Esenios
Els esenios (Plantilla:Lang-he isiim; en griego: εσσηνοί, εσσαίοι o οσσαίοι; essenoí, essaíoi, ossañioi) eren els membres d'una secta judeua establida, provablement, des de mediats de el II despuix de la regirada macabea, i l'existència dels quals fins a el I està documentada per distintes fonts. Els seus antecedents immediats podrien estar en el moviment hasideo, de l'época de la dominació seléucida (198 a 142 a. C.).
Nom
[editar | editar còdic]Sobre l'orige de la paraula «esenio» s'han teixit vàries hipòtesis: pot provindre del vocablo grec «ὅσιος» (ossios: ‘sant’, ossa: ‘sants’), o ser una referència al grec hasidei (‘piadosos’), en arameo hesé. Escrits àraps es referixen a ells com magaritas (‘de les coves’). S'ha propost que el nom prové del hebreu asaim (עשים), açò és "hacedores", ya que ells dien "si la Torah ho diu, ho fem", del verp fer=laasot (לעשות), i del plural en masculí=im (ים), que en grec era «εσσηνοι» (essenoi), «εσσαιοι» (essaioi) o «οσσαιοι» (ossaioi). Se sosté també que el nom prové de la paraula siriaca "Asaya", meges; en grec, terapeutes; perque el seu únic ministeri, per al públic, era el de curar les malalties físiques i morals. "Estudiaven en gran conte, diu Josefo, certs escrits de medicina que tractaven de les virtuts amagades de les plantes i dels minerals" (referència: Edouard Schuré. Els grans iniciats. pag. 318).
Documents
[editar | editar còdic]Durant molt temps varen ser coneguts solament per les referències d'autors antics, tals com Plinio el Vell,[1] Flavio Josefo,[2] Filó, Dión Crisóstomo, Hipólito de Ostia i Epifanio de Constància, encara que per a alguns estudiosos, els esenios eren un grup d'ascetas que vivien aïllats en comunitats separades. Provablement la majoria dels varis mils de membres del credo vivien en pobles i ciutats[2] i una important comunitat esenia vivia en Jerusalem,[3] en les muralles del qual es trobava la «porta dels esenios»,[4] que ha segut trobada ya pels arqueòlecs.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell: Text n.º 73 del llibre V de Història natural. Publicat en el lloc web Història de l'Art Eròtic.
- ↑ 2,0 2,1 Flavio Josefo: Guerra dels judeus (II.7). Barcelona (Espanya): Orbis; volum I, llibre II, part VII, págs. 122-126. ISBN 84-7634-100-8
- ↑ 3,0 3,1 el%20periodo%20del «Qumran - Centre d'una secta judeua del periodo del Segon Temple i els “Rolls de la mar Morta”», artícul en espanyol en el lloc web MFA (Ministry of Foreing Affairs) d'Israel.
- ↑ Flavio Josefo: Guerra dels judeus (5.145).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Schonfield, Hugh J. (2005, Madrit). L'enigma dels esenios: els orígens del cristianisme i el misteri del verdader mestre, EDAF. ISBN 978-84-414-1618-5.
- Vidal Manzanares, César (1993, Barcelona). Els esenios i els rolls de la Mar Morta, Martínez-Roca.
- Vidal Manzanares, César (1995, Madrit). Els manuscrits de la mar morta, Aliança. ISBN 84-206-4664-4.
- Vidal Manzanares, César (2006, Barcelona). Jesús i els manuscrits de la mar Morta, Planeta. ISBN 84-08-06528-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esenios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.