-40)
  2. Jesús és sepultat. (Sant Mateo 27:59-60. Sant Marcos 15:46. Sant Lucas 23:53-54. Sant Joan 19:41-42)

En escomençar la primera estació -després igual en totes- es diu:

T'adorem Crist i et beneïm, que per la teua santa creu redimiste al món

Es resa el Padrenuestro, Au maría i, en lloc del Gloria es diu:

Senyor, vaig pecar, tingau pietat i misericòrdia de la meua

Al final se sol resar una oració per a la petició i acceptació d'una bona mort.

Regulacions actuals sobre les indulgències

[editar | editar còdic]
Archiu:Vía crucis y cueva, Calatayud, España, 2018-01-03, caps block 35 06.jpg
Històrica creu d'un via crucis en Calatayut, Espanya.

Publicades en el Enchiridion Indulgentiarum Normae et Concessiones, en maig de 1986, Llibreria Editrice Vaticana:

Les normes per a obtindre estes indulgències plenàries són cita requerida:

  1. Deuen fer-se davant Estacions de la Creu erigides segons la llei.
  2. Deu haver catorze creus. Per a ajudar en la devoció estes creus estan normalment adjuntes a catorze imàgens o taules representant les estacions de Jerusalem.
  3. Les Estacions consistixen en catorze piadoses llectures en oracions vocals. Pero per a fer estos eixercicis solament es requerix que es medite devotamente la passió i mort del Senyor. No es requerix la meditació de cada misteri de les estacions.
  4. El moviment d'una Estació a l'atra. Si no és possible a tots els presents fer este moviment sense causar desorde en fer-se les Estacions públicament, és suficient que la persona que ho dirigix es moga d'Estació a Estació mentres els atres permaneixen en el seu lloc.
  5. Les persones que estan llegítimament impedides de satisfer els requisits anteriorment indicats, poden obtindre indulgències si a lo manco passen algun temps, per eixemple, quinze minuts en la llectura devota i la meditació de la Passió i mort del nostre Senyor Jesucristo.
  6. Atres eixercicis de devoció són equivalents a les Estacions de la Creu, encara sobre indulgències, si estos nos recorden la Passió i mort del Senyor i estan aprovats per una autoritat competent.
  7. Per a atres ritos. Els patriarques poden establir atres eixercicis devots en memòria de la Passió i mort del nostre Senyor, en manera similar a les Estacions de la Creu. Deixant clar que tot per lo que Jesús va morir en la creu va ser per nosatres, per a poder salvar-nos.

Els requisits de dalt són necessaris per a obtindre les indulgències, pero sempre que es fan les Estacions en devoció en qualsevol lloc, ya siga públicament o en privat, s'obtindran moltes gràcies. Clar que deuen fer-se de cor, en sincera intenció de conversió.

Les Estacions de la Creu es poden fer en gran benefici tot l'any i són especialment significatives durant la Quaresma. Cada Divendres Sant, el Papa dirigix les Estacions de la Creu des del Coliseu en Roma per a recordar als màrtirs i el nostre cridat a seguir els seus passos.

Reforma de Juan Pablo II

[editar | editar còdic]
Estacions del Calvari Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción
Les catorze estacions del via crucis en l'Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción en Villamelendro de Valdavia. Ilustracions de Pascual. Edicions Barsal (Barcelona) 1920s.


El Divendres Sant de 1991,[12][13] en l'autoria de Juan Pablo II, es va crear un nou viacrucis en 15 Estacions basades totes elles en moments del Nou Testament, ya que el primigeni es basa en passages arreplegats de la Tradició cristiana, alguns recollits en els evangelios apócrifos, entre els que es trobaven la trobada de Jesús en María, la seua mare i l'acte en el que la Santa Dòna Verónica li enjuga el rostre a Jesús. Este nou viacrucis comença en l'oració de Jesús en l'hort de Getsemaní i finalisa en la sepultura de Jesús. A voltes, s'afig una Dècima quinta Estació dedicada a la Resurrecció de Crist. Va ser un intent d'acostar ecuménicamente a totes les confessions cristianes, i encara que s'usa alternativament al tradicional, en cap cas ho ha substituït.

El nou viacrucis és:

  • Primera Estació: Jesús en l'hort de les Oliveres.
  • Segona Estació: Jesús, traïcionat per Judas, és arrestat.
  • Tercera Estació: Jesús és condenat pel Sanedrín
  • Quarta Estació: Jesús és negat per Pedro
  • Quinta Estació: Jesús és condenat a mort per Pilato
  • Sexta Estació: Jesús és flagellat i coronat d'espines.
  • Sèptima Estació: Jesús carrega la creu.
  • Octava Estació: Jesús és ajudat per Simón el Cirineo a dur la creu.
  • Novena Estació: Jesús consola a les dònes de Jerusalem.
  • Dècima Estació: Jesús és crucificat.
  • Undècima Estació: Jesús promet el seu regne al bon lladre.
  • Duodècima Estació: Jesús en creu, la seua mare i el discípul
  • Tretzena Estació: Jesús mor en la creu.
  • Catorzena Estació: Jesús és sepultat.
  • Quinzena Estació: Jesús Resucita d'entre els morts [Vigílies Pascuales].

Música

[editar | editar còdic]

Franz Liszt va escriure un Via Crucis per a cor, solistes i piano o orgue o harmònium en 1879. En 1931, l'organiste francés Marcel Dupré va improvisar i transcribió meditacions musicals basades en catorze poemes de Paul Claudel, una per a cada estació. Vesalii Icones (1969) de Peter Maxwell Davies, per a violonchelo soliste i conjunt instrumental, reunix el Via Crucis i una série de dibuixos del tractat anatòmic De humani corporis fabrica (1543) del mege belga Andreas van Wesel (Vesalius). En la seqüència de Davies, la "estació" final representa la Resurrecció, pero del Anticristo, sent la moraleja del compositor la necessitat de distinguir lo fals de lo real.[14] David Bowie va considerar la seua cançó de 1976 "Station to Station" com "molt relacionada en el Via Crucis".[15] El compositor polac Paweł Łukaszewski va escriure Via Crucis en 2000 i va ser estrenat per l'Òpera i Orquesta de Podlaska el 8 de març de 2002.[16] El oratorio modular de 2002 de Stefano Vagnini, Via Crucis,[17] és una composició per a orgue, computadora, cor, orquesta de cordes i quartet de metals. El compositor italià Fabio Mengozzi va llançar el seu àlbum electrònic Via crucis en 2022.[18] El compositor chinenc-nortamericà Jordan Tang va escriure Stations of the Cross per a piano sol (2023, estrenat en 2023) o piano i quartet de cordes (2025, s'estrenarà en 2026).

Com el Via Crucis es resa durant la Quaresma en les iglésies catòliques, cada estació va seguida tradicionalment d'un vers del Stabat Mater, compost en el sigle XIII pel franciscano Jacopone dona Todi. La seqüència poètica de James Matthew Wilson, El Via Crucis, està escrita en la mateixa mètrica que el poema de dona Todi.[19]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ crucis Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Plantilla:Cita OLE
  4. ↑ Zapatero Ballesteros, Juan (2006). el+V%C3%ADa+Crucis+és+una+de+les+m%C3%A1s+esteses+entre+els+cristians%22&hl=en&sa=X&vore=0ahUKEwiJlsKMhubSAhXKI5AKHTFpAmgQ6AEIGjAA#v=onepage&q=%22la%20pr%C3%A1ctica%20de el%20V%C3%ADa%20Crucis%20és%20una%20de%20les%20m%C3%A1s%20esteses%20entre%20els%20cristians%22&f=false Viacrucis en clau d'actualitat, Guadalajara-Barcelona: Editorial Enrique de Ossó i Edicions STJ. ISBN 84-96588-08-4.
  5. ↑ «Stations of the Cross» (en en). Holy Trinity Lutheran Church.
  6. ↑ «Good Friday: Stations of the Cross Explained». Sinclair Broadcast Group, Inc. (KJZZ14). «It has become standard for Catholic churches in the United States to mark the Stations of the Cross on Good Friday. In addition to Catholics, some Protestant churches, especially those belonging to the Episcopal [i.i., Anglican] or Lutheran denominations, also commemorate the Stations of the Cross as of their Lenten activities.»
  7. ↑ «Lent». Church of England.
  8. ↑ «Stations of the Cross» (en en). Trinity UMC.
  9. ↑ «Stations of the Cross» (en anglés). Epworth United Methodist Church.
  10. ↑ http://www.franciscanos.org/bac/leonardo.html
  11. ↑ cfr. J. Camón Aznar, Els grans temes de l'art cristià, tom III, La Passió de Crist, Madrit 1949
  12. ↑ Juan Pablo II. «Ufficio delle celebrazioni liturgiche del Sommo Pontefice. Via Crucis. Venerdì Sant 1991» (en italià). Oficina de les Celebracions Llitúrgiques del Sum Pontifique.
  13. ↑ Juan Pablo II. «1 Estaciones del via crucis». Siervo dels Cors Traspassats de Jesús i María.
  14. ↑ Peter Maxwell Davies: Composer's note in the published score (Boosey and Hawkes, B & H 20286).
  15. ↑ Cavanagh, David (1 de febrer 1997). “ChangesFiftyBowie”. Q magazine: 52–59.
  16. ↑ «Via Crucis by Paweł Łukaszewski».
  17. ↑ Falcon Valley Music Ed., Stefano Vagnini, Via Crucis, Rome, 2002.
  18. ↑ «Esce il primer disc del compositore i pianiste astigiano Fabio Mengozzi, elettronica i màgia» (en it).
  19. ↑ «The Stations of the Cross : Clarion Review» (en en-us).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Josemaría Escrivá (1981). Via crucis, Edicions Rialp. ISBN 9788432131837.
  • Joseph Ratzinger (1999). Via Crucis, Trobe Edicions. ISBN 9788474905144.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Via_crucis&oldid=977560»