Roystonea oleracea
El chaguaramo, mapora o palma real (Roystonea oleracea) és una espècie de palmera[1] originària de les Antilles Menors, Veneçola i Colòmbia.[2] És una planta de gran porte, de fins a 40 m d'altura i molt apreciada pel seu gran valor ornamental per lo que ha segut cultivada en molts països.[1][3] Individus d'esta espècie són els que tenen major altura i major diàmetro caulinar del gènero.[1]
És el arbre emblemàtic del Estat Yaracuy.[3][4][5]
El nom genèric Roystonea fa alusió al militar nortamericà Roy Stone;[2] i el epítet específic oleracea ve del llatí oleris i significa hortaliça. El basónimo (nom científic original) d'esta palmera és Areca oleracea.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Raïl
[editar | editar còdic]Les raïls de R. oleracea, aixina com en la majoria de les palmeres, són adventicias, és dir, que no són raïls sorgides d'atres raïls, estes raïls sorgixen en la part inferior del talle; dites raïls solament s'allarguen quan estan cobertes pel sol. Són grosses i ramificadas, les raïls jóvens tenen pèls absorbents.[1]
Talle
[editar | editar còdic]El estípite és solitari o monocaule, de color gris, inerme (sense espines), pla, de creiximent ortotrópico (vertical); en ocasions aplega a tindre formes variades: columnar, cònic, en forma de botella, en la base unflada o en eixamplades a diferents altures del talle. A lo llarc del tronc s'aprecien anells que són vestigis de fulls caiguts.[3] Pot aplegar a una altura de 40 m; hi ha un reporte d'un eixemplar de R. oleracea de 40,8 m d'altura.[7] El diàmetro pot ser de 45 a 66 cm.[1]
Full
[editar | editar còdic]Les fulls són compostes i pinnadas en número de 18 a 15, alternes i creixen de manera espiralada, s'agrupen a manera de corona o copete al final del estípite, són curvades i sustentades per un capitel cilíndric de color vert lluent, no pengen molt de l'horisontal; són fulls composts, pinnadas, de color vert obscur en el fes i llaugerament plateadas en envés. El raquis dels fulls medix de 2 a 4 m de llarc. Els folíols, en número d'uns 200 agrupats en dos rencs, medixen de 80 a 100 cm de llarc per 3 a 4 cm d'ample, generalment curvat cap a avall. Estos folíols estan disposts en varis plans (encara que algunes fonts senyalen que és solament en un pla).[8] Posseïx capitel i pot aplegar a medir fins a 2 m.[1] Els peciols són robusts i de, aproximadament, 76 cm de llongitut. En secar-se el full es desprén del tronc junt a la baïna.[3]
Inflorescència
[editar | editar còdic]Les florés es reunixen en inflorescèncias de tipo panícula, infrafoliares (és dir, que es desenrollen per baix del capitel, o siga, baix de les baïnes dels fulls), de color blanc cremoso, que són vàries voltes ramificadas, i que abans de la seua obertura estan envoltes en una espata.[1] Dita espata és vert abans d'obrir, després pren color castany obscur i es desprén en començar la florescencia. Les #inflorescència apareixen a manera de corona en l'unió del tronc grisáceo en la baïna foliar en el àpiç del talle.[8] Les raquillas són ondulades.[1]
Flor
[editar | editar còdic]Té flors unisexuales, abdós sexes estan en la mateixa planta, pero separats, per lo que és diclina monoica; entre dos flors masculines (estaminadas) sol haver una femenina (pistilada).[1] Els estams es troben en número de 6 a 9 en cada flor. El ovari és súpero (es desenrolla per damunt del cáliz).[1]
Frut i llavor
[editar | editar còdic]Els fruts són drupas, en sépals persistents, verdosos al principi, pero de marrons a morats en madurar; oblongos, carnosos, de 15 a 18 mm de llarc per 12 a 14 mm d'ample. Contenen una llavor elíptica, dura i aceitosa. Esta planta florix i fructifica durant tot el any.[3]
Diferències en l'estructura vegetativa en R. regio
[editar | editar còdic]R. oleracea és molt semblada a R. regio en molts aspectes (alguna cosa coherent en ser del mateix gènero) i en ser R. regio la més coneguda i cultivada a primera vista es pot tendir a confondre-les, no obstant, hi ha certs detalls que permeten distinguir-les a primera vista. La rigidea dels foliolos és potser la diferència més evident entre abdós.[2]
| R. oleracea | R. regio |
| Les fulls són de color vert obscur. | Les fulls són de color vert pàlit. |
| Disposició de foliolos de manera molt densa i són estovats (caedizos). | Disposició de foliolos de manera més espayada i són rígits (d'apariència erecta). |
| Plántulas (individu jovenil) en baïnes i fulls de color morat. | Plántulas en baïnes i fulls de color vert. |
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]R. oleracea és nativa de les Antilles Menors: Barbados, Dominica, Guadalupe, Martinica, i Trinitat i Tobago); i el nort de Suramérica: nort de Veneçola i est de Colòmbia.[1][2][3][9] Ha segut naturalisada en la regió de les Guayanas.[1] Normalment està associada a terrenys d'una gran fertilitat i un elevat nivell freàtic. Es troba de forma natural en Veneçola en els estats Portuguesa, Cojedes, Monagas, Sucre, Bolívar, Táchira, Miranda i Yaracuy.[10] Eixemplars que creixen en la Plaça Bolívar de la ciutat de Mèrida, a 1.641 m d'altitut, representen provablement l'ubicació més elevada d'esta palma.[3]
Ecologia
[editar | editar còdic]Al sur de l'estat Portuguesa i Yaracuy, en Veneçola, es troben denses colónies d'esta espècie que és cridada pels locals maporales.[10]
És una espècie que presenta protandría, o siga, que les flors masculines maduren primer que les femenines. Produïx abundant néctar i polen.[1] Els principals polinisadorés d'esta planta són els himenòpters de la família Apidae, entre els que es troben les "abelles sense aguijón" o "pegones" (Trigona sp.) i les abelles (Apis sp.).[2][1] És important resaltar que florix durant casi tot el any.[2]
Algunes espècies de #rat penat i aus s'alimenten dels seus fruts, com el #rat penat Artibeus lituratus palmarum o aus com el guácharo (Steatornis caripensis) o la tangara (Thraupis palmarum), per lo que possiblement estos porten a terme la dispersió de les llavors.[11] Els seus fruts són part important de la dieta del guacamayo de pancha roja (Orthopsittaca manilata) i del loro guaro de l'Amazones (Amazona amazonica) en Trinitat i Tobago. En un estudi realisat entre 1995 i 1996, els fruts de R. oleracea varen ser un element important en la dieta d'abdós espècies entre juny i giner, i va anar el seu aliment predominant entre juliol i novembre.[12] El seu tronc a sovint està cobert per un liquen grisáceo i freqüentment se li adherixen bromeliáceas, com per eixemple Tillandsia recurvata.[3]
El seu tronc a sovint està cobert per un liquen grisáceo i freqüentment se li adherixen bromeliáceas, com per eixemple Tillandsia recurvata.[3] En Mines Gerais (Brasil) ha segut detectada la presència d'una espècie d'àcar del gènero Oligonychus en els foliolos.[13]
Plagues
[editar | editar còdic]En el seu estat natural és poc atacada per les plagas, no obstant en Caracas, Maracay, Valéncia i atres ciutats de Veneçola, a on es troba cultivada, s'ha informat de l'atac de la larva de la palometa Brassolis sophorae. Dita larva s'alimenta dels fulls deixant només el raquis. Esta espècie sembla particularment exposta a dita plaga, ya que en 1992 va haver un atac d'esta plaga en Caracas i en el noreste de dita ciutat tots els individus varen ser atacats vorazmente.[2]
Ademés, s'ha detectat que també és propens a l'atac del coleòpter Rhynchophorus palmarum, puix els eixemplars adults trepen profunts forats en els tallos i depositen allí els seus ous a on es desenrolla la larva.[14] Ademés eixe insecte és vector del nemátodo Bursaphelenchus cocophilus, agent causal de la malaltia de l'anell roig que causa la mort de la planta.[15]
Propagació
[editar | editar còdic]Es propaga sexualment, és dir a través de llavors que germinen en un lapsus que va de 2 a 6 mésés, presenta una germinació molt irregular i en baix percentage d'emergència.[2][16] Presenta una postgerminación molt marcada, puix la majoria de les llavors emergixen després de que les primeres ho fan, lo que ocorre durant un llarc periodo.[17]
Entre els factors determinants que afecten la germinació estan la madurea del frut, la presència del pericarpi, el temps d'almagasenament, l'amere de la llavor i la temperatura, que deu ser de 24-30 °C en promig. Els millors percentages de germinació són en llavors de fruts ben madurs sense pericarpi i amerades de 2 a 4 dies.[2][16] La viabilitat de les llavors va de 4 a 6 semanes.[18]
Té un creiximent relativament ràpit. També resalta que, en florir durant bona part de l'any, és capaç de produir milés de llavors.[2]
La seua àrdua llabor de propagació es veu recompensada per la seua longevitat, puix per eixemple, la Palma Mare, en Brasil, va ser alcançada per un raig i va morir als 165 anys.[2][19] S'estima que la seua vida puga aplegar fàcilment als 200 anys en els contes necessaris.[2]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]En Veneçola esta espècie va ser triada com arbre emblemàtic del Estat Yaracuy.[3] Veneçola és potser l'únic país en a on ha segut erigit una estàtua en honor a R. oleracea.[3] Este monument existix en l'urbanisació La Pau, en el Paraís, Caracas. És conegut com la Estàtua de l'Índia; obra de l'escultor maturinés Eloy Palaus (1911), originalment concebuda com a part del Monument a la Batalla de Carabobo. A pesar d'això dit monument està adornat en eixemplars reals de R. oleracea. L'historiador Gil Fortoul en referir-se a este monument diu:
S'ha fet famós per la seua vistositat en unes plantacions en la vall de la Població d'El Consell, en el Estat Aragua. Eixes plantacions que semblen unir la vella carretera en l'Autopista Caracas-Maracay, tenen ya un sigle d'existència.[3]
Usos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cultive de Roystonea oleracea.
Esta planta es cultiva principalment per ser un extraordinari element ornamental, particularment quan es planta formant rencs paralels a lo llarc d'avingudes o parcs.[2][3] Esta planta és capaç de fer us consuntivo (és dir aigua que transpira més aigua que permaneix en els seus teixits propis) de prop de 30 litros d'aigua diaris,[2] per lo que deu tindre un rec freqüent,[2] rec que pocs chaguaramos reben.[2]
Entre els llauradors els fulls tenen múltiples aplicacions en la construcció de ranchos i els pecíols, dividits en tires, els usen per als amarres dels carrizos en les vivendes rústiques.[1]
Els fruts per contindre abundant oli són aliment de primera per al ganado porcí.[3]
De la densitat de població de chaguaramos, que creixen en les zones costeres dels estats Yaracuy i Carabobo, el famós explorador Karl Ferdinand Appun (1871) conte que "ademés d'usar els fulls tendres en l'elaboració de encurtidos, la classe [eixes persones] colecciona cuidadosadament la enrollada base coriácea dels pecíols. Esclafa en pedra el seu costat convexo per a aplanarla i secar-la al sol per a després usar-la baix el nom de 'yagua', en les parets dels ranchos".[3]
La seua curiosa història en Brasil: la Palmera Imperial
[editar | editar còdic]El primer eixemplar de R. oleracea en aplegar a Brasil va ser aclimatado pels francesos en el jardí botànic La Gabrielle, instalat en Guayana Francesa, i despuix va ser dut al Jardí de Pamplemousse en les Illes Maurici.[20] Després va ser obtingut clandestinament per l'oficial de la Armada Real Luiz de Abreu Vieira i Silva, que ho va dur a la seua majestad Juan VI.
Este primer eixemplar de Roystonea oleracea, la Palma Mare, va ser plantat en el Jardí Botànic de Riu de Janeiro pel príncip regente Juan VI, en 1809.[21][22] D'esta manera va passar a ser conegut en eixe país com la Palmera Imperial.[19]
D'este eixemplar plantat en 1809, es diu, descendixen totes les R. oleracea de Brasil, i li dona la seua denominació de Palma Mare. Esta va ser alcançada per un raig en 1972. Tenia en aquella época 38,7 m d'altura.[19] El tronc va ser preservat i es troba en exposició en el Museu Botànic de Riu de Janeiro.[19]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie no està registrada en el catàlec d'espècies amenaçades de la UICN, pero es troba llistada en el Llibre Rojo de la Flora Veneçolana en la seua edició de l'any 2003 com a espècie en estat de conservació vulnerable. També es troba amenaçada en Colòmbia en la regió Orinoquia.[9]
La destrucció del hàbitat per al desenroll d'activitats és la principal amenaça per a esta espècie, especialment en estats industrials de Veneçola com lo són Falcón i Carabobo. La població és relativament menuda en els ambients naturals a on creix, ya que en créixer en zones d'alta fertilitat i humitat es convertix en obstàcul per a les llabors de cultiu. Ademés es té coneiximent sobre l'extracció de jovenils per a ornato en desenrolls urbans; açò pot disminuir la seua població en forma dràstica en el futur. En l'estat Cojedes s'extrau un líquit del seu cogollo per a dolors, lo que implica sacrificar l'individu ya que és monopódico.[10]
Evolució i Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descripta per Nikolaus von Jacquin en 1763 com Areca oleracea.[6] En 1838, Carl Friedrich Philipp von Martius la va transferir al gènero Oreodoxa com O. oleracea. Berthold Carl Seemann la va transferir posteriorment al gènero Kentia en 1838.[23] En 1900 Orator F. Cook va propondre un nou gènero per a totes les palmes reals,[24] i va moure esta espècie de Oreodoxa a Roystonea el següent any.[25]
En 1825, Curt Polycarp Joachim Sprengel va descriure Euterpe caribaea, citant A. oleracea com un sinònim. En 1903 Carl Lebrecht Udo Dammer i Ignatz Urban varen transferir esta espècie al gènero Oreodoxa. Percy Wilson la va moure a Roystonea en 1917. Liberty Hyde Bailey va descriure Roystonea venezuelana en 1949 basat en una colecció de Julian Steyermark. En el seu monografia de 1996 sobre el gènero Roystonea, Scott Zona va reportar que per a ell va ser "impossible trobar alguna diferència morfològica o molecular consistent entre els dos taxa", i va ubicar a R. venezuelana com a sinònim de R. oleracea.[1]
- Etimologia
El nom genèric Roystonea fa alusió al militar nortamericà Roy Stone;[2] i el epítet específic oleracea ve del llatí oleris i significa hortaliça, i és usat en el llatí botànic per a referir-se a plantes cultivades o alimentícies, com Euterpe oleracea (manaca), Brassica oleracea (repollo), Spinacia oleracea (espinac) o Portulaca oleracea (verdolaga); i va ser utilisat per Jacquin perque en Martinica acostumaven a menjar el margallonera (est rebia el nom de choux palmiste).[2]
- Areca oleracea Jacq.
- Euterpe caribaea Spreng.
- Gorgasia maxima O.F. Cook
- Gorgasia oleracea (Jacq.) O.F.Cook
- Kentia oleracea (Jacq.) Seem. ex H.Wendl.
- Oreodoxa caribaea (Spreng.) Dammer & Urb.
- Oreodoxa charibaea Becc.
- Oreodoxa oleracea (Jacq.) Mart.
- Oreodoxa regio var. jenmanii Waby
- Roystonea caribaea (Spreng.) P.Wilson
- Roystonea oleracea var. jenmanii (Waby) Zona
- Roystonea venezuelana L.H.Bailey[26]
R. oleracea var. jenmanii
[editar | editar còdic]AP
Basat en plantes cultivades del Jardí Botànic en Georgetown, Guyana (per a eixe llavors Guayana Britànica), John Frederick Waby va descriure Oreodoxa regio var. jenmanii en 1919. La diferència d'esta varietat és que manté els fulls en un àngul de 45° per baix de la horisontal. En 1935 Liberty Hyde Bailey va descriure R. oleracea var. excelsior basat en espècimen recolectats dels Jardins Botànics de Georgetown. Bailey va citar el nom de la varietat descrita per Waby com un sinònim no publicat de R. oleracea var. excelsior, encara que aparentment ignorava que el nom posat per Waby era un nom vàlit publicat.[1]
En 1996, Zona va propondre una nova combinació, R. oleracea var. jenmannii per a corregir l'error de Bailey i per a actualisar el nom que havia posat Waby. Ademés va notar que esta varietat, que solament és coneguda en cultiu, no diferix de les característiques florals i frutales.[1]
En l'actualitat alguns botànics no reconeixen la validea d'esta varietat i la mencionen com a sinònim de R. oleracea,[27] no obstant, encara seguix sent reconeguda com una varietat vàlida en el IPNI.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Roystonea oleracea es coneix en Veneçola en diversos noms vulgars sent el més generalisat el de "chaguaramo", vocablo segons pareix vernàcul que, per raons polítiques, va substituir el nom antillano "palma real", a mitan de el XIX. El nom "Palma Real" ve perque en l'época colonial era considerada símbol de realea.[3] Solament els cridats "nobles" tenien el privilegi de sembrar-la i únicament podien dispondre de dos d'estes en el pati-jardí o en l'entrada de la casa.[3] Açò es pot observar encara en algunes cases colonials de cert ranc social, com en la Quinta Anauco, en Caracas. Roystonea oleracea ademés és conegut com "palmiste" en Trinitat i Tobago i royal palm o cabbage palm en Barbados.[1][28] És coneguda en Colòmbia, de la mateixa manera que en moltes zones de Veneçola, com "mapora".[10][29] També és coneguda en atres idiomes com cabbage tree, palmetto royal, palmier franc i chou palmiste.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 «Roystonea (Arecaceae: Arecoideae)».Flora Neotropica.71
- 1–35.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 Braun, August (1996). , Litho-Tip. ISBN 980-262-492-6.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Jesús Clots F. (1985). "Flora Emblemàtica de Veneçola". Editorial Armitano, Caracas. ISBN 980-216-008-3
- ↑ «Governe en Llínea: Estat Yaracuy». Centre Nacional de Tecnologia d'Informació. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2009. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ «Estat Yaracuy». Ret Nacional Escolar. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2007. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 Jacquin, Nicolai Josephi (1763). [1], p. 278.
- ↑ Hughes, G (1750). .
- ↑ 8,0 8,1 del Cañizo, José Antonio (2002). , Edicions Mundi-Prensa. ISBN 84-7114-989-3.
- ↑ 9,0 9,1 Kerman B., Monge C., Hildebrand P., 2006, "Report on Tropical Forest and Biological Diversity, USAid/Colòmbia Country Strategy Statement FY 2006 to 2010" Vore document [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 R. Duno, G. Aymard, O. Huber (2007). , Fundació Empreses Polar. ISBN 980-379-157-5.
- ↑ Zona, S. i Henderson, A.(1989).«A review of animal-mediated seed dispersal of palms».Selbyana.11
- 6-21.ISSN 0361-185X.
- ↑ (2000).«Year-round utilisation of fragmented palm swamp forest by Ret-bellied macaws (Llaura manilata) and Orange-winged parrots (Amazona amazonica) in the Nariva Swamp (Trinitat)».Biological Conservation.95(1)
- 1–5.doi:10.1016/S0006-3207(00)00018-5.
- ↑ Santana, Dalva L. Q. i Flechtmann, Carlos H. W.(1998).«Mite (Arthropoda, Acari) associates of palms (Arecaceae) in Brazil I: present status and new records».Rev. Bras. Zool. [online].15(4)
- 959-963.ISSN 0101-8175.
- ↑ Rodolfo Bastidas i Yanet Zavala (1995). , Edicions Sol de Fanc. ISBN 980-245-006-5.
- ↑ «Bursaphelenchus cocophilus pest information» (en anglés). Robin M., Gilblin-Davis, Paul S. Lehman Renato Inserra. Consultat el 30 de maig de 2009.
- ↑ 16,0 16,1 Maciel, Norberto, (2001) "Emergència de la Palma Real Veneçolana en Funció de Condicions Variables del Frut i la Llavor", Revista Bioagro 13
- ↑ "El Cultiu de Palmes en el Tròpic", Tipografia Cervantes. Caracas, any 1988, 67 p.
- ↑ "Palms Throughout The World". Smithsonian Institution Press. 1994
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «Palma Mater» (en portugués). Jardim Botânico do Rio de Janeiro. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2008. Consultat el 15 de març de 2010.
- ↑ D'Elboux, Roseli Maria Martins(2006).«Uma promenade nos tròpics: vos barõés do café sob as palmeiras-imperiais, entre o Rio de Janeiro i São Paulo».Anais do Museu Pauliste.14(2)ISSN 0101-4714.
- ↑ JOBIM, Leopoldo C. Vos Jardins Botânicos no Brasil Colonial. Lisboa: Biblioteca do Arquivo do Museu de Lisboa, v. 2, n° 1, 1986, p.91
- ↑ DEAN, Warren. A ferro i fogo: a história dona devastação dona Mata Atlântica brasileira. São Paulo, Cia dones Lletres, 1996, p. 143.
- ↑ «Roystonea oleracea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 7 d'abril de 2009.
- ↑ (1900).«The Method of Types in Botanical Nomenclature».Science.12(300)
- 475–81.doi:10.1126/science.12.300.475.
- ↑ (1901).«A Synopsis of the Palms of Puerto Rico».Bulletin of the Torrey Botanical Club.28(10)
- 525–69.doi:10.2307/2478709.
- ↑ Roystonea oleracea en PlantList
- ↑ Henderson, Andrew (1995). , Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ISBN 0-691-08537-4.
- ↑ Henderson, Andrew (1995). , Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press, p. 135. ISBN 0-691-08537-4.
- ↑ (2008).«Nomenes amerindios de les palmes (Palmae) de Colòmbia».Revista Peruana de Biologia.15(suppl. 1)
- 151–190.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jesús Clots F.(1985). Flora Emblemàtica de Veneçola. Editorial Armitano, Caracas. ISBN 980-216-008-3
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Roystonea oleracea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.