Estat Aragua
Aragua és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital és Maracay. Està ubicat en el centre-nort del país, en la regió Central. Llimita al nort en el mar Carib, a l'est en l'Estat La Guaira i l'Estat Miranda (estant molt prop del Districte Capital), al sur en l'Estat Guárico i a l'oest en l'Estat Carabobo. Segons proyeccions de el INE per a l'any 2023, conta en 2.068.820 habitants, sent el sèptim estat més poblat —per darrere de Zulia, Miranda, Carabobo, Districte Capital, Lara i Bolívar—, i en una superfície de 7014 km², el quarto menys extens —per davant de Carabobo, La Guaira i Nova Esparta— i en 271 hab/km², el quint més densament poblat, per darrere de Carabobo, Nova Esparta, Miranda i La Guaira.[1]
Posseïx 18 municipis autònoms i 50 parròquies civils. Les seues principals ciutats són: Maracay, Turmero, La Victòria, Vila de Retor, Santa Rita, Cagua i La Llima. Ademés, l'Estat Aragua té localitats turístiques com: Tasta, Chuao, Choroní, Ocumare de la Costa, Cuyagua, la Colónia Tovar i Coropo.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de l'estat prové d'un vocablo indígena d'orige cumanagoto (Carib) en que es denomina al chaguaramo, un tipo de palma de la regió. No obstant, d'acort en Carlos Blanco Galeno, croniste de Turmero, deriva del Carib aregua, i est de llaure ('lloc') i de gua que a la seua volta deriva de ogun ('lo meu'), per lo que significaria 'el meu lloc, el meu país'.[2][3] Eixe mateix va inspirar el nom del riu Aragua, important tributari del llac de Valéncia.
Història
[editar | editar còdic]Els terrenys a on hui es troba la ciutat de Maracay varen ser otorgats a Sebastián Díaz Alfaro en el XVI. Despuix de la seua mort les terres varen passar al seu fill Mateo. En eixe llavors eixes terres eren conegudes en el nom de Valle de Tucupío i Tepatopo i s'utilisaven com a terrenys de pastoreig de ganado. Cap a Tucupío, Tapatapa, Guey i el Racó se sembrava canya de sucre i cacao.
Per a l'any 1700, unes quaranta famílies habitaven la vall i varen solicitar al bisbe Diego de Banys i Sotomayor la creació d'una feligresía, lo que va otorgar consistència oficial al centre poblat. El 5 de març es va fundar la ciutat de Maracay, prenent el seu nom del riu homònim.
Durant la revolució emancipadora, la ciutat va ser escenari de diversos acontenyiments, entre ells els successos de 1812 i 1813 en la facenda La Trinitat. Posteriorment, en 1816 i 1818, es varen produir l'assalt de la Cabrera i el combat de Maracay, en els quals les tropes patriotes varen ser derrotades. La Guerra Federal també va deixar conseqüències en la localitat, afectant greument els camps circumdants. A estos fets es va sumar una epidèmia de pesta, atribuïda a la descomposició del añil fermentat, que va ocasionar numeroses víctimes en la població.
Els inicis de transformació urbanística i econòmica de Maracay comencen durant l'administració del General Juan Vicente Gómez, qui residia en la ciutat des de l'inici del seu govern. En l'any de 1898 va ser designada La Victòria capital de l'estat, per a després, en 1917, ser trasllada a Maracay, ranc que encara conserva.
Conquista i época espanyola
[editar | editar còdic]Aragua va formar part de la Província de Caracas a partir de 1555. Era una governació i capitania general menor. Depenia jurídica i civilment de la Real Audiència de Sant Dumenge. En térmens nominals, integrada al Virreinato de la Nova Espanya. La sèu del governador i capità general era Santiago de León de Caracas, consolidada a finals del sigle XVI.
Els grups europeus varen penetrar més vesprada a la zona de Aragua que a lo que actualment és Carabobo o Miranda. Va ser en l'última década de el XVI quan els espanyols varen començar a implantar encomanes en les Valls de Aragua. Per a 1620 totes les terres de Aragua es trobaven repartides entre uns 40 encomendero, que vivien primordialment en la Vall de Caracas.
Maracay no va ser fundada aixina com va succeir en moltes atres ciutats del continent. Açò es deu a que va sorgir de manera espontànea, per famílies que es varen ser congregant en una zona determinada que quedava a mig camí entre Caracas i Valéncia. Degut a que ni tan sols contaven en una iglésia, quan els veïns necessitaven algun ofici religiós; devien traslladar-se cap a l'iglésia de Turmero ya que era les més propenca, no obstant; el camí era difícil i sobretot quan es tractava de traslladar a un difunt per a que rebera l'última unció, per lo que els veïns varen decidir escriure una carta al bisbe de Caracas demanant-li la construcció d'una iglésia, petició que va ser acceptada i va permetre que Maracay fora ascendida a parròquia eclesiàstica el 5 de març de 1701, data que figura com si anara la fundació de la ciutat.
En 1620 en avant la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals hostigaba les costes caribenyes. Un dels interessos dels holandesos i corsarios era apoderar-se de les salines estratègiques de Araya (actual Cumaná), lo que va obligar a la corona espanyola a construir complexes fortificacions per a defendre el llitoral Veneçolà.
Per a 1780 La Victòria era un poble en uns 800 indis que ya solament parlaven espanyol i més de 4000 persones d'atres grups, entre espanyols, criollos, mestizos, negres i zambos.[4]
Alejandro de Humboldt referia que la població per a 1800 en la zona de les valls de Aragua - que en eixe moment incloïa abdós costats del Llac de Valéncia - en la seua majoria estava composta per pardos i criollos, a banda de zambos i esclaus i que encara hi havia uns 5000 indígenes registrats i que la majoria es concentrava en Turmero i Guacara. Ya cap parlava els seus idiomes ancestrals.
Aragua va ser creada com a província, va ser creada l'11 de febrer de 1848 en ser separat de la de Caracas, en un territori similar al que hui comprén l'actual estat Aragua i composta per la Victòria, Turmero, Maracay, Vila de Retor i Sant Sebastià, tenint a la ciutat de La Victòria com la seua capital.[5]
En 1864 Aragua es va convertir en estat independent fins a 1866, quan es va fusionar en Guárico per a formar l'estat Guzmán Blanco.[6] La seua capital va canviar a Vila de Retor en 1881.[5] Finalment en 1899 Aragua va recuperar la seua categoria d'estat independent.[6]
XX
[editar | editar còdic]En 1917 la seua capital va ser traslladada des de la Victòria a Maracay per órdens del llavors president Juan Vicente Gómez, ya que des de que va començar el seu mandat cap a 1908, va decidir establir-se en dita ciutat, la qual cosa es va mantindre fins a la seua mort en 1935.
Els seus llímits definitius es varen establir per mig de protocols firmats en els estats limítrofs en diferents époques: en 1909 (Miranda), 1917 (Carabobo) i 1933 (Guárico).[6]
En 1989 elegix el seu primer governador baix eleccions directes universals, resultant guanyador Carlos Tablante del partit MAS (Moviment al Socialisme).
Geografia
[editar | editar còdic]Geologia
[editar | editar còdic]
Es distinguixen en l'entitat quatre regions naturals: serranía del Llitoral, depressió del llac de Valéncia, serranía de l'Interior, i Plans Ondulats Centrals. En la depressió del llac de Valéncia predominen les formacions sedimentarias recents, mentres les àrees montanyoses presenten unes atres altament afectades per processos metamòrfics, encara que en presència de núcleus en roques ígneas i sedimentarias més conservades. En les serranías de la cadena de l'Interior s'observen galeras, com estribaciones d'eixa serranía, que suavisen les seues formes cap al Sur fins a entrar en la formació dels plans.
Superfície
[editar | editar còdic]
La província té un àrea de 7.014 km². El seu terreny en la seua majoria montanyós, i representa el 0,76 % del territori veneçolà. La costa marítima de l'estat s'estén des de la baïa de Turiamo per l'oest fins a Port Maya per l'est corresponent al tram central de la cordillera de la Costa. La zona sur de l'estat corre des de les terres de piedemonte sur de la cordillera caribenya, passant per la curva del nivell dels 100 metros que separa els Plans Alts dels Plans Baixos fins a la depressió del riu Unare i el riu Sant Carlos que ho separa dels Plans Alts Occidentals.
Relleu
[editar | editar còdic]
La Cordillera Carib recorre a l'estat en direcció este-oest, en forma de dos cadenes montanyoses paraleles: la Cordillera del Llitoral en el centre-nort, i la Serranía de l'Interior en el centre-sur, abdós separades entre sí per la Depressió del Llac dels Tacarigua, lo que determina l'existència de tres regions fisiográficas ben diferenciades: Costa d'Or (llitoral), montanyes, valls i serranías (centre) i plans alts (sur). L'extrem septentrional està accidentat pel tram central de la Cordillera del Llitoral que culmina en el pico El Cenizo de 2.436 m s. n. m., i el pico Codazzi, de 2.426 m s. n. m., mentres que l'altura màxima trobada per a la Serranía de l'Interior és el talp Cataurito en 1.674 m s. n. m. A partir del piedemonte de la Serranía de l'Interior cap al sur, van descendint l'altitut del terreny, fins a trobar-se en la cota dels 100 m s. n. m., establida per a diferenciar els plans baixos dels plans alts.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
La ret hidrogràfica de l'estat forma part de tres grans puntes: la punta del mar Carib, formada pels rius; Sant Miguel, Ocumare, Tast, Gaurapito, Aroa i por intermedio de el riu Tuy, els rius de la seua conca alta: la conca del riu Orinoco, formada per la punta alta i part de la punta mija del riu Guárico i la part mija del riu Memo i per últim, la punta endorreica del llac de Valéncia a on aboquen les seues aigües els rius Aragua, Turmero, Maracay, Caño Gran, Tapatapa, Tocorón i Les Mines. En esta última els cursos superficials han quedat reduïts considerablement, al no poder aprofitar-se per al consum humà l'aigua provinent d'estos rius, convertits actualment en els principals colectors de descàrregues d'aigües servides, tant l'us urbà industrial com a agrícoles.
Clima
[editar | editar còdic]Per la seua diversitat en relleu i altituts que posseïx en tota la seua extensió, existixen diferents pisos tèrmics en els que la temperatura tendix a tindre diferents característiques climàtiques i temperatures que van disminuint en l'aument de l'altitut, en la faixa llitoral domina un clima semiárido i càlit, com s'evidencia en Turiamo i Port Maya, encara que en elevació del flanc septentrional de la Serranía de Llitoral es produïxen pluges orogràfiques que possibiliten condicions humides i més fresca, que possibiliten les formacions boscs nuvolats en el parc nacional Henri Pittier, a la seua volta, condicions locals possibiliten major humitat i càlides temperatures en algunes caletas costeres, com Chuao, Choroní i Ocumare, que s'aprofitat en les tradicionals plantacions de cacao.
En les altituts de la cordillera de la Costa s'expressa un clima isoterm d'altura, alcançant-se en Colónia Tovar, a 1780 m s. n. m. d'altitut, una temperatura mija anual de només 15,4 °C i precipitacions de 1000 mm anuals. En la depressió del llac de Valéncia i valls de Aragua es reconeixen condicions més càlides, registrant-se en Maracay a 445 m s. n. m. d'altitut una temperatura mija anual de 25 °C i una pluviosidad anual de 834 mm, en una estació seca ben definida. En el sector llanero s'evidencia un clima tropical plujós de sabana, en precipitacions miges de 1100 mm, en una rigorosa estació seca i temperatures miges anuals de 26,5 °C.
Sols
[editar | editar còdic]Les terres dels valls de Aragua són riques en minerals, ademés de fèrtils; inclús les àrees montanyoses són adequades per a certs tipos de cultiu. Allí es troben terrenys en mijana acumulació de matèria orgànica i d'argila. Les vores del llac mostren una formació de contingut càlcic per la presència de fòssils. Per estes característiques el sol de l'estat Aragua és un dels més fèrtils del país.
Vegetació i Fauna
[editar | editar còdic]
La vegetació inclou des d'arbres d'abundant fullage, presents en les selves nuvolades del parc nacional Henri Pittier, sobre la serranía del Llitoral, fins a xares espinoses en la zona costera. En les àrees de valls i sabanes predominen les gramínias acompanyades d'arbres com la ceiba, el cedre i el samán. La fauna, per la diversitat d'ecosistemes que coexistixen en l'estat és molt rica, destacant espècies pròpies com: El Paují Copete de Pedra, El Sorocuá Acorralat, l'Àguila Solitària i el Pico de Flasco Esmeralda.
Transport
[editar | editar còdic]Existixen en l'estat un total de 2.170,5 km de carreteres troncals, locals, ramals i subramales, de les quals el 47,7 % estan asfaltades, sent les més importants l'autopista regional del centre (troncal 1) que ho comunica en els estats Carabobo, Miranda i Districte Capital; la troncal 2 que creua l'entitat del nort a sur i ho comunica en l'estat Guárico, i les locals 6 i 7 que van cap al llitoral aragüeño.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Municipis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Aragua.
L'estat Aragua es dividix en 18 municipis, en un total de 50 parròquies.[7]
- Nort: Mario Briceño Iragorry, Santiago Mariño, Girardot, Tovar i Costa d'Or.
- Centre-Occident: José Ángel Llepes, Sucre, Bolívar, Linares Alcántara i Libertador.
- Orient: José Félix Ribas, José Rafael Revenga i Sants Michelena.
- Centre-Sur: Zamora i Sant Sebastià.
- Sur: Sant Casimiro, Camatagua i Urdaneta.
-
San Mateo
-
Maracay -
La Victòria
-
La Llima
-
Ocumare de la Costa
-
Sant Sebastià
-
Turmero
-
Cagua
-
Colónia Tovar
Demografia
[editar | editar còdic]
L'Estat Aragua, posseïx el 5,76 % de la població total del país, És el sèptim estat més poblat de Veneçola. La població total de l'estat es va proyectar en 2.068.820 habitants per a l'any 2023.[8]
La població es troba en el llitoral i en les valls baixes, sent les valls de Aragua una de les regions més poblades de Veneçola, pel ràpit procés d'industrialisació de la ciutat de Maracay i el seu important àrea metropolitana de més d'1.4 millons d'habitants. Ademés, existint un continu urbà total, pot incloure's dins de la seua àrea d'influència, a la ciutat de Mariara, del municipi Diego Ibarra de l'estat Carabobo.
| Municipi | Capital | Població (2023) | Percentage |
|---|---|---|---|
| Bolívar | San Mateo | 47.080 | |
| Camatagua | Camatagua | 19.754 | |
| Francisco Linares Alcántara | Santa Rita | 149.158 | |
| Girardot | Maracay | 600.035 | |
| José Ángel Llepes | Santa Creu | 36.176 | |
| José Félix Ribas | La Victòria | 194.492 | |
| José Rafael Revenga | El Consell | 56.604 | |
| Libertador | Pal Negre | 123.706 | |
| Mario Briceño Iragorry | La Llima | 161.574 | |
| Ocumare de la Costa d'Or | Ocumare de la Costa | 14.205 | |
| Sant Casimiro | Sant Casimiro | 32.961 | |
| Sant Sebastià | Sant Sebastià | 25.335 | |
| Santiago Mariño | Turmero | 224.880 | |
| Sants Michelena | Les Teixiries | 40.392 | |
| Sucre | Cagua | 152.233 | |
| Tovar | Colónia Tovar | 21.600 | |
| Urdaneta | Barbacoes | 23.880 | |
| Zamora | Vila de Retor | 144.754 |
Composició Etnogràfica
[editar | editar còdic]La població en la regió és molt diversa, per l'influència inmigratoria que va existir des de l'época de 1950 fins a l'actualitat, en la zona nort de l'estat, a on es presenta la major densitat de població i l'àrea urbana més gran de l'estat la presència majoritària de blancs és notable, més que tot en els municipis: Tovar, Mario Briceño Iragorry i Girardot.
El Municipi Tovar, al nort de l'estat, està poblat en el seu mayoria per persones blanques d'ascendència alemana, ya que en este es va conformar la Colónia Tovar, localitat fundada per alemans que inmigraron a Veneçola en el XIX.
La composició en general de l'estat es distribuïx de la següent manera:
- Blancs: 47,3 %
- Mestizos: 48,1 %
- Negres/Afrodescendientes: 3,6 %
- Amerindios: 1,0 %
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Cadenes de televisió
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cadenes de televisió de Veneçola.
Televisió regional
[editar | editar còdic]Senyal oberta (UHF):
| Nom | UHF | Inter | SuperCable | Net Un | Cablecentro | Multitel | Propietari |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| TVS (Televisora Sindoni) | 32 | 8 | 26 | 87 | 5 | 7 | Grup Sindoni |
| Tele Aragua (antic Color TV i Canal Aragua) | 65 (Aragua) 66 (Carabobo) | 16 | 55 | 13 | 9 | 11 | Govern Bolivariano de Aragua |
Senyal per cable (Televisió per Subscripció):
| Nom | Inter | SuperCable | Net Un | Cablecentro | Multitel | Propietari |
|---|---|---|---|---|---|---|
| TRV (Televisora Regional de Veneçola, antiga Orbivisión TV) | 10 | 78 | 4 | 64 | 10 |
Corporació R.R. |
| TIC TV (Televisora Informativa del Centre) | 3 | 3 | 3 | Grup Santoro | ||
| NOVA TV (Antiga TSC Channel i Novavisión TV) | 69 | Dr. Mario Valdez | ||||
| Aragua TV | Canal 10 de TCI; cobrix la zona sur de l'estat: Pal Negre i Sant Francisco d'Assís | Jhonny Fernando Palaus | ||||
Televisió comunitària
[editar | editar còdic]| Nom | UHF | Cobertura |
|---|---|---|
| Teletambores | 40 | Santa Rita |
| Zamora TV | 61 | Vila de Retor |
| Contacte Veïnal TVC | 59 | Parròquia Zuata, municipi José Félix Ribas |
| Arawakos TVC | 52 | Canya de Sucre, municipi Mario Briceño Iragorry |
| TV Llima | 59 | La Llima, municipi Mario Briceño Iragorry |
Periòdics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periòdics de Veneçola.
Els principals periòdics són:
- El Aragüeño.
- El Sigle.
- El Periodiquito.
- El Clarín de la Victòria.
- Ciutat MCY.
Ràdio
[editar | editar còdic]- Alegria 102.7 FM
- Autèntica 107.5 FM
- Aragueña 99.5 FM
- Rutes 90.7 FM
- ESPECTACULAR 103.1 FM
- ENERGIA 99.9 FM
- Radi Show 106.7 FM
- Cim 95 FM
- Artesana 105.5 FM
- Rumbera Network 93.9 FM
- La Mega 96.5 FM
- Radi Rumbos 670 AM
- Radi Apolo 1320 AM
Cultura
[editar | editar còdic]
Artesania
[editar | editar còdic]En l'estat existixen menuts poblats com la Colónia Tovar, Magdaleno, La Vila, Tocorón, Pal Negre, entre uns atres. A on es pot gojar d'una rica herència artesanal pròpia de les seues creències, estil de vida i les seues riquees, pero cada poblat de la regió esta ple d'artistes i cultores que en els seus menuts tallers conseguixen enriquir els carrers i llars en les seues obres i la seua dulcería artesanal criolla, ademés conta en el caixco central en un dels grups d'artesans contemporàneus més representatius del sentir urbà ubicats en els passadiços del Museu d'Antropologia i Història de Maracay.
Manifestacions Tradicionals
[editar | editar còdic]Té un ampli número de tradicions en cada u dels municipis de l'entitat (la llista detallada es pot vore ací), pero les manifestacions més populars són les següents:[9]
- Velorio de Creu de Maig.
- La Plora (La Victòria).
- Bou de colors
- Sant Joan Batiste.
- Els Pastors del Chiquet Jesús de la Llima i de Chuao.
- Els Diables Danzantes de Cuyagua, Tast, Ocumare, Turiamo i Chuao. (En Veneçola existixen 11 Confraries de les quals 5 són de Aragua).
- Ruques Tradicionals.
- Joropo Central.
- Parranda Central
- Goriles de Sant Mateo.
- Jokilis i Goriles de la Colónia Tovar.
Museus
[editar | editar còdic]
- Museu Aeronàutic de Maracay: este museu de tecnologia aeronàutica militar i civil, va ser creat en l'any 1963 en els espais a on antigament funcionava la Base Aérea Aragua i la primera Escola d'Aviació Militar del país.
- Museu d'Antropologia i Història de Maracay: en el museu d'Antropologia i Història es troben les troballes arqueològiques dels estats Aragua i Carabobo que varen ser trobats a partir de l'any 1889 en l'época del govern del general Guzmán Blanco; quan varen començar a construir-se els principals pobles i ciutats.
- Museu d'Art Contemporàneu Mario Abreu (MACMA): en una important colecció d'arts plàstiques de el XX.
- Museu de CADAFE: este museu es troba en la parròquia de Choroní, del municipi Girardot.
- Museu d'Història i Artesania de la Colónia Tovar: una de les atraccions més importants i interessants que té la Colónia Tovar és el seu museu. En ell, el seu creador, el croniste de la ciutat, Professor Néstor Rojas, ha posat gran part de la seua vida per a mostrar-li a visitants i pobladors un péntol de l'història de la Colónia.
- Museu Entomológico Pablo Cova García: originalment va ser un laboratori de morfologia i taxonomia de l'antic Ministeri de Sanitat i Assistència Social, pero en l'any 2000; és nomenat museu ingressant al Registre Nacional de Museus i Coleccions de Fauna. Tota la seua mostra es basa en espècies d'insectes que són vectores d'innumerables malalties, per a poder difondre el coneiximent sobre cóm evitar brots de malalties i cóm estos insectes interactuen en les persones. Està ubicat en la sèu de Malario logia en la av. Bermúdez diagonal a la Plaça Bolívar.
- Museu de l'Institut de Zoologia Agrícola Francisco Fernández Yépez: en més de 3.500.000 de espècimen, té una de les coleccions entomológicas més grans de Sudamérica, fundat en 1948; busca acostar especialment als jóvens, al món animal i principalment al dels insectes sobretot els que tenen importància agrícola. Està ubicat dins del campus de l'Universitat Central de Veneçola en la ciutat de Maracay. Fa visites guiades a grups estudiantils.
- Museu Nacional de Sols CENIAP: este museu és situat en La Llima de Maracay. Conta en més de 600 micro monolits de sols i 11 macro monolits de 20 estats de Veneçola. Un micro monolit és la representació chicoteta d'un perfil de sol acompanyada d'informació referent al perfil (horisons i caracterisació) i informació relativa al lloc de colecció de les mostres (clima, paisage, us, etc.).
Teatres
[editar | editar còdic]- Teatre Ateneu de Maracay: el nom original va ser el “Teatre Circ Maracay” l'obra li va ser manada a construir pel general Juan Vicente Gómez al merideño Epifanio Balza Dávila, la seua arquitectura està basada en l'estil art déco, pero per l'mal genio del General Gómez este no té pròpiament un estil determinat.
- Teatre de l'Òpera de Maracay: l'obra li va ser encomanada a l'arquitecte Luis Malaussena, qui junt en Carlos Raúl Villanueva varen desenrollar el monumental proyecte carregat de sobrietat dins de la seua espectacularitat a on predominen les llínees horisontals al mateix temps que alguns espais lliures compensen la pesadez d'eixe predomini.
Turisme
[editar | editar còdic]
Parc nacional Henri Pittier
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional Henri Pittier.
És el parc més antic del país, ya que és el primer parc nacional decretat en Veneçola, creat originalment en 1937 en el nom de Rancho Gran i rebatejat en 1953 en el nom d'eixe geógrafo, botànic i etnólogo suís, qui va aplegar a Veneçola en 1917 i va classificar més de 30 000 plantes en el país. El parc posseïx una topografia irregular i abrupta. La seua constitució geològica és bàsicament de roca ígnea metamòrfica. D'igual manera, es troben ambients de llitoral rocós. La seua altitut va des del nivell de la mar fins als 2430 m en el pico Cenizo. Abunden les orquídees, les falagueres i les lianes trepadoras.
Monument Natural Pico Codazzi
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Monument natural Pico Codazzi.
És una de les més alts cims de la cordillera de la Costa i es caracterisa per una vegetació de bosc humit en la seua falda. Pren el seu nom del naturaliste-cartógrafo i geógrafo italià Agustín Codazzi qui va aplegar a Veneçola en 1827. Va ser ell qui va promoure la movilisació d'agricultors alemans a eixa zona, donant orige a la Colónia Tovar.
Patrimonis naturals
[editar | editar còdic]- Aigües Termals de Onoto
- Aigües Termals Vila de Retor
- Baïa de Tast
- Baïa de Turiamo
- Choroní
- Ocumare
- Ensenar de Café
- Chuao
- Cuyagua
- Ensenar Juan Andrés
- Ensenar Port Maya
- Llac Tacarigua
- Les montanyes de Tasajera
- Manantial La Peñita i El Banc
- Pico Codazzi
Patrimonis edificats
[editar | editar còdic]- Torre Sindoni
- Teatre Ateneu de Maracay
- Casa de la Cultura de Maracay
- Casa de la Cultura de la Victòria
- Casona de Santa Rita
- Colónia Tovar[10]
- Institut d'Antropologia i Història de l'Estat Aragua
- Museu Aeronàutic
- Museu d'Arqueologia
- Museu de Belles arts
- Museu d'Història
- Museu Històric Militar
- Casa de l'Ingeni Sant Mateo
- Museu Ornitológico
- Teatre de l'Òpera de Maracay
- Zoològic de Maracay
- Torreón de la Llima
Deport
[editar | editar còdic]- Archiu:Soccerball shade.svg Aragua Fútbol Club
- Archiu:Basketball Clipart.svg Bous de Aragua
- Archiu:Basketball Clipart.svg Taurins de Aragua
- Archiu:Volley-ball andrea bianc 01.svg Aragua Voleibol Club
Política i govern
[editar | editar còdic]Poder Eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governador de Aragua.
Es elije governador des de 1989, quan per llei; en tot el país els alcaldes i governadors varen passar a ser elegits per vot popular. Abans d'eixe any, els governadors eren designats pel president de la república en funcions. El poder eixecutiu de l'Estat recau en el governador que és electe cada 4 anys (des de 1989 fins al 2000, el càrrec durava 3 anys podent ser elegida dos voltes la mateixa persona), i pot ser reelegit indefinidament segons esmena de l'any 2009 a la constitució de l'any 1999. El Governador de l'Estat conforma el seu gabinet en secretaris organisats per sectors o àrees d'interés o prioritat segons ho considera pertinent i presenta la seua anualment el seu balanç de gestió davant el Consell Llegislatiu de l'entitat.
Poder llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Aragua.
La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu del estat Aragua unicameral, elegits pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits indefinidament en periodos consecutius, baix un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, l'estat Aragua conta en 15 diputats principals i els seus suplents.
Com a estat Federal és autònom i igual en lo polític als atres integrants de la Federació, organisa la seua administració i els seus poders públics per mig de la Constitució de l'estat Aragua, que va ser adoptada en 2002. La mateixa establix la divisió de poders en eixecutiu i llegislatiu. Esta Constitució solament pot ser reformada total o parcialment pel poder llegislatiu de Aragua, i per a ser aprovades, necessiten la majoria absoluta dels diputats estatals.
Diputats en l'Assamblea Nacional
[editar | editar còdic]L'estat conta en 9 diputats que ho representen davant l'assamblea nacional.
Alcaldes
[editar | editar còdic]L'estat Aragua està conformat per 18 municipis, per lo que existixen igual número d'alcaldes en el seu territori.
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial de Veneçola
- Pandèmia de grip A (H1N1) de 2009 en Aragua Veneçola
- Anex:Ambulatoris urbans de l'Estat Aragua
- Tren de Aragua
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Institut Nacional de Estadistica - Cense 2011». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 16 de febrer de 2015.
- ↑ «Et conte a Carabobo/Orige dels noms dels estats veneçolans» (en és). El Carabobeño. Consultat el 2025-01-15.
- ↑ Blanc, Carlos (1953). Orígens instrumentals de la vall de Turmero, Turmero: Carvallo, pp. 22-23.
- ↑ [Arellano, Fernando (1987) Una introducció a la Veneçola prehispánica. pág 320]]
- ↑ 5,0 5,1 «Veneçola: És creada la província de Aragua». Trobar-te. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 5 d'octubre de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Aragua: aspecte històric». Guia 800. Consultat el 5 d'octubre de 2015.
- ↑ «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola». INE. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ «XIV Cens Nacional de Població i Vivenda 2011». www.ine.gov.ve. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2022. Consultat el 04 de maig del 2023.
- ↑ «Tradicions de l'estat Aragua».
- ↑ La Colónia Tovar [1] archivat en Wayback Machine. lloc a on residix una comunitat d'orige alemà
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina oficial
- Govern en Llínea: Aragua també està en el Govern en Llínea de Veneçola
- Ciutat Maracay: informació sobre Maracay i Aragua.
- Ciutat Maracay, Informació sobre lo Comercial, Professional i Turístic del Edo. Aragua
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Aragua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.