Esmeraldo de situ orbis
Esmeraldo de situ orbis és el títul d'un manuscrit escrit cap a 1506 pel militar, navegant i cosmógrafo portugués Duarte Pacheco Pereira. Dedicada al rei Manuel I de Portugal (1495-1521), es tracta d'una obra de "cosmografía i marinería", segons paraules del propi autor. A pesar del seu títul en llatí, va ser escrita en llengua portuguesa.
No es conserva el manuscrit original pero sí dos còpies: una de la primera mitat d'el XVIII trobada en la ciutat d'Évora i una atra alguna cosa posterior de la Biblioteca Nacional de Lisboa. A partir d'elles es va preparar la primera edició impresa del text, en 1892. En el pròlec Duarte Pacheco anuncia que l'obra consta de cinc "llibres" o parts pero els manuscrits conservats només contenen els tres primers i un fragment del quarto. S'han perdut ademés tots els mapes i ilustracions que acompanyaven al manuscrit original.
Contingut
[editar | editar còdic]- Pròlec
- Llibre primer
- Capítuls 1 al 12: Cosmografía i navegació. Inclou, en el capítul 7, una taula en les latitutés de numerosos llocs.
- Capítuls 13 al 21: Descripció geogràfica de les costes norteafricano.
- Capítuls 22 al 33: Descripció de les costes descobertes en l'época de l'infant Enrique el Navegant.
- Llibre segon
- Capítuls 1 a l'11: Descripció de les terres descobertes per orde del rei Alfonso V.
- Llibre tercer
- Capítuls 1 al 9: Descripció de les terres descobertes durant el regnat de Juan II.
- Llibre quart
- Capítuls 1 al 6: Descripció de les terres descobertes durant el regnat de Manuel I.
El manuscrit s'interromp bruscament en mig del capítul 6 del llibre quart. No obstant, el pròlec anuncia que l'obra consta de cinc llibres dels quals el quarto i quint es dediquen a cobrir els descobriments del regnat de Manuel I.
Possible viage portugués a Amèrica en 1498
[editar | editar còdic]En el capítul 2 del primer llibre, Duarte Pacheco expon la seua particular teoria cosmográfica de que el nostre planeta està cobert essencialment per terra continental, formant l'oceà (principalment l'Atlàntic i l'Índic) un llac tancat rodejat de terra en tots els llocs. En la seua argumentació afirma que la "terra ferma" que hui es coneix com Amèrica es troba a uns 36 graus de llongitut a l'oest d'Europa i Àfrica i s'estén a lo manco entre les latitutés 70° nort i 28,5º sur sense que s'hi haja vist el final per cap d'abdós extrems. Això li du a supondre que Amèrica s'estén fins a abdós pols i que per allí està unida al Vell Món, formant un únic continent universal.
En este mateix passage l'autor afirma també, casi de passada, que el rei Manuel I li va ordenar realisar en 1498 un viage de descobriment a eixes terres a l'occident del oceà Atlàntic, trobant-se a 28º de latitut sur "molt i fi brasil", fusta molt cotisada en aquella época.
Estes llínees de text han donat lloc a numeroses interpretacions diferents sobre si Duarte Pacheco o algun atre portugués va realisar realment un viage d'exploració en 1498 i sobre quines terres va visitar. Luciano Pereira da Silva i atres autors afirmen que Pacheco va descobrir les costes de l'actual Brasil en este viage; uns atres com Duarte Leite creuen que va ser Florida lo que va explorar i algun com Carlos Coimbra nega que fora Pacheco el cap de l'expedició.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esmeraldo de situ orbis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.