Extreme Light Infrastructure
Extreme Light Infrastructure (ELI) és una institució científica europea encarregada de crear una infraestructura en el camp dels làserés útil a l'investigació i aplicació de l'interacció làser matèria a molt alta intensitat (varis órdens de magnitut més alta que l'intensitat dels làserés més intensos de l'actualitat).[1] ELI té entre els seus objectius construir el làser més intens jamai creat.[2]
ELI pretén ser l'entrada a nous règims en física. Al mateix temps promourà noves tecnologies com microelectrónica relativista en el desenroll d'acceleradors làser compactes que produïxquen partícules en extrema gran energia.[3] Ademés vol tindre un gran benefici per a la societat desenrollant en medicina nous tipos de radioteràpia i teràpies d'hadrones. També contribuirà en la ciència de materials en desentranyar noves vies per al tractament dels residus nuclears.
L'organisació comprén la colaboració de 13 països europeus:[2] Alemània, Bulgària, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Checa, i Romania.
Pilars i base Científica
[editar | editar còdic]- Pilars
- Ultra High Field Science (ciència dels camps ultra intensos). Branca que explora l'interacció làser matèria en un ranc d'energia a on les lleis relativistes podrien deixar de ser vàlides.
- Attosecond Laser Science (AttoFisica). Dissenyat per a l'investigació temporal de la dinàmica en àtoms, molècules, plasmes, i sòlits a escala d'attosegundos 10-18 sec.)
- High Energy Beam Science (Ciència de fas d'altes energies dedicades per a l'acceleració de partícules per mig de polsos d'altes energies fins a velocitats propenques a la llum (100 Gev).
- Base Científica
L'intensitat dels làserés s'ha incrementat en sis órdens de magnitut en els últims anys alcançant la frontera a on l'òptica s'aproxima a la física de partícules. Este nou camp de l'òptica es denomina òptica relativista. I és en làserés d'alguns terawatios de potència pique i en un bon front d'ona es poden accelerar electrons a velocitats relativistes.
Entre l'importància d'este camp cal destacar la generació de partícules, rajos X i rajos gamma.Tot açò justifica anar un pas més allà per a adinsar-nos en el règim ultrarelativista. Un important aspecte de el ELI és la possibilitat de produir polsos ultracortos de molta energia de distintes partícules com protones, neutrons, muones i neutrinos en el règim d'attosegundos i en la possibilitat d'alcançar els zeptosegundos 10-21 s. Els estudis en el domini del temps desentranyaren la dinàmica electrònica en física atòmica molecular i plasma.
Organisació i funcionament
[editar | editar còdic]El coordinador del proyecte ELI és Gérard Mourou, qui va presentar en 1985 una nova tecnologia desenrollada en el Laboratory for laser Energetics de l'Universitat de Rochester coneguda per CPA (Chirped Pulse Amplification). Esta tecnologia en constant perfeccionament des de llavors és la que ha permés alcançar estes potencies làser tan extremes.
El consorci del proyecte rep finançació a través dels fondos estructurals europeus.[1] Encara que la fase preparatòria es finança a través de l'Unió Europea, la finançació per a la seua construcció i operació procedix d'un acort pel que diversos països paguen un percentage dels costs. La participació de cada país és voluntària i depén de multitut de factors econòmics, estratègics, científic tecnològics, de proyecció del país, de tornada, etc. L'any 2010 serà un any clau per a la definició de la sèu, o sèus, a on s'emplaçara el ELI i de l'aportació de cada país. La seua construcció està valorada en 500 millons d'euros més 50 millons anuals per al seu manteniment i operació.
ELI en Espanya
[editar | editar còdic]La participació espanyola en ELI està coordinada pel Ministeri de Ciència i Innovació, qui vés-la perque l'implicació espanyola és lo més rellevant possible tant en la fase de construcció com d'operació i perque la comunitat científica espanyola pot beneficiar-se de la millor manera d'esta instalació científica. Els centres que organisen tècnicament esta participació en la fase preparatòria de el ELI són:
- Consorci de Làsers Pulsats Ultra intensos de Salamanca C.L.P.U.
- Departament d'Ingenieria Nuclear de la UPM [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Es gesta una nova classe de làsers». madri+d. Consultat el 4 de setembre de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 «República Checa tindrà el làser més gran del món». Radi Praga. Consultat el 4 de setembre de 2014.
- ↑ «Comença a alçar-se en Praga el làser més potent jamai creat». Radi Praga. Consultat el 4 de setembre de 2014.
- ELI consortium. «ELI oficial page». Consultat el 4 d'agost de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extreme Light Infrastructure» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.