Anar al contingut

Buntsandstein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Barranco de la Hoz.jpg
Formació Conglomerats de la Hoz del Gall: conglomerats i areniscas en facies Buntsandstein (Corduente, Guadalajara, Espanya).
Archiu:Stadtroda Sandstein.jpg
Areniscas de les facies Buntsandstein en Stadtroda, Alemània. Es pot apreciar el típic color rojós del sediment.

Les facies Buntsandstein són uns sediment detrítics que poden alcançar potències de més de 4000 m i que es varen depositar entre el Lopingiense i l'Anisiense (Pérmico superior a Triásico mig).[1] El primer en amprar este terme per a referir-se a les areniscas rojoses sobre les que es recolzaven les calcàreas de les facies Muschelkalk va ser el geólogo alemà Friedrich August von Alberti en l'any 1834.[2] Estan formats per sediment eòlics, llacustres, fluvials i, en menor mida, per sediment marins someros i de Sebkha.[3]

En la conca germànica es pot distinguir entre Buntsandstein inferior, mig i superior: Inferior: en el sur de la conca germànica té un orige fluvial i aluvial producte de l'erosió de massiços variscos; més al nort els sediment del Buntsandstein inferior es depositen en ambients de planures mareales i finalment en la partix nort i est de la conca (territoris ocupats actualment per Polònia, Països Baixos i nort d'Alemània) els mijos sedimentarios es corresponen en ambients llacustres i de mijos marins someros.[4] Mig: les vores de la conca els ocupen sediment de planura aluvial i eòlics; en el centre els materials són d'orige llacustre i en el surest predominen sediment llacustres i marins someros.[5] Superior: l'oceà Tetis ocupa la partix surest de la conca, produint les condicions idònees per a que precipiten evaporitas (algeps i halita) en el depocentro. Els sediment de la vora de conca continuen sent de caràcter detrític.[6]


Ademés d'en la conca germànica, el Buntsandstein aflora en casi totes les conques sedimentarias del Triásico, si be presenta en cada una d'elles particularitats de caràcter litològic i paleontológico.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1998).Epicontinental Triassic International Symposium.Trobe:
    27-34.
  2. (Pérez Valera, 2005, p. 34)
  3. (2011).5th Int. Limnogeological Congress.Constanza:
    191-211.
  4. (Feist-Burkhardt et al., 2008, p. 772)
  5. (Feist-Burkhardt et al., 2008, p. 773)
  6. (Feist-Burkhardt et al., 2008, p. 774, 775)
  7. (1998).Epicontinental Triassic International Symposium.Trobe:
    1009-1031.