Expansió d'anell de Buchner
La expansió de l'anell de Buchner és una reacció de formació d'enllaços C-C orgànics de dos passos utilisada per a accedir als anells de 7 membres. El primer pas implica la formació d'un carbeno a partir del diazoacetato d'etil, que ciclopropana un anell aromàtic. L'expansió de l'anell ocorre en el segon pas, en una reacció electrocíclica que obri l'anell de ciclopropano per a formar l'anell de 7 membres.
Història
[editar | editar còdic]La reacció d'expansió de l'anell de Buchner es va usar per primera volta en 1885 per E. Buchner i T. Curtius, els qui varen preparar un carbeno a partir de diazoacetato d'etil per a agregar-ho al benceno utilisant vies tèrmiques i fotoquímiques en la síntesis de derivats de cicloheptatrieno.[1] El producte resultant va ser una mescla de quatre àcit carboxílics isoméricos. Les variacions en la reacció sorgixen dels métodos de preparació de carbeno. Els alvanços en la química organometálica han donat com resultat una major selectivitat dels derivats de cicloheptatrieno. En la década de 1980 es va descobrir que els catalisadors de dirhodium proporcionen isòmers de ciclopropano únics en alts rendiments. Les aplicacions es troben en medicina (síntesis de drogues) i ciència de materials (derivats de fullerenos).[2][3][4][5][6][7][8][9]
Preparació d'intermediaris
[editar | editar còdic]Preparació del diazoacetato d'etil La primera síntesis de Buchner de derivats de cicloheptatrieno en 1885 va utilisar fotólisis i condicions tèrmiques per a generar el carbeno. Un procediment per a la preparació del material de partida perillós necessari per a la generació de carbeno en la reacció de Buchner, el diazoacetato d'etil, està disponible en Síntesis orgànica. En el procediment proporcionat, Searle inclou instruccions de precaució per la naturalea altament explosiva dels éster diazoacéticos.[10]
Preparació del carbenoide La síntesis del carbeno en la década de 1960 es va centrar en l'us de catalisadors de coure per a la propagació estereoselectiva. En la década de 1980, els catalisadors de dirodio es varen utilisar per a generar el carbenoide per a la ciclopropanación. L'arribada de la metaloquímica ha millorat la selectivitat de les relacions de producte dels derivats de ciclohexatrieno per mig de l'elecció del lligant en el catalisador de carbenoide.[11][12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expansión de anillo de Buchner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.