Estàtua de Darío I
.jpg){kind=link}
La estàtua de Darío I és una peça arqueològica conservada en el Museu Nacional d'Iran de Teheran.
Esta estàtua que representa al rei persa Darío I va ser descoberta en Susa en 1972, durant les excavacions efectuades en el palau de Darío per un equip franc-iraní dirigit per Jean Perrot; està ubicada en el museu nacional (antigament museu arqueològic) des de 1973. És una de les escasses estàtues en bulto redó de l'época aqueménida representant a un sobirà. Va ser esculpida en Egipte i està decorada en jeroglífics i inscripcions cuneïformes redactades en persa antic, elamita i babilonio que especifiquen que representa a Darío el Gran.
L'estàtua és de pedra arenisca grisa[1] i medix hui 2,46 metros. Tenia que medir aproximadament 3,5 metros en el cap i part superior, que no ha segut trobada.
Localisació
[editar | editar còdic]L'estàtua va ser trobada en el costat oest de la porta del palau de Darío i estava alçada antany davant el flanc sur de l'entrada. En el costat nort s'alçava provablement una segona estàtua, en roca local, pero solament queden alguns fragments descoberts per Roland de Mecquenem en 1912-1913.[2] La porta marcava l'entrada al complex palacial: l'estàtua era puix magnificada per la llum de l'amanecer.
Descripció
[editar | editar còdic]El sobirà du un corfoll persa, similar a les que figuren en els bajorrelieves aqueménidas. Du un cinturó en una daga en la seua baïna remetida en el cinto. La baïna està decorada en rencs de bous alados.[3] En la part davantera del cinturó el nuc du el nom de Darío en jeroglífics egipcíacs. El braç esquerre està doblat sobre el pit i originalment subjectava una flor de loto. Solament el brot de la flor s'ha conservat. El braç dret cau al costat del cos. No se sap lo que subjectaria en la destra tancada el sobirà, que du en cada nina una fina polsera.
Darío està de peu sobre un pedestal alt, sobre el qual s'enumeren les vintiquatre províncies del Imperi persa.[3] La llista està escrita també en jeroglífics egipcíacs. Les províncies estan representades a l'estil egipcíac com a hòmens agenollats que duen la roba de la seua nació. Els seus braços estan alçats. Baix de cada una de les províncies, un cartuig tanca el nom de la província en jeroglífic.
El text jeroglífic indica que l'estàtua havia segut erigida en Pithôm, en la finalitat d'atestar el poder de Darío en Egipte. No és segur que haguera segut seguidament transferida a Susa, pero provablement ho va ser poc temps despuix de la mort de Darío el Gran, per orde de Jerjes. Els texts trilingües cuneïformes varen ser anotats in situ i traduïts per François Vallat.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- David Stronach, Recherches dans li secteur Est du tépé de l'Apadana 1973-1974. La statue de Darius li Grand découverte à Suse, in Cahiers de la Dèlègation française en Iran. [DIFA], vol. 4, 1974, pp. 61-72.
- (alemà) Heinz Luschey, Archäologische Bemerkungen zu der Darius-Statue von Susa. In: Akten dones 7. Internationalen Kongresses für Iranische Kunst und Archäologie, München 7.-10. September 1976. Reimer, Berlin 1979, ISBN 3-496-00103-8, S. 207-217.
- (alemà) Ursula Kaplony-Heckel: Die in Susa neu entdeckte Statue dones Dareios I. In: Otto Kaiser (Hrsg.): Texte aus der Umwelt dones Alten Testaments. Alte Folge, Bd. 1: Rechts- und Wirtschaftsurkunden – Historisch-chronologische Texte. Lieferung 6: Historisch-chronologische Texte. Gütersloher Verlagshaus Gerd Mohn, Gütersloh 1985, ISBN 3-579-00065-9, pp. 609-613.
- (alemà) Peter Calmeyer: Ägyptischer Stil und reichsachaimenidische Inhalte auf dem Sockel der Dareios-Statue aus Susa / Heliopolis (= Achaemenid history. Bd. 6: Àsia Minor and Egypt. Old cultures in a new empire. Proceedings of the Groningen 1988 Achaemenid history workshop.). Nederlands instituut voor het nabije oosten, Leiden 1991, ISBN 90-6258-406-3, pp. 285-303.
- (anglés) Jean Yoyotte, The Egyptian Statue of Darius, in: Jean Perrot (éd.): The Palace of Darius at Susa. The great royal residence of Achaemenid Pèrsia. Tauris, London 2013, ISBN 978-1-84885-621-9, pp. 238-271.
- Jean Perrot, Li Palais de Darius à Suse, París, Presses universitaires de la Sorbonne, 2010
- Dossiers de archéologie, Darius li Grand, hors-serie n°23, Dijon, 2013, pp. 73-75
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cette pierre a été identifiée sur plau parell Jean Trichet, du département de minéralogie de l'université d'Orléans
- ↑ Dossiers d'archéologie, hors-série n° 23, p. 73
- ↑ 3,0 3,1 Dossiers d'archéologie, hors-série n° 23, p. 74
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estatua de Darío I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.