Eskolaíta
La eskolaíta és la forma mineral del òxit de cromo (III) (Cr2O3), descrita per primera volta en 1958 per la seua presència en el jaciment d'Outokumpu (Finlàndia). Du el seu nom en honor a Pentti Eskola, geólogo finlandés pioner en l'estudi de roques metamòrfiques.[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]De color negre o vert obscur, la eskolaíta és un mineral opac de lluentor metàlica. Té una durea entre 8 i 8,5 en l'escala de Mohs —entre la del topacio i la del crisoberilo— i una densitat de 5,18 g/cm³.[2]
És un mineral anisótropo que posseïx pleocroísmo (absorbix la llum de distinta manera en funció de la direcció en la que esta incidix, especialment quan està polarisada): els fragments o vores de gra presenten una coloració de verda esmeralda a verda oliva, mentres que les seccions polides no són pleocroicas.[1]
Cristaliza en el sistema trigonal, en la classe hexagonal escalenoédrica.[2] És membre del grup de la hematita (M2O3, sent M = Al, Fe, V, Cr, Tu)[3] i forma una série en la karelianita (V3+2O3).[4]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]
La eskolaíta pot presentar diversos hàbits cristalins: hexagonal, laminar (semblant a les micas, o prismàtic, formant prismes prims.[2] Pot aparéixer associada a diversos minerals, entre ells guyanaíta, pirrotita, pentladita, calcopirita i pirita.[5]
Este mineral s'ha trobat en skarns de tremolita rica en cromo, metacuarcitas i vetes de clorita. També en cudols en rieres i com a component de condritas.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Eskolaíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.