Espai marítim veneçolà
El espai marítim de Veneçola és l'àrea que s'estén des de les seues costes cap a la mar, fins als llímits establits per la llegislació internacional. Dita àrea està composta pel mar adjacent a les costas continentals veneçolanes i de les seues illas, aixina com també el llit i subsol de les seues àrees marines, els seus recursos vius i minerals i sobre el seu espai aéreu marí, sobre el qual Veneçola eixercix sobirania en distints graus: aigües interiors, mar territorial, zona contigua, zona econòmica exclusiva, llit i subsol de la plataforma continental.
Veneçola posseïx una superfície continental i insular de 916.445 km², dels quals 915.169 km² corresponen al territori continental i 1.276 km² als territoris insulars,[1] lo que no inclou 98.500 km² de plataforma continental,[2] espai geogràfic incorporat per primera volta al territori nacional en la Constitució del 23 de giner de 1961.
Espai insular
[editar | editar còdic]
D'acort en l'artícul 11 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçola, l'espai insular de Veneçola comprén l'archipèlec dels Monges, archipèlec de les Aus, archipèlec dels Roques, illa La Orchila, illa La Tortuga, illa La Blanquilla, archipèlec Els Germans, illa de Margarita, Cubagua i Coche, archipèlec dels Flares, illa La Sola, archipèlec Els Testics, illa d'Ànets i illa d'Aus; i, ademés, les illes, illots, cayos i bancs situats o que emergixquen dins de la mar territorial, en el que cobrix la plataforma continental o dins dels llímits de la zona econòmica exclusiva.
L'importància estratègica d'estos territoris és inevaluable, ya que gràcies a ells Veneçola s'estén en el mar Carib fins a les coordenades </noinclude>, a on es localisa l'illa d'Aus (520 km al nort del estat Nova Esparta), donant a Veneçola un arc insular en una costa de 2.718 quilómetros i una Zona Econòmica Exclusiva de 200 milles nàutiques generades per les més de 314 illes, cayos i illots de la dependències federals en el Mar Carib i l'Oceà Atlàntic, incloent la porció marítima del Territori Esequibo.
En els espais marítims de Veneçola el país és limítrof en la majoria dels estats en els que té fronteres, incloent Trinitat i Tobago, Granada, Dominica i Montserrat (Regne Unit); Sant Vicente i Granadines, Santa Lucía, Guadalupe i Martinica (França); Puerto Rico i Illes Vérgens (Estats Units d'Amèrica), República Dominicana; Sant Cristóbal i Nieves; Colòmbia, i Aruba, Curazao, Saba, San Eustaquio i Bonaire (Països Baixos). Lo que representa un total de 5500 quilómetros de llímits marítims.
Conceptes
[editar | editar còdic]Aigües interiors
[editar | editar còdic]
La llínea de base normal per a medir l'esgambi de la mar territorial és la llínea de bajamar a lo llarc de la costa, és dir, aquella que seguix el traçat de la costa en marea baixa. La llínea de base normal apareix marcada per mig del signe apropiat en cartes a gran escala reconegudes oficialment per l'Estat ribereño.
Mar territorial
[editar | editar còdic]
La mar territorial és el sector de l'oceà en el que un Estat eixercix la seua sobirania. Segons la Convenció de la Mar, la mar territorial és aquell que s'estén fins a una distància de dotze milles nàutiques (22,2 km) contades a partir de les llínees de base des de les que es medix el seu esgambi. El punt més sobreixent de geografia de Veneçola, el Veta Santa Román en l'estat Falcón, ubicat en el paralel de 12º, 12´ de Latitut Nort.
Zona contigua
[editar | editar còdic]La zona contigua és la que s'estén des del llímit exterior de la mar territorial fins a les vintiquatre milles nàutiques contades des de les llínees de base a partir de les quals es medix l'esgambi de la mar territorial. És la franja d'alta mar que llimita en la mar territorial. Té una extensió de 22,2 km. Sobre la seua superfície l'estat no eixercix sobirania plena i solament té jurisdicció en material polític, aduanero, física, sanitària i migratòria.
La zona econòmica exclusiva és el nom de l'àrea marítima en la que Veneçola té drets especials per a explorar i desenrollar els seus recursos. S'estén des de la vora exterior de la mar territorial fins a una distància de doscentes milles marines. (370,4 km) des de la llínea de base a on es medix l'esgambi de la mar territorial. A pesar del nom, els barcos i aeronaus d'atres països poden navegar, sobrevolar i instalar canonades i cables submarins sense les restriccions impostes pel dret i la pràctica internacional i l'ordenament jurídic vigent en Veneçola.
Plataforma continental
[editar | editar còdic]Esta és la prolongació natural del territori de Veneçola fins a 200 milles o fins a la vora exterior del marge continental (Plataforma + Talús i Emersión Continental), i en cas que s'excedixca de dita distància, té un llímit màxim de 350 milles nàutiques o de 100 milles marines contades a partir dels 2.500 metros de profunditat. Veneçola eixercix sobirania sobre aproximadament 98.500 km de plataforma continental i de l'espai presentat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Consulat General de la República Bolivariana de Veneçola en Barcelona (Espanya)». Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2014. Consultat el 13 de novembre de 2014.
- ↑ «Mapa Regional de Veneçola». Consultat el 13 de novembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espacio marítimo venezolano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.