Esclavitut en Cuba
La esclavitut en Cuba es va practicar en l'illa caribenya baix el domini espanyol des del XVI. L'edicte de la reina Isabel la Catòlica de l'any 1500 (Lleis de Burgos) la va prohibir, pero els taínos primer i els africans després, duts a través de l'Atlàntic, varen ser esclavizados fins a finals del XIX, quan l'esclavitut va ser abolida per real decret el 7 d'octubre de 1886.
El esclavisme en l'Amèrica hispana, va estar llimitat fins a l'establiment del assent de negres, un monopoli sobre el comerç d'esclaus des d'Àfrica i l'Amèrica hispana i que es va otorgar a Anglaterra per imposició del Tractat d'Utrecht en terminar la Guerra de Successió Espanyola (1713) com a compensació per la victòria del candidat francés Felipe V. En este tractat se senten les bases del sistema de producció esclavista, que va formar part del més ampli comerç atlàntic d'esclaus.
Dins del context europeu (a on també va existir el esclavisme fins a el XIX) i colonial de l'época, es va desenrollar en condicions de menor rigor que en les colónies portugueses i britàniquesPlantilla:CN, aixina com en territori nortamericà despuix de la seua independència (p. ej.: el propietari no tenia drets illimitats per a eixercir violència física, l'esclau tenia la possibilitat de comprar la seua llibertat i la llibertat per a formar matrimonis i famílies, sense que la condició d'esclau passara als fills des del XIX.
Tampoc en els territoris hispans l'element racial va ser un impediment llegalPlantilla:CN ni de censura social en la mentalitat de l'época, possibilitant durant sigles els matrimonis mixts, el mestiçage, i l'accés a oficis, estudis i títuls nobiliariosPlantilla:CN (és destacable que esta llimitació llegal no va ser resolta en Estats Units fins a el XX).
L'esclavitut en Cuba, la varen portar a terme principalment els cridats indianos, dedicats a la plantació de la canya de sucre, els diputats del qual en Corts varen ser sistemàticament bloquejant els intents abolicionistes durant els trenta anys que varen seguir a la prohibició en l'Espanya peninsular, forçant en això les condicions que donarien lloc a la guerra d'Independència de Cuba.
La colónia cubana baix domini espanyol va ser el penúltim territori (exceptuant Brasil, que la va abolir en 1888) en totes les Américas que va permetre l'esclavitut llegal (fins a fins de 1886), després de que les demés colónies i països ya l'havien abolit fa décades (incloent en EEUU en 1865).[1]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Martín Rodrigo i Alharilla Defenent l'esclavitut en Les Antilles, en la Barcelona del Trieni esparterista, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2021.
- Barnet, M. Biografia d'un cimarrón (1966). Barcelona: Ariel.
- Childs, M. D. 1812 Aponte Rebellion in Cuba and the Struggle against Atlantic Slavery, University of North Carolina Press, 2006, ISBN 9780807857724
- Guillén, N. “Sugarcane,” in Yoruba from Cuba, Trans. Salvador Ortiz-Carboneres. London: Peepal Tree Pres, 2005. 22–23. Print.
- Scott, R. J. & Hébrard, J. M.. Freedom Papers: An Atlantic Odyssey in the Age of Emancipation. Cambridge, MA: Harvard UP, 2012. Print.
- Montejo, I.. Biography of a Runaway Slave (1966). Ed. Miguel Barnet. Trans. W. Nick Hill. Willimantic, CT: Curbstone, 1994. Print. (First published in Spanish in Cuba, and in English in the UK in 1966)
- Knight, F. W., ed. General History of the Caribbean: Volume III: The Slave Societies of the Caribbean. London: UNESCO, 1997. Print.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El comerç portugués d'esclaus, 1444-1888» (en és). ArcGIS StoryMaps. Consultat el 2025-08-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esclavitud en Cuba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.