Anar al contingut

Estructura sedimentaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flute cast - Triassic - Riba de Santiuste - Spain. caps block 0
Calcs de fluix (flute casts): estructures sedimentàries d'erosió en el sí d'una corrent. Mòle per farcidura de sediment posteriors, conservat com a relleu invertit en la base d'un estrat (vists des de avall). Indiquen direcció i sentit d'una paleocorriente aixina com la polaridad de mur i sostre de la successió estratigráfica. Buntsandstein de Guadalajara, Espanya.
Archiu:Ripple Marks Quartzite Brittany France.jpg
Rizaduras de distintes tipologies en el mateix aflorament. Responen a diferents velocitats de corrent i càrrega de sediment. Quarsita del Ordovícico en Camaret-sur-Mer, França.
Archiu:Climbing ripples. caps block 1
Secció en laminación creuada per rizaduras ascendents (climbing ripples). Valle del riu Zanskar, Índia.

Una estructura sedimentaria és l'organisació geomètrica dels elements que constituïxen un sediment vist com a conseqüència dels processos que ho han estructurat i dels elements que ho componen.

Classificació

[editar | editar còdic]

Les estructures sedimentàries es classifiquen en quatre grans grups:

Estructures primàries: Es formen en relació directa en l'event sedimentario principal. Es produïxen ràpidament pero d'igual manera poden ser erosionades fàcilment i desaparéixer.

La terminologia d'estes estructures sol trobar-se en la lliteratura especialisada en anglés, sense traduir a atres idiomes. Alguns eixemples:[1]

  • Rizaduras o ondulitas (ripple marks): que poden ser simètriques (d'oscilació) o asimètriques (de corrent). Les de major tamany es denominen dunas.
  • Clavills de dessecació (mud cracks): clavills poligonales presents en materials arcillosos per la contracció provocada per la deshidratació.
  • Marques de gota de pluja: produïdes per impacte de les gotes de pluja en una base no consolidada, generalment rovina-arcillosa. En impactar els sediment són llançats als costats, deixant menuts cràters.
  • Estratificació laminar, estratificació creuada, gradada, estratificació inclinada:

Es presenten els diferents tipos de laminación depenent de la morfologia del substrat en el que es depositen els sediment, la continuïtat, la densitat de l'agent de transport (aigua, vent), el grau d'energia del mig de deposición, el tamany i densitat de les partícules sedimentarias, aixina com de la seua mineralogia (alguns materials poden ser dissolts o meteorizados més ràpidament que uns atres, desapareixent de l'estratificació).

  • Marques de corrent (sole marks):
    • Scour marks: produïdes per vórtices o corrents turbulentas. Són regates formades per l'erosió d'una corrent sobre un fondo arcilloso o limoso, que posteriorment és reblit per un sediment d'granulometría major, normalment arena, obtenint el mòle en relleu invers que es conserva en la base dels estrats en sediment antics.
    • Turboglifos, calcs de fluix, flute marks o flute cast: regates discontínues allargades en direcció del fluix i asimètrics. L'extrem proximal és redonejat contorns forts. En la zona distal s'atenua el relleu fins a desaparéixer.

Estructures diagenéticas: es formen en posterioritat a la sedimentación, durant la diagénesis, i sense relació directa en l'event sedimentario principal (nòduls d'algeps, paleosuelos hidromorfos, etc.).

Estructures de deformació: s'originen despuix de la sedimentación, poden ser de càrrega (calcs de càrrega, areniscas almohadilladas), d'escape de decorreguts (convolute lamination, volcans i dics d'arena) i d'esmonyida (olistostromas, slumps, estructures contorsionadas, etc.).

Estructures inorgàniques: El seu génesis està dominada per processos físic-químics.

Estructures orgàniques: El seu génesis està dominada per processos biològics (estromatolitos, bioturbación, pistes, etc.).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vora Torres, J. A. (1994). Estratigrafia. Principis i métodos, Madrit: Editorial Roda, pp. 93-101. ISBN 84-7207-074-3.