Estela de Lilibea
.jpg){kind=link}
La estela de Lilybaeum és una làpida fenicia trobada en Sicília publicada per primera volta en 1882.[1]
L'estela va ser publicada en el Corpus Inscriptionum Semiticarum, havent segut suministrada a Renan pel comte Francesco Hernandez vaig donar Carrera.[2] Medix 0,37 x 0,22 m i està realisada en pedra.
Va ser trobada en Marsala (la Lilibea romana), en una zona coneguda com il Timpone vaig donar S. Antonio. Actualment es troba en el Museu Arqueològic Regional Antonino Salines de Palermo.
Inscripció
[editar | editar còdic]Les inscripcions es coneixen com KAI 63 i CIS I 138. Es tracta d'una inscripció votiva púnica típica, dedicada a Baal Hammon per Hanno, fill de Adonbaal:[3]
| Plantilla:Smallcaps all | Al senyor - a Baal Hammon, (l'estela stele) que jura Hanno |
| Plantilla:Smallcaps all | fill de Adonbaal fill de Gerastart fill de Adonbaal |
| Plantilla:Smallcaps all | per a que la seua veu siga sentida, beneït siga |
Disseny
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
L'estela mostra alguns símbols religiosos fenicios importants. Estos símbols inclouen símbols de Tanit (vore signe de Tanit) i Baal Hammon (una mija lluna i un disc), un caduceo, un incensario i un sacerdot estenent la seua mà dreta cap a dalt (posició relacionada en el cult a Tanit), aixina com un representació d'una llínea d'esteles en un escenari, similar a una llínea d'esteles trobada en Jasor (Hazor).[4] En una de les esteles de Hazor està gravada una mija lluna en un disc i dos mans esteses cap a ells.[5]
La seua rellevància va ser descrita per Georges Perrot i Charles Chipiez en 1885:
... El principal interés del monument residix en el bajorrelieve de la seua part superior. En mig del camp s'alça un d'eixos candelabros dels que ya hem donat eixemples extrets de les esteles cartaginesas; a l'esquerra està el con sagrat, ací representat en cap i braços com en les monedes de certes ciutats asiàtiques; prop del con hi ha un caduceo, a la dreta hi ha un home adorant. Est està vestit en un corfoll que aplega fins als peus i recollida en una banda al voltant de la cintura; du una gorra puntaguda en el cap. Tot açò carix de valor com a obra d'art, pero dona una bona idea del trage fenicio, un trage que s'assembla als que encara usen en el Llevant els comerciants grecs, siris i armenis que encara no han adoptat la moda europa.[6]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Whitaker, Joseph, 1921, Motya, a Phoenician colony in Sicily, p.274
- ↑ Corpus Inscriptionum Semiticarum, I, 138
- ↑ Slouschz, Nahoum (1942). Thesaurus of Phoenician Inscriptions (en Hebrew), Dvir, pp. 133.
- ↑ Yediot Bahaqirat Eretz-Israel Weatiqoteha.31(1/4)
- 62–63.ISSN 2312-0061.
- ↑ Yediot Bahaqirat Eretz-Israel Weatiqoteha.31(1/4)
- 60.ISSN 2312-0061.
- ↑ Perrot, Georges; Chipiez, Charles (1885), History Of Art In Phoenicia And Its Dependencies Vol. 1, p.320
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela de Lilibea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.