Extrem Orient rus
El Extrem Orient rus (en rus: Дальний Восток России); AFI: [ˈdalʲnʲɪj vʌˈstok rʌˈsʲiɪ] és una locució que es referix a la part russa del Extrem Oriente, és dir, als territoris extrem-orientals de Rússia: entre Siberia i el oceà Pacífic. El districte federal d'Extrem Oriente que engloba esta àrea no deu ser confòs en el districte federal de Siberia que no s'estén fins al Pacífic. En l'época socialista era conegut com el Extrem Orient soviètic. Encara que tradicionalment es considera part de Siberia, l'Extrem Orient rus es classifica per separat de Siberia en els esquemes regionals russos (i anteriorment en la Unió Soviètica). En Rússia, la regió és normalment denominada simplement com a «Extrem Orient», lo que implica una potencial confusió en el significat internacional d'Extrem Orient en la traducció. Esta última regió és normalment referida en Rússia com la regió Àsia-Pacífic (en rus: Азиатско-тихоокеанский регион, abreviat com АТР), o «Àsia Oriental» (en rus: Восточная Азия).
Geografia
[editar | editar còdic]Clima
[editar | editar còdic]La temperatura mija anual de l'aire oscila entre −15 °C (elloc més fret delluntà Orient rus és Oimiakón, en una temperatura mija anual de −15,5 °C)[1] i +7 °C (elloc més càlit és ellogaret de Khasan, en el krai de Primorie, en una temperatura mija anual de +7,2 °C).[2] El permafrost s'estén per casi tota la regió. El clima delluntà Orient és divers: des del àrtic i subártico en el nort de Yakutia i Kamchatka, en la regió de Magadán i Chukotka, fins al monsònic en Sajalín, en la regió judeua i part de la regió del Amur, en els Krai de Primorie i Jabárovsk. La major part de Yakutia i el noroest de la regió del Amur tenen un clima continental marcat, mentres que Kamchatka i les illes Kuriles tenen un clima marítim. Estes diferències es deuen a l'enorme extensió del territori de nort a sur (casi 4500 km) i d'oest a este (2500-3000 km).
Les diferències més significatives entre elluntà Oriente i Siberia s'associen en la prevalença d'un clima marcadament monsònic en el sur i un clima monsònic i marítim en el nort, resultat de l'interacció entre l'oceà Pacífic i les terres del nort d'Àsia. La freda mar d'Ojotsk i la freda corrent de Primorie a lo llarc de la costa del mar de Japó tenen un impacte significatiu en el clima. El relleu montanyós també influïx en ell. En les regions continentals delluntà Orient, els hiverns varien des de fredor, solejats i en poca neu en el sur fins a extremadament rigorosos en el nort. L'estiu en el nort és càlit i sec, pero curt. En el sur, és calorós, humit i més llarc. En les regions costeres del nort, els hiverns són frets i ventosos. No hi ha estiu meteorològic. Ací, la primavera es transforma gradualment en autumne. En la costa sur, excloent algunes zones del Krai de Primorie, l'hivern és suau i nevoso, en una primavera prolongada i freda, un estiu fresc i curt, i un autumne llarc i càlit. Ciclons, pluges torrencials prolongades, tifons i boires són comunes en la costa, tant en hivern com en estiu. En Kamchatka, la capa de neu pot alcançar els 6 metros. Ademés, quant més al sur, major és la humitat de l'aire. En el sur de Primorie, la humitat sol superar el 90 %, lo que aumenta considerablement la sensació de fredor en hivern i calor en estiu. En casi tot el territori delluntà Orient, la major cantitat de precipitacions es produïx en estiu, lo que provoca sistemàticament creixcudes de rius, inundacions d'edificis i terres agrícoles. A diferència de la part europea del país, en elluntà Oriente casi no hi ha temperatures grises en hivern, i s'observen llarcs periodos de temps rebujat i solejat, mentres que en estiu és habituala pluja contínua durant varis dies seguits. Primorie es caracterisa en estiu per denses boiras que es transformen en una cortina contínua de purneig llarc, densa i fina, cridada localment «chilima» (d'ahí el nom dels residents locals, «chilimas», és dir, una varietat local de camarón gran que «respira aigua»). També en el sur i centre delluntà Oriente s'observen ocasionalment tormentes de pols provinents dels deserts de Mongòlia i el nort de China. La major part del territori delluntà Orient rus és o és equivalent a les regions de l'Extrem Nort (en l'excepció de la Regió Autònoma Judeua, les regions meridionals de la Regió del Amur, Jabárovsk i el Krai de Primorie).
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens rus de 2002, el districte federal d'Extrem Oriente conta en una població de 6 692 865 de persones, la majoria de les quals es concentra en les zones del sur. Donat el vast territori de l'Extrem Orient rus, 6,7 millons de persones es traduïxen en poc més d'una persona per quilómetro quadrat, lo que convertix a esta regió en una de les menys densament poblades en el món. La població de l'Extrem Orient rus ha estat en ràpit decliu des de la dissolució de la Unió Soviètica, caent un 14 % en els últims quinze anys. El govern rus ha estat discutint una série de programes de repoblament per a evitar que el pronòstic caiguera a 4,5 millons de persones per a 2015, esperant atraure en particular a la població russa dels Estats postsoviéticos.
El 75 % de la població és urbana. En 2002, les ciutats més poblades eren les següents:
- Vladivostok (pob. 594 701)
- Jabárovsk (pob. 583 072)
- Komsomolsk del Amur (pob. 281 035)
- Blagovéshchensk (pob. 219 221)
- Yakutsk (pob. 210 642)
- Petropávlovsk-Kamchatski (pob. 198 028)
- Yuzhno-Sajalinsk (pob. 177 682)
- Najodka (pob. 177 133)
- Ussuriisk (pob. 157 759)
Grups ètnics tradicionals
[editar | editar còdic]Els grups demogràfics originals de l'Extrem Orient rus inclouen (agrupats per grup llingüístic):
- Túrquicos o túrcicos: sajas.
- Esquimo-aleutas: aleutas, yupiks siberianos.
- Chukoto-kamchatkanos: chukchis, koriakos, alyutorés, kereks, itelmenos.
- Tunguses: evenkis, évenos, nanais, órochi, ulchi, udegués, oroqens.
- Aïllats: yukaguiros, nivjis, ainus.
Accidents geogràfics
[editar | editar còdic]- Volcà Kliuchevskói, un estratovolcán basáltico situat prop de la costa este de la península de Kamchatka.
- La fossa de les Kuriles, una de les depressió més profundes del planeta, en uns 10 542 m de profunditat màxima.
Deport
[editar | editar còdic]- FC Luch-Energiya Vladivostok (fútbol)
- FC SKA-Jabarovsk (fútbol)
- Admiral Vladivostok (hockey sobre gèl)
- Amur Khabarovsk (hockey sobre gèl)
- Spartak Primorje (bàsquet)
Vore també
[editar | editar còdic]Llectures recomanades
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFStephan1996">Stephan (1996). google. es/books? id=Jce4rBWjG5wC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false The Russian Far East: A History, Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-2701-5.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ru/climate/24688. htm Климат Оймякона - Погода и климат». pogodaiklimat. ru. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «climate-data. org/%D0%B0%D0%B7%D0%B8%D1%8F/%D1%80%D0%BE%D1%81%D1%81%D0%B8%D0%B8%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F-%D1%84%D0%B5%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F/%D0%BF%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%BE%D1%80%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B8-%D0%BA%D1%80%D0%B0%D0%B8/%D1%85%D0%B0%D1%81%D0%B0%D0%BD-33877/ Климат: Хасан - Климатический график, График температуры, Климатическая таблица». ru. climate-data. org. Consultat el 2025-07-30.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- loc. gov/ Reunió de fronteres: Siberia, Alaska i l'Oest americà (inclou material sobre l'Extrem Orient soviètic)
- archive. org/web/20070702100039/http://www. wgeo. ru/russia/okr_dalnvost. shtml Дальневосточный федеральный округ en WGEO
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extremo Oriente ruso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.