Anar al contingut

Esmeraldo de situ orbis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Esmeraldo de situ orbis
Erro al crear miniatura:
Portada de la primera edició impresa (1892).

Esmeraldo de situ orbis és el títul d'un manuscrit escrit cap a 1506 pel militar, navegant i cosmógrafo portugués Duarte Pacheco Pereira. Dedicada al rei Manuel I de Portugal (1495-1521), es tracta d'una obra de "cosmografía i marinería", segons paraules del propi autor. A pesar del seu títul en llatí, va ser escrita en llengua portuguesa.

No es conserva el manuscrit original pero sí dos còpies: una de la primera mitat d'el XVIII trobada en la ciutat d'Évora i una atra alguna cosa posterior de la Biblioteca Nacional de Lisboa. A partir d'elles es va preparar la primera edició impresa del text, en 1892. En el pròlec Duarte Pacheco anuncia que l'obra consta de cinc "llibres" o parts pero els manuscrits conservats només contenen els tres primers i un fragment del quarto. S'han perdut ademés tots els mapes i ilustracions que acompanyaven al manuscrit original.

Contingut

[editar | editar còdic]
Pròlec
Llibre primer
  • Capítuls 1 al 12: Cosmografía i navegació. Inclou, en el capítul 7, una taula en les latitutés de numerosos llocs.
  • Capítuls 13 al 21: Descripció geogràfica de les costes norteafricano.
  • Capítuls 22 al 33: Descripció de les costes descobertes en l'época de l'infant Enrique el Navegant.
Llibre segon
  • Capítuls 1 a l'11: Descripció de les terres descobertes per orde del rei Alfonso V.
Llibre tercer
  • Capítuls 1 al 9: Descripció de les terres descobertes durant el regnat de Juan II.
Llibre quart
  • Capítuls 1 al 6: Descripció de les terres descobertes durant el regnat de Manuel I.

El manuscrit s'interromp bruscament en mig del capítul 6 del llibre quart. No obstant, el pròlec anuncia que l'obra consta de cinc llibres dels quals el quarto i quint es dediquen a cobrir els descobriments del regnat de Manuel I.

Possible viage portugués a Amèrica en 1498

[editar | editar còdic]

En el capítul 2 del primer llibre, Duarte Pacheco expon la seua particular teoria cosmográfica de que el nostre planeta està cobert essencialment per terra continental, formant l'oceà (principalment l'Atlàntic i l'Índic) un llac tancat rodejat de terra en tots els llocs. En la seua argumentació afirma que la "terra ferma" que hui es coneix com Amèrica es troba a uns 36 graus de llongitut a l'oest d'Europa i Àfrica i s'estén a lo manco entre les latitutés 70° nort i 28,5º sur sense que s'hi haja vist el final per cap d'abdós extrems. Això li du a supondre que Amèrica s'estén fins a abdós pols i que per allí està unida al Vell Món, formant un únic continent universal.

En este mateix passage l'autor afirma també, casi de passada, que el rei Manuel I li va ordenar realisar en 1498 un viage de descobriment a eixes terres a l'occident del oceà Atlàntic, trobant-se a 28º de latitut sur "molt i fi brasil", fusta molt cotisada en aquella época.

Temos sabut & vist com no terceiro anno de vosso Reynado do hano de nosso Senhor de mil quatrocentos noranta & oito, a on nos vossa alteza mandou descobrir ha part oucidental passando alem ha grandea do mar ociano onde he hachada & navegada huma tam gran terra ferm, com muitas i grans Ilhas ajacentes a ella, que es estende a satenta graaos de Ladeza dona linha equinocial contra ho pol artico & posto que seja asaz fora he grandemente pavorada, & do mesmo circolo equinocial torna outra volta & vay alem em vinte & oito graaos & pixe de ladeza contra ho pollet antratico & tant es dilata sua grandea & corre com muita longuura que d'huma partix nem dona outra nem foy vist nem sabut ho fim & veta della pello qual segon ha hordem que leva he certo que vay em cercoyto per tota a Redondeza, asim que temos sabut que dones prayas & costa do mar destes Reynos de Portugal & do promontori de finis terra & de qualquer outro lloc dona europa & dafrica & dasia hatravesando alem tot ho oceano direitamente ha oucidente ou ha loest segon hordem de marinharia per trinta & sis graaos de longura que seram seiscentas & quarenta & oyto leguoas de caminho contant ha desouto leguoas per graao, & ha luguares algum tant mais lonje he hachada esta terra nom navegada pellos navios de vossa alteza & per vosso manat i licença vos dos vossos vassallos & naturaes; & findo per esta costa sobredita do mesmo circule equinosial em diante per vinte & oyto graaos de ladeza contra o pollet antartico he hachado nella munto i fi brazil com outras muitas couzas de que vos navios nestes Reynos vem grandemente carregados.
Llibre I, capítul 2.[1]

Estes llínees de text han donat lloc a numeroses interpretacions diferents sobre si Duarte Pacheco o algun atre portugués va realisar realment un viage d'exploració en 1498 i sobre quines terres va visitar. Luciano Pereira da Silva i atres autors afirmen que Pacheco va descobrir les costes de l'actual Brasil en este viage; uns atres com Duarte Leite creuen que va ser Florida lo que va explorar i algun com Carlos Coimbra nega que fora Pacheco el cap de l'expedició.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Transcripció copiada de la pág.7 de la primera edició impresa de l'obra (Lisboa, 1892)