Eucheuma
Eucheuma (o gusó en l'espanyol filipí) és un grup de macroalgas/plantes marines roges de la tribu Eucheumatoideae utilisades en la producció de carragenano, un producte important utilisat per a elaborar cosmètics, aliments, i en aplicacions industrials, ademés de ser una font d'alimentació en Indonèsia i les Filipines.[1][2][3] Algunes de les espècies més rellevants són Betaphycus gelatinae, Eucheuma denticulatum, i vàries espècies del gènero Kappaphycus inclosa K. alvarezii. Des de mediats de la década de 1970, Kappaphycus i Eucheuma han segut sumament importants en el creiximent de l'indústria del carragenano.[1]
Encara que són d'importància comercial, les espècies de eucheuma són difícils d'identificar sense recórrer a exàmens científics, ya que espècies diferents poden tindre #morfologia molt similars. Només el gènero Euchema agrupa unes 18 a 20 espècies, que comprenen els grups Cottoniformia, Eucheuma, Gelatiformia, i Anaxiferae.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Eucheuma es troba naturalment en el sector de 20 graus de #latitut Nort i Sur entorn a l'Equador en la regió del Indo-Pacífic regió des de l'est d'Àfrica fins a Guam, en una elevada concentració en la regió del surest asiàtic. Unes poques espècies es troben entorn a l'illa Lord Howe i el suroest d'Austràlia.[1]
Com a cultiu important des d'un punt de vista econòmic, el cultiu de eucheuma s'ha desplaçat des dels seus habites originals cap a atres regions tals com Japó, Hawái, i les nacions isleñas del Pacífic Sur.[1]
Hàbitat i biologia
[editar | editar còdic]La Eucheuma per lo general es troba per baix de la llínea de bajamar fins a la zona superior del sec, creixent en zones en sols arenencs o rocosos pròxims a secs de coral, en el qual moviment de l'aigua és llent o moderat.[2]
El seu creiximent és similar al de les espècies de plantes terrestres, eucheuma posseïx un extrem de creiximent, o meristema apical, el qual també pot dividir-se per a formar noves branques. També posseïxen un cicle vital de tres fases, consistent d'un gametófito (n), carpoesporofito (2n), i el esporófito (2n). Tant el gametófito com l'etapa de esporófito més robusta són importants per al desenroll del macroalga, les seues característiques permeten una regeneració vigorosa.[2]
Aspectes comercials
[editar | editar còdic]El cultiu comercial de Eucheuma és una important font d'ingrés per a pobles de vàries nacions en desenroll, en els quals la producció de la macroalga de baix cost pot ser una font sustentable d'ingrés en un cost ambiental reduït comparat en atres activitats d'acuicultura. Degut a que eucheuma són de les espècies més comunes i de creiximent més ràpit de macroalgas, els seus aspectes econòmics queden en evidència ya que és possible cultivar i collir grans cantitats en periodos breus de temps, tenen la capacitat d'aumentar la seua massa corporal dèu voltes en periodos de 45 a 60 dies en entorn tropicals càlits. Una volta collit, el producte és secat, empacado, i transportat a zones per a que se li extraga el carragenano o ser usat com a aliment.
Els principals productors de l'alga eucheuma són les Filipines (92% de la producció total global; estadístiques any 2005 FAO) i China (7% de la producció total global), inclosos Tanzània i Kiribati. Pot ser que estes senyes no siguen exactes ya que països com Indonèsia i Malàsia, que són productors importants d'estes espècies, no informen correctament la seua producció a FAO. La producció anual promig total de macroalgas seques, inclosos atres grups de plantes marines, va alcançar casi 125,000 tonellades solament en les Filipines, en el periodo 2000-2004, per un valor d'uns 139 millons de dólars.[2]
Tècniques de producció
[editar | editar còdic]L'informació sobre característiques morfològiques, patró d'ADN, i característiques productives per a diferents temps de collita, són importants per a gestionar el cultiu de eucheuma, de forma tal que les espècies en millors característiques s'utilisen per a formar semilleros. En l'actualitat la majoria dels semilleros són endèmics de les Filipines.[2]
Una volta que s'han conseguides llavors de plantes salvages, li les neteja per a llevar-los la brutea i uns atres contaminants, i li les transferix a almácigos en caixes de telgopor en forats de ventilació en la seua part superior, cuidant no queden expostes al vent o al Sol.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 [Neish I.C. (2003). The ABC of Eucheuma Seaplant Production. SuriaLink Infomedia - Seaplants]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 [Tronno, G.C. (2011) Cultured Aquatic Species Information Programme Eucheuma spp. http://www.fao.org/fishery/culturedspecies/eucheuma_spp/en. Fisheries and Aquaculture Department. Food and Agriculture Organization of the United Nations]
- ↑ Handbook on Eucheuma Seaweed cultivation in Fiji. (1990). http://www.fao.org/docrep/field/003/ac287e/ac287e01.htm. FAO Corporate Document Repository. Food and Agriculture Organization of the United Nations.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2003).«The ABC of Eucheuma Seaplant Production».SuriaLink Infomedia.
- «Cultured Aquatic Species Information Programme Eucheuma spp.». Aquaculture Management and Conservation Service (FIMA). FAO. Consultat el 29 de setembre de 2011.
- «Handbook on Eucheuma Seaweed cultivation in Fiji». FAO Corporate Document Repository. FAO. Consultat el 29 de setembre de 2011.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eucheuma.- Este artícul conté una traducció derivada de «Eucheuma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.