Euterpe
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «Euterpe» o «la d'agradable geni») és la musa de l'art de tocar la flauta.[1] A Euterpe se li assigna l'estudi de la Naturalea. És l'inventora de la tragèdia (o a lo manco dels cors tràgics), de la flauta i de les matemàtiques.[2]
Com les demés Muses era filla de Mnemosina i de Zeus. Per lo general li la representa coronada de flors i duent entre les seues mans el doble-flautín. En atres ocasions li la representa en atres instruments de música: violins, guitarres, tambor, etcétera. A finals de l'época clàssica li la denominava musa de la poesia lírica, i se li representava en una flauta en la mà. Es diu que Apolo va ser pare, en una de les «mares celests (les muses)», de Lli («vora de planyença»), Himeneo («vora nupcial») i Yálemo («cançó de suma tristor»); cada u va ser fill d'una musa diferent pero les seues identitats no s'han conservat.[3]
Uns pocs diuen que va inventar el aulos o flauta doble, encara que la majoria dels estudiosos de la mitologia concedixen eixe honor a Atenea, com es dona a conéixer en el mit de Marsias i el seu duel en Apolo. El riu Estrimón va deixar a Euterpe embarassada. El seu fill, Reso, va dirigir a una partida de tracios i va morir a mans de Diomedes en Troya, segons la Ilíada d'Homero.[4]
El seu nom procedix del grec eu (ben) i τέρπ-εω (acontentar).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, s. v. «Muses». Edicions Paidós, 2018, ISBN: 978-84-493-2457-4.
- ↑ Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica, págs. 101-104. (Editorial Gredos, 2011); ISBN: 978-84-249-2900-8. En un treball exhaustiu Ruiz d'Elvira recopila numeroses fonts a on cita les atribucions individuals de cada musa. Cita com a referències, entre elles Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 7, 3-4; Cornuto, Compendio de teologia grega 14; Plutarco, Qüestions grega, IX, 14, 746d, 747a; escolio a Apolonio de Rodas, Argonáuticas III,1; cinc epigrama grecs, varis d'ells anònims (AP IX 504 i 505); i l'Antologia llatina, 84 i 664.
- ↑ Píndaro, fragment 139; escolio a Píndaro, odes píticas IV, 313. El fragment conservat diu que Orfeo és fill de Eagro.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica I 3.4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euterpe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.