Resultats de la busca
Aparència
¡Crea la pàgina "Mars 3" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt par [[Categoria:Mars d'Europa|Cantabrica]] …2 kB (342 paraules) - 18:31 1 ago 2025
- …. Casi la mitat de l'aigua marina o oceànica del món te una profunditat de 3.000 metros. …roximadament 361.000.000 km² i se sol dividir en varis oceans principals i mars més chicotets; l'oceà en el seu conjunt cobrix aproximadament el 71% de la …2 kB (303 paraules) - 12:35 22 març 2026
- …físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i …plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del …3 kB (448 paraules) - 19:36 28 dec 2025
- …a)|planeta]] i que aïlla físicament les seues aigües de les del restant de mars veïnes, creant un conjunt de característiques físiques, químiques i ambient …cialment les d'esponges, les quals sembla que són tan abundants com en les mars de clima tropical). Ademés, podem trobar tant sers molt chcotets (com per… …3 kB (563 paraules) - 18:44 12 nov 2025
- …vitar grans trayectes en les rutes marítimes, obrint pas directe entre els mars que l'istme separa. …rlin, Heidelberg: Springer): 4-17. ISBN 978-3-642-07919-1. doi:10.1007/978-3-662-08763-3_1 …2 kB (357 paraules) - 17:42 23 feb 2025
- | align="center" | 12 mars 2009 | align="center" | 3.000 …8 kB (1081 paraules) - 20:50 16 dec 2025
- …octinent en la Vila de [[Castelló]] que els peixcadors que peixquen en els mars d'eixa Vila i que en acabant porten el peix a [[Valéncia]] o el venen a rev …nster]] ([[Londres]]), [[Oliver Cromwell]] es desenterrat (havia mort el [[3 de setembre]] de [[1658]]) i es va fer una eixecució ritual. …3 kB (412 paraules) - 18:37 12 nov 2025
- …r Àrtic'', i el classifiquen com un dels [[mar mediterràneu (oceanografia)|mars mediterràneus]] de l'[[oceà Atlàntic]]. Aixina mateix, l'oceà Àrtic podria …(1982). Descriptive Physical Oceanography. Pergamon. ISBN 978-1-4832-7877-3 …3 kB (483 paraules) - 19:54 17 dec 2025
- …[àcit sulfúric]], H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>, l'[[àcit nítric]], HNO<sub>3</sub>. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO<sub>2</su …/sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO …8 kB (1370 paraules) - 17:56 19 set 2025
- …i [[Carlos Lázaro]], a on se representa els diferents [[habitat]]s marins (mars i oceans d'aproximadament uns 100.000 [[m²]]) i 42 millons de litros d'[[ai …). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5 …4 kB (575 paraules) - 17:27 21 jun 2025
- …31]]<br /><br />[[9 d'octubre]] de [[1942]]{{ref de ficha|4}}<br /><br />[[3 de març]] de [[1986]] …], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del …7 kB (1014 paraules) - 17:32 22 set 2024
- …e juliol]] de [[1904]] - † Bedford, [[Massachusetts]], [[Estats Units]]; [[3 de febrer]] de [[2005]]) fon un dels més notables [[biologia evolutiva|biòl …Origin of Species''. Columbia University Press. New York. ISBN 0-674-86250-3 …12 kB (1580 paraules) - 17:36 28 abr 2024
- …rta mesura varen conseguir establir una [[talassocràcia]] o "govern de les mars" que els permetia controlar comercialment el Mediterràneu. * Tsirkin, J. B.: ''The phoenician civilization in roman Spain'', Gerión 3, 1985, págs. 245-270. …6 kB (980 paraules) - 10:31 1 set 2022
- …[[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. …es aplicable també, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars. …21 kB (3412 paraules) - 15:02 30 jul 2024
- | 3,94 g/cm<sup>3</sup> | 3,71 [[Acceleració|m/s<sup>2</sup>]] …65 kB (10 700 paraules) - 10:43 30 gin 2023
- | mort = [[3 de març]] de [[1459]] …'' ([[Valéncia]] o [[Gandia]] o [[Beniarjó]], [[1397]] - † [[Valéncia]], [[3 de març]] de [[1459]]) fon un important poeta [[Comunitat Valenciana|valenc …19 kB (3179 paraules) - 13:20 16 març 2026
- …nyol |isbn=9788446033677 |fechaacceso=2 de decembre de 2016 |número-autors=3}}</ref> El terme «toponímia» deriva [[etimologia|etimològicament]] del [[id :* La [[talasonímia]], als [[talasònim]]s (noms de mars o oceans). …17 kB (2755 paraules) - 18:13 13 gin 2026
- …é planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima al Image:10 Falla Pediatra J Comín-Nou Campanar 2012 (3).JPG|Primer premi de l'any 2012: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (No …32 kB (5256 paraules) - 20:50 21 març 2026
- …Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en… El [[Tractat de Sant Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de… …29 kB (4873 paraules) - 16:32 28 ago 2023
- …Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Go …straciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-3 …27 kB (4353 paraules) - 17:05 22 set 2024