Estat mahdista
El Estat mahdista, també conegut com Sudan mahdista o la Mahdiya sudanesa, va anar un moviment religiós i polític iniciat en 1881 per Muhammad Ahmad bin Abdullah (més tarde cridat Muhammad al-Mahdi) contra el Jedivato d'Egipte, que havia governat Sudan des de 1821. Despuix de quatre anys de lluita, els rebels mahdistas varen derrocar l'administració otomana-egipcíaca i varen establir el seu propi govern "islàmic i nacional", en capital en Omdurmán. Per lo tant, des de 1885 el govern mahdista va mantindre la sobirania i el control sobre els territoris sudanesos fins que va ser eliminat per les forces anglo-egipcíaques en 1898.
Muhammad Ahmad bin Abdullah enroló al poble sudanés en lo que ell va cridar una yihad contra l'administració en sèu en Jartum, que estava dominada per turcs i egipcíacs. A l'inici, el governador de Jartum no li va donar importància a la revolució del Mahdi; este últim va derrotar dos expedicions enviades per a capturar-ho en el curs d'un any. El poder del Mahdi es va incrementar i la seua crida es va difondre a lo llarc del Sudan, en els seus seguidors sent coneguts com els ansar. Durant el mateix periodo, va esclatar la revolució del-Arabi en Egipte i els britànics varen ocupar el país en 1882. Gran Bretanya va nomenar a Charles Gordon com a Governador general de Sudan. Despuix de varis mesos de la seua arribada a Jartum i vàries batalles en els rebels mahdistas, estos últims varen capturar Jartum i Gordon va ser mort en el seu palau. El Mahdi no va viure molt despuix d'esta victòria i el seu successor, Abdallahi ibn Muhammad, va consolidar el nou estat en sistemes administratius i judicials basats en la llei islàmica.
L'economia del Sudan va ser destruïda durant la guerra mahdista, en la guerra i la hambruna reduint la població a la mitat.[1][2][3][4] Els britànics reconquistaron el Sudan en 1898, despuix governant-ho en teoria com un condomini en Egipte, pero en la pràctica com una colónia.
Trasfondo
[editar | editar còdic]Els desenrolls en Sudan a fins del XIX varen estar molt influenciats per la posició dels britànics en Egipte. En 1869 es va obrir el canal de Suez i ràpidament es va convertir en la vital ruta comercial d'Anglaterra cap a l'Índia i el Lluntà Orient. Per a defendre esta via marítima, Anglaterra va buscar tindre un major paper en els assunts interns d'Egipte. En 1873, el govern britànic va recolzar un programa econòmic en el qual una comissió anglo-francesa de deute extern s'encarregaria de l'administració tributària i financera d'Egipte. Esta comissió finalment va forçar al jedive Ismail a abdicar en favor del seu fill més políticament acceptable, Tewfik (1877-1892).
Despuix de l'abdicació d'Ismail en 1877, qui ho havia nomenat en el càrrec, Charles George Gordon va renunciar com a governador general del Sudan en 1880. Els seus successors no varen rebre instruccions des d'El Caire i temien l'agitació política que s'havia escampat en Egipte. En conseqüència, no varen continuar aplicant les polítiques iniciades per Gordon. L'illegal tracta d'esclaus va reviure, encara que no lo suficient per a satisfer als tratantes que Gordon havia dut a la fallida. L'Eixèrcit sudanés patia una falta de pertrechos, mentres que els exsoldados d'unitats dissoltes provocaven disturbis en les ciutats. Els recaptadors d'imposts aumentaven arbitrariamente els imposts.
Muhammad Ahmad
[editar | editar còdic]En este conflictiu ambient va sorgir Muhammad Ahmad ibn as Sayyid Abd Allah, un faquir o santón, que combinava el seu carisma en fanatisme religiós i estava determinat a expulsar als turcs i restaurar la purea primitiva del Islam. Fill d'un constructor de pots de Dongola, Muhammad Ahmad va ser discípul de Muhammad ash Sharif, líder de l'orde Sammaniyah. Més tart, com xeic de l'orde, Muhammad Ahmad va passar varis anys com ermitaño i es va guanyar una reputació de místic i mestre. En 1880 es va convertir en un Sammaniyah.
En 1881, Muhammad Ahmad es autoproclamó com el Mahdi, el promés redentor del món islàmic. Alguns dels seus seguidors més fidels ho consideraven directament inspirat per Alá. Ell desijava que els musulmans reprenguen el Corán i els hadith com les fonts fonamentals de l'Islam, per a crear una societat justa. Relacionat específicament al Sudan, ell afimaba que la seua pobrea era una virtut i denunciava la riquea i el lux mundans. Per a Muhammad Ahmad, Egipte era un eixemple de com la riquea conduïx a un comportament impío.[5]
Inclús despuix que el Mahdi declarara una yihad o guerra santa contra els turcs, Jartum simplement ho va considerar un fanàtic religiós. El govern egipcíac li va prestar més atenció quan el seu fanatisme religiós ho va dur a denunciar als recaptadors d'imposts. Per a evitar ser arrestat, el Mahdi i un grup dels seus seguidors, els ansar, varen realisar una llarga marcha a Kordofán, a on va obtindre un gran número de reclutes, especialment d'entre els baggara. Des d'un refugi en l'àrea, va escriure cridats als xeics de les órdens religioses i va obtindre respal o garanties de neutralitat de tots, llevat dels Khatmiyya pro-egipcíacs. Els mercaders i tribus àraps que havien depés de la tracta d'esclaus també es varen aliar en ell, junt als hadendoa beja, que varen aplegar al Mahdi a través del capità ansar Osman Digna.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Francis Mading Deng, War of Visions: Conflict of Identities in the Suen p.51
- ↑ Jok Madut Jok, War and Slavery in Suen (2001) p.75
- ↑ Edward Spiers, Suen: The Reconquest Reappraised (1998) p.12
- ↑ Henry Cecil Jackson, Osman Digna (1926) p.185
- ↑ (2013) A history of the modern Middle East, 5ª edició, Boulder, CO: Westview Press, p. 114. ISBN 9780813348339.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Loc - Suen : a country study
- Dr. Mohamed H. Fadlalla, Short History of Suen, iUniverse, 30 April 2004, ISBN 0-595-31425-2
- Holt (1970). The Mahdist State in the Suen, 1881-1898: a study of its origins, development and overthrow, Clarendon. ISBN 0198216602.
- Kramer, Robert S. (2010). Holy City on the Nile: Omdurman During the Mahdiyya, 1885-1898, Markus Wiener Publishers. ISBN 1558765166.
- Searcy, Kim (2011). The Formation of the Sudanese Mahdist State: Ceremony and Symbols of Authority 1882-1898, Brill. ISBN 9789004191075.
- (2009).International Journal of Middle East Studies.Cambridge University.41doi:10.1017/S0020743809090655.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado mahdista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.