Estàndart de temps

Un estàndart de temps és una especificació per a medir el temps: be la medida a la que passa el temps, o punts en el temps, o abdós. En l'actualitat, vàries especificacions de temps han segut oficialment reconegudes com estàndars, a on antigament eren assunts de la costum i la pràctica. Un eixemple d'un tipo d'estàndart de temps pot ser una escala de temps, que especifica un método per a la medició de divisions de temps. Un estàndart per al temps civil pot especificar tant intervals de temps com l'hora del dia.

Les medicions estandardisades de temps es fan usant un rellonge per a contar els periodos d'alguns canvis cíclicos, que poden ser els canvis d'un fenomen natural o d'una màquina artificial.

Històricament, els estàndarts de temps es basen a sovint en el periodo de rotació de la Terra. Des de fins de el XVII fins a el XIX es va donar per supost que la taxa de rotació diària de la Terra era constant. Les observacions astronòmiques de varis tipos, incloent els registres d'eclipses, estudiats en el XIX, varen alçar les sospites de que la taxa a la qual la Terra gira està disminuint gradualment i també mostra irregularitats a chicoteta escala, lo que va ser confirmat en el XX. Els estàndarts de temps basats en la rotació de la Terra varen ser reemplaçats (o inicialment complementats) per a us astronòmic a partir de 1952 en un temps de efemérides estàndar basat en la periodo orbital de la Terra i en el moviment de la Lluna. L'invenció en 1955 de rellonge atòmic de cesi ha conduït a la substitució dels estàndarts de temps antics i purament astronòmics, per a la majoria dels propòsits pràctics, pels estàndarts de temps més recents basats total o parcialment en el temps atòmic.

Varis tipos de segons i dias s'utilisen com l'interval de temps bàsic per a la majoria de les escales de temps. Atres intervals de temps (minuts, hores i anys) es definixen generalment a partir d'estos dos.

Estàndarts de temps basats en la rotació de la Terra

Temps solar verdader es basa en el dia solar, que és el periodo entre un migdia solar (pas del Sol real a través d'un meridiano) i el següent. Un dia solar és d'aproximadament 24 hores de temps mig. Degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del sol és elíptica i per la oblicuïtat relativa de l'eix de la Terra per al pla de l'òrbita (la eclíptica), el dia solar aparent varia unes poques dotzenes de segons per damunt o per baix del valor mig de 24 hores. A mida que la variació s'acumula en unes poques semanes, hi ha diferències tan grans com de 16 minuts entre el temps solar verdader i el temps solar mig (vore Equació de temps). No obstant, estes variacions s'anulen a lo llarc de l'any. Hi ha també atres destorbament tals com l'oscilació de la Terra, pero estes són de menys d'un segon a l'any.

Temps solar mig va ser originalment el temps solar verdader corregit per l'equació de temps. El temps solar mig es deriva a voltes, especialment en la mar per a fins de navegació, per mig de l'observació del temps solar verdader i després afegint-li una correcció de càlcul, la equació de temps, lo que compensa les dos irregularitats conegudes, causades per l'excentricitat de l'òrbita de la Terra i la oblicuïtat de l'equador de la Terra i l'eix polar a la eclíptica (el qual és el pla de l'òrbita de la Terra al voltant del sol).

Temps sideral és el temps per a les estreles. Una rotació sideral és el temps que tarda la Terra en donar un regrés sobre les estreles, aproximadament 23 hores 56 minuts 4 segons. Per a treballs de precisió astronòmica en terra, era habitual observar el temps sideral en lloc de l'hora solar per a medir el temps mig solar, degut a que les observacions d'estreles "fixes" podien ser medides i reduïdes en major precisió que les observacions del sol (a pesar de la necessitat de fer vàries chicotetes compensació, la refracció, l'aberració, la precisió, nutación i moviment propi). És ben sabut que les observacions del Sol constituïxen obstàculs importants per al guany de la precisió en la mida. En el passat, abans de la distribució de senyals horàries precises, era part de la rutina de treball en qualsevol observatori l'observar els temps siderales de pas pel meridiano de "estreles seleccionades" (en posició i moviment coneguts), i utilisar estos per a corregir els rellonges de funcionament de l'observatori local de temps sidéreo mig; pero hui en dia el temps sideral local és normalment generat per ordenador, basant-se en senyals de temps.

Temps mig de Greenwich (GMT) va ser originalment el temps mig deduït de les observacions meridianas preses en el Real Observatori de Greenwich. El meridiano principal d'este observatori va ser elegit en 1884 per la Conferència Internacional del Meridiano com el primer meridiano. GMT, ya siga per eixe nom o com el "temps mig de Greenwich", solia ser un estàndart de temps internacional, pero ya no és aixina; va passar a cridar-se inicialment en 1928 com a Temps Universal (UT) (en part com a resultat de les ambigüitats derivades del canvi de la pràctica de començar el dia astronòmic en la mijanit en lloc de migdia, adoptat l'1 de giner de 1925). La versió redefinida més actual de UT, UT1, seguix sent en realitat el temps mig de Greenwich. El temps mig de Greenwich és encara el temps llegal en el Regne Unit (en hivern, i una volta ajustat una hora per a l'horari d'estiu). Pero el temps universal coordinat (UTC) (una escala basada en el temps atòmic en el que es manté sempre dins de 0,9 segons de UT1) és d'us comú actual en el Regne Unit i el nom GMT és a sovint erròneament utilisat per a referir-se a ella.

Temps Universal (UT) és una escala de temps basada en el dia solar mig, que es definix per a ser lo més uniforme possible a pesar de les variacions en la rotació de la Terra.

• UT0 és el temps de rotació d'un lloc particular d'observació. S'observa com el moviment diürn de les estreles o de fonts extraterrestres de ràdio.
• UT1 es calcula per mig de la correcció de UT0 per l'efecte del moviment polar en la llongitut del lloc d'observació. Açò varia d'uniformitat per les irregularitats en la rotació de la Terra.

Estàndarts de temps per als càlculs de moviment dels planetes

Temps de efemérides i de les seues escales de temps successores que es descriu a continuació, han segut destinades per a l'us astronòmic, per eixemple en els càlculs de moviment planetari, en fins d'uniformitat incloent, en particular, la llibertat de les irregularitats de rotació de la Terra. Algunes d'estes normes són eixemples d'escales de temps dinàmic i/o d'escales de temps coordinat.

• Temps de efemérides (ET) va ser de 1952 a 1976 un nivell d'escala de temps oficial de l'Unió Astronòmica Internacional. Era una escala de temps dinàmic basat en el moviment orbital de la Terra al voltant del Sol, del que es deriva la segona efemérides definida com una fracció de l'any tropical. Esta segona efemérides era l'estàndart per al segon SI des de 1956 fins a 1967, i va anar també la font per a la calibración del rellonge atòmic de cesi. Este temps de efemérides estàndar era no relativiste i no complia en les creixents necessitats de la relativitat de les escales de temps coordinat. Va ser usat en els almanacs i efemérides planetàries oficials des de 1960 fins a 1983 i va ser reemplaçat en els almanacs oficials de 1984 i següents, per les numèricament integrades Jet Propulsion Laboratory Development Ephemeris DE200 (basades en l'escala de temps coordinat relativiste de JPL T_eph).