Evolució tectónica de les montanyes Transantárticas
La evolució tectónica de les montanyes Transantárticas sembla haver començat quan l'Antàrtida es va separar d'Austràlia durant el Cretácico Superior i seguix en curs, creant algunes de les cadenes montanyoses més llargues (3500 km) formades pel alçament del flanc de la zona de rift associat en el rifting continental.[1] Les montanyes Transantárticas formen una cordillera que separa l'Antàrtida Oriental de l'Antàrtida Occidental. El sistema de rift que les va formar es va produir per una reactivació de la corfa a lo llarc del cratón antàrtic oriental. Este rifting, o expansió del llit marí, causa el moviment de la placa tectónica que produïx un vora convergent propenc a on s'està formant la cordillera.[2][3] Els processos específics responsables per a la formació de les montanyes Transantárticas encara són discutits, i este debat genera una varietat d'hipòtesis sobre l'història tectónica de la cordillera.[4]
Principals causes de l'alçament de la cordillera
[editar | editar còdic]Entre les principals causes per a l'alçament s'inclou:
- Mecanismes tèrmics, com plomes del mant i injeccions de magma en la corfa, que causen zones de rift i l'expansió tèrmica del cinturó de montanyes.[5]
- Convergència de material cortical, que ocorre quan la zona de rift espenta la placa de l'Antàrtida Occidental cap a la placa de l'Antàrtica Oriental, que és molt més forta.[2]
- Alçament per flexión, un procés mecànic en el que una placa tectónica es trenca per una profunda falla normal, lo que resulta en l'alçament.
El sistema de rift de l'Antàrtida Occidental (WARS, per les seues sigles en anglés) es troba just a l'oest de les montanyes Transantárticas, i es considera que va tindre una influència important en la formació de les montanyes Transantárticas.[2] La zona de rift cobrix una àmplia regió a on es va produir una extensió llenta durant aproximadament 100 Ma. Fins fa poc, l'influència del rift encara estava sent discutit, ya que es caria de senyes geològiques i geofísicos sobre esta regió.[2][6]
Història de l'alçament
[editar | editar còdic]
La ruptura del supercontinente Gondwana va començar a principis del Jurásico, fa uns 184 millons d'anys (Ma), pero l'Antàrtida no es va separar d'Austràlia fins al Cretáceo Tardà, fa 80 Ma. Poc abans de la separació en el Jurásico Superior i el Cretácico Inferior, varen començar a produir-se rifts prop de la regió a on es formarien les montanyes Transantárticas.[1] Es desconeix si este primer episodi de rifting va causar algun alçament de la cordillera. Alguns investigadors sugerixen que este episodi constituïx la reactivació d'un rift que es va formar durant l'orogénesis de Gondwana, pero no varen aportar evidència concloent.[1] Va ser seguit per la formació de falles extensionales de baix àngul a lo llarc de la placa de l'Antàrtida Oriental. No es va produir alçament durant esta fase inicial de fallamiento per la contrarrestación dels successos erosivos.[2] Poc despuix, durant el Cretácico Mig (100 Ma), va començar la formació del sistema de rift de l'Antàrtida Occidental. Alguns models mostren que el procés ràpit del rifting i les intenses forces tèrmiques es deuen a un llímit litosfera-astenosfera poc profunt (50 km de profunditat) baix de les montanyes Transantárticas. El rifting en esta àrea continua hui en dia. Un tan llarc periodo de rifting conduïx a alçament per la conducció prolongada de calor lateral al cinturó de montanyes.[1] Açò ha segut respalat per evidència sísmica. L'alçament de la superfície inicial va començar fa aproximadament 55 Ma, durant el Cenozoico Primerenc.
L'alçament dels flancs del rift es produïx quan la corfa en la part lateral d'una zona de rift convergix en una corfa més forta, lo que per lo general resulta en el engrosamiento de la corfa i una zona d'subducción.[5] L'alçament flexural no sol associar-se típicament en l'alçament dels flancs del rift, pero en el cas de les montanyes Transantárticas ocorre en el mateix llímit litosférico, ací junt en l'expansió tèrmica del cinturó de montanyes, lo que resulta en un alçament superficial molt ràpit.[2] Este fenomen explica la pendent pronunciada i la gran elevació de les montanyes actuals.[5] Des de mediats del Cenozoico fins al present, la taxa d'elevació ha anat disminuint llentament per processos tectónicos més llents.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martin, Aaron. «The Transantarctic Mountains». University of Arizona. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2012. Consultat el 7 de novembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2007).USGS.(10th International Symposium on Antarctic Earth Sciences)
- ↑ Science.276(5312)
- 556–560.doi:10.1126/science.276.5312.556.
- ↑ 4,0 4,1 Fitzgerald, Paul(2002).Royal Society of New Zealand Bulletin.35
- 453–469.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alan F. Cooper. «Geological Evolution Of The Transantarctic Mountains, Southern Victoria Land, Antarctica.». University of Otago, New Zealand. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2012. Consultat el 7 de novembre de 2012.
- ↑ U.S. tingues Brink, S. Bannister, B.C. Beaudoin and T.A. SternScience.261(5117)
- 45–50.doi:10.1126/science.261.5117.45.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evolución tectónica de las montañas Transantárticas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.