Resultats de la busca

  • …velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt p [[Categoria:Mars d'Europa|Cantabrica]]
    2 kB (342 paraules) - 18:31 1 ago 2025
  • …. Casi la mitat de l'aigua marina o oceànica del món te una profunditat de 3.000 metros. …roximadament 361.000.000 km² i se sol dividir en varis oceans principals i mars més chicotets; l'oceà en el seu conjunt cobrix aproximadament el 71% de l
    2 kB (303 paraules) - 19:16 23 nov 2025
  • …físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons …plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió
    3 kB (448 paraules) - 12:56 20 feb 2018
  • …a)|planeta]] i que aïlla físicament les seues aigües de les del restant de mars veïnes, creant un conjunt de característiques físiques, químiques i amb …cialment les d'esponges, les quals sembla que són tan abundants com en les mars de clima tropical). Ademés, podem trobar tant sers molt chcotets (com per
    3 kB (563 paraules) - 18:44 12 nov 2025
  • …vitar grans trayectes en les rutes marítimes, obrint pas directe entre els mars que l'istme separa. …rlin, Heidelberg: Springer): 4-17. ISBN 978-3-642-07919-1. doi:10.1007/978-3-662-08763-3_1
    2 kB (357 paraules) - 17:42 23 feb 2025
  • | align="center" | 12 mars 2009 | align="center" | 3.000
    8 kB (1081 paraules) - 15:39 12 ago 2025
  • …octinent en la Vila de [[Castelló]] que els peixcadors que peixquen en els mars d'eixa Vila i que en acabant porten el peix a [[Valéncia]] o el venen a re …nster]] ([[Londres]]), [[Oliver Cromwell]] es desenterrat (havia mort el [[3 de setembre]] de [[1658]]) i es va fer una eixecució ritual.
    3 kB (412 paraules) - 18:37 12 nov 2025
  • …r Àrtic'', i el classifiquen com un dels [[mar mediterràneu (oceanografia)|mars mediterràneus]] de l'[[oceà Atlàntic]]. Aixina mateix, l'oceà Àrtic po …(1982). Descriptive Physical Oceanography. Pergamon. ISBN 978-1-4832-7877-3
    3 kB (483 paraules) - 10:12 1 ago 2025
  • …[àcit sulfúric]], H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>, l'[[àcit nítric]], HNO<sub>3</sub>. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO<sub>2</ …/sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de S
    8 kB (1370 paraules) - 17:56 19 set 2025
  • …i [[Carlos Lázaro]], a on se representa els diferents [[habitat]]s marins (mars i oceans d'aproximadament uns 100.000 [[m²]]) i 42 millons de litros d'[[a …). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5
    4 kB (575 paraules) - 17:27 21 jun 2025
  • …31]]<br /><br />[[9 d'octubre]] de [[1942]]{{ref de ficha|4}}<br /><br />[[3 de març]] de [[1986]] …], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del
    7 kB (1014 paraules) - 17:32 22 set 2024
  • …Origin of Species''. Columbia University Press. New York. ISBN 0-674-86250-3
    12 kB (1580 paraules) - 17:36 28 abr 2024
  • …rta mesura varen conseguir establir una [[talassocràcia]] o "govern de les mars" que els permetia controlar comercialment el Mediterràneu. * Tsirkin, J. B.: ''The phoenician civilization in roman Spain'', Gerión 3, 1985, págs. 245-270.
    6 kB (980 paraules) - 10:31 1 set 2022
  • …[[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. …es aplicable també, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars.
    21 kB (3412 paraules) - 15:02 30 jul 2024
  • | 3,94 g/cm<sup>3</sup> | 3,71 [[Acceleració|m/s<sup>2</sup>]]
    65 kB (10 700 paraules) - 10:43 30 gin 2023
  • | mort = [[3 de març]] de [[1459]] …'' ([[Valéncia]] o [[Gandia]] o [[Beniarjó]], [[1397]] - † [[Valéncia]], [[3 de març]] de [[1459]]) fon un important poeta [[Comunitat Valenciana|valen
    19 kB (3082 paraules) - 11:15 19 set 2025
  • …nyol |isbn=9788446033677 |fechaacceso=2 de decembre de 2016 |número-autors=3}}</ref> El terme «toponímia» deriva [[etimologia|etimològicament]] del :* La [[talasonímia]], als [[talasònim]]s (noms de mars o oceans).
    15 kB (2394 paraules) - 10:59 16 maig 2025
  • …é planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima Image:10 Falla Pediatra J Comín-Nou Campanar 2012 (3).JPG|Primer premi de l'any 2012: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (N
    31 kB (5238 paraules) - 12:53 12 jul 2025
  • …Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en El [[Tractat de Sant Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom d
    29 kB (4873 paraules) - 16:32 28 ago 2023
  • …Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. …straciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-3
    27 kB (4353 paraules) - 17:05 22 set 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).