Anar al contingut

Estadística inferencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:01fig-inference.png
4 passos principals per a realisar inferència estadística

La estadística inferencial és una branca de l'estadística que s'ocupa d'elaborar conclusions, generalisacions o prediccions sobre una població estadística basant-se en l'anàlisis d'una mostra estadística representativa. A diferència de l'estadística descriptiva, que es llimita a resumir les senyes observades, l'estadística inferencial utilisa métodos provabilístics per a estendre els resultats obtinguts en la mostra al conjunt total de la població.

Este procés es basa en la variabilitat inherent de les senyes i en el supòsit de aleatoriedad en la selecció mostral. Entre les principals tècniques d'inferència es troben l'estimació estadística (puntual i intervalar), la prova d'hipòtesis estadístiques, el càlcul d'intervals de confiança i els models estadístics.

Les aplicacions de l'estadística inferencial permeten, per eixemple:

  • Estimar paràmetros desconeguts de la població (com la mija o la proporció).
  • Evaluar hipòtesis sobre dits paràmetros.
  • Predir observacions futures.
  • Analisar relacions entre variables.

Entre les ferramentes més utilisades s'inclouen la regressió, l'anàlisis de la varianza, les séries temporals i tècniques de mineria de senyes. Estes ferramentes permeten modelar patrons, identificar tendències i explicar fenomens observats en les senyes.

L'inferència estadística és fonamental en disciplines com l'epidemiologia, l'econometria, la psicometría, l'investigació de mercats i moltes atres àrees científiques i aplicades.

Estudi de l'estadística inferencial

[editar | editar còdic]
  • Plantejament del problema: un problema d'inferència estadística sol iniciar-se en una fixació d'objectius o algunes preguntes del tipo:
¿Quin serà la mija d'esta població respecte a tal característica?
¿S'assemblen estes dos poblacions?
¿Hi ha alguna relació entre...?

En el plantejament es definixen en precisió la població, la característica a estudiar, les variables, etc.

  • Tractament de les senyes: en esta fase s'eliminen possibles errors, es depura la mostra, es tabulan les senyes i es calculen els valors que seran necessaris en passos posteriors, com la mija mostral, la varianza mostral.

Els métodos d'esta etapa estan definits per l'estadística descriptiva.

  • Estimació dels paràmetros: en determinades tècniques es realisa una predicció sobre quins podrien ser els paràmetros de la població.
Artícul principal → contrast d'hipòtesis.
  • Contraste d'hipòtesis: els contrasts d'hipòtesis són tècniques que permeten simplificar el model matemàtic baix anàlisis. Freqüentment el contrast d'hipòtesis recorre a l'us d'estadístics mostrals.
  • Conclusions: es critica el model i es fa un balanç. Les conclusions obtingudes en este punt poden servir per a prendre decisions o fer prediccions.

L'estudi pot començar de nou a partir d'este moment, en un procés cíclico que permet conéixer cada volta millor la població i característiques d'estudi.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]