Estanys d'Nueva Caledonia
El sec d'Nueva Caledonia es troba en Nueva Caledonia en el Pacífic Sur i és el segon sec de coral en llongitut del món, despuix de la Gran Barrera de Coral d'Austràlia.
La barrera d'Nueva Caledonia rodeja Grand Terre, l'illa més gran d'Nueva Caledonia, aixina com l'Ile dones Pins i vàries illes menors, alcançant una llongitut de 1500 km. El sec tanca un estany de 24 000 km², que té una profunditat mija de 25 metros. El sec queda a 30 quilómetros de la costa, pero s'estén casi 200 km fins als secs de Entrecasteaux en el noroest. Esta extensió noroest tanca les illes Belep i uns atres cayos arenencs. Varis passages naturals s'òbrin a l'oceà. El passage Boulari, que du a Noumea, la capital i port principal d'Nueva Caledonia, està marcat pel far Amédée.
El sec té una gran diversitat d'espècies en un alt nivell d'endemisme. Per eixemple, allí viuen els dugongos (Dugong dugon), uns mamífers marins en perill d'extinció, i és un important lloc de nidificación per a la tortuga verda (Chelonia mydas). Alberga en total unes 11 000 espècies animals i 419 espècies de coral.
La major part dels secs es creu generalment que estan en bon estat. Alguns dels secs orientals han segut danyats per emissions de la mineria de níquel en Grand Terre. La sedimentación de la mineria, agricultura i pastoreig ha afectat als relleus prop de les desembocadures dels rius, que ha segut empijorat per la destrucció de boscs de mangle colorat, que ajuden a retindre el sediment. Alguns secs han segut enterrats baix varis metros de cieno.
En els estanys d'Nueva Caledonia hi ha moltes espècies aquàtiques que van des del plàncton a grans peixos o inclús taburons.
En giner de 2002, el govern francés va propondre incloure els secs d'Nueva Caledonia com un lloc Patrimoni de la Humanitat en l'Unesco. Finalment, el 7 de juliol de 2008, la barrera de coral i el seu estany circumdant varen ser inscrites en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO per la seua extraordinària bellea, la seua geografia única com a sec que rodeja completament Gran Terre i la seua excepcional diversitat marina (en particular la seua diversitat coralina), baix el nom de Els estanys d'Nueva Caledonia: diversitat de secs i ecosistemes associats.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lagoons of New Caledònia: Reef Diversity and Associated Ecosystems. Entrada en la pàgina de l'Unesco. Accés 29-04-2012 (en anglés).
- ↑ Els secs de coral d'Nueva Caledonia en la pàgina del Museu d'Història Natural de França. Accés 29-04-2012 (en francés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagunas de Nueva Caledonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.