Factor estimulant de colónies de granulòcits

El factor estimulant de colónies de granulòcits ( G-CSF, GCSF o CSF 3 per les seues sigles en anglés (Granulocyte colony-stimulating factor), és una glucoproteína que es produïx en diferents teixits i promou la maduració de cèlules precursores localisades en la mèdula òssea a neutrófilos, un tipo de glòbul blanc present en la sanc. També favorix l'activació dels neutrófilos i la seua lliberació al torrent sanguíneu. El factor estimulant de colónies de granulòcits s'inclou en el grup de substàncies anomenades factors de creiximent

Quan té lloc una infecció bacteriana, la lliberació de G-CSF aumenta de forma natural, degut a que alguns components de l'agent infecciós estimulen la seua producció. El G-CSF produïx un aument en la maduració dels neutrófilos i la seua lliberació a la sanc. Els neutrófilos a la seua volta ataquen als agents infecciosos, favorint la seua destrucció.

La producció de Factor estimulant de colónies de granulòcits en el laboratori, per mig de l'ocupació de tècnica recombinante, ha permés dispondre de les cantitats necessàries per a amprar la substància en el tractament de malalties. La proteïna que s'obté és idèntica a la proteïna humana, presentant com a única diferència l'afegitó d'una única metionina en un extrem de la molècula. S'utilisa com medicament en el nom de Filgrastim en vàries indicacions, una d'elles és incrementar el número de cèlules hematopoyéticas precursores en els donants de mèdula òssea, abans d'arreplegar el teixit per a realisar un transplant de mèdula. També s'ampra per a estimular la producció de granulòcits en pacients en càncer que reben tractaments que causen un descens en els recontes de glòbuls blancs.

Descobriment

La substància va ser descoberta en el Walter and Eliza Hall Institute d'Austràlia en 1983, aïllant-se de rates de laboratori. Posteriorment es va descobrir la molècula humana que va ser clonada per grups d'investigadors en Japó, Alemània i Estats Units en 1986.

Funcions biològiques

El G-CSF és produït per diferents cèlules de l'organisme, incloent cèlules endoteliales, macrófagos i atres cèlules del sistema inmunitario. La proteïna natural humana existix en dos formes que consten de 174 i 180 aminoàcits, en un pes molecular de 19.600 grams per mol. La forma més abundant i també la més activa, la de 174 aminoàcits, ha segut utilisada en el desenroll de productes farmacèutics per mig de tecnologia de recombinació de ADN.

El receptor per a el G-CSF està present en les cèlules precursores de la mèdula òssea, i quan és estimulat produïx com a resposta la proliferació i diferenciació de les cèlules precursors que es convertixen en granulòcits madurs. El G-CSF induïx també la movilisació dels granulòcits que partint de la mèdula òssea es dirigixen a la corrent sanguínea, encara que açò no afecta directament als progenitors hematopoyéticos que són movilisats.

Ademés dels efectes en el sistema hematopoyético, el G-CSF pugues també actuar en les cèlules neuronals com a factor neurotrófico. De fet el seu receptor és expressat per les neurones del cervell i mèdula espinal. L'acció de el G-CSF en el sistema nerviós central és induir la neurogénesis, per a incrementar la neuroplasticidad i contrarrestar l'apoptosis. Estes propietats estan actualment sent investigades per al tractament de malalties neurològiques com l'isquemia cerebral.