Anar al contingut

Falla de Chixoy-Polochic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La falla de Chixoy-Polochic, també conegut com falla del Polochic, o Cuilco-Chixoy-Polochic, és una dels dos principals zones de falla en Guatemala marcant el llímit tectónico entre la placa del Carib i la placa Nortamericana, i acomoden els 2 cm per any de desplaçament entre abdós plaques.[1] L'atra falla important del llímit de placa és la falla de Motagua situat uns 80 km al sur, que acomoda uns 75% del desplaçament baix en corrent cicle sísmic.[1] La falla del Polochic acomoda la majoria dels demés. Descorre en un llauger arc des de la costa este de Guatemala fins a Chiapas en el suroest de Mèxic, seguint les profundes valls dels rius Polochic, Chixoy i Cuilco.[2] Cap a l'est s'unix a la falla de Motagua en la mar Carib, i possiblement a la falla de Tonalá en la seua extremitat occidental al sur de Mèxic. No sembla continuar el seu curs cap a l'oest, a través el planicie costal o la marge continental fins a la fossa de subducción[3] de la placa de Cocos.


La falla de Chixoy-Polochic té un desplaçament total de 125 ± 5 km,[4] ben establit per la separació dones estructures pleguadas 'laramidicas' (d'edat Paleoceno o Eoceno). La seua velocitat mija ha segut estimada a 2.5-3.3 mm per any durant els últims 7-10 millons d'anys,[5] 4.8 ± 2.3 mm per any durant els últims 10 000 anys, i menys de 5 mm a l'any baix en cicle intersísmico actual.[1]


Si be l'activitat sísmica recent és més prominent en la falla de Motagua, tal com el sisme major del 4 de febrer de 1976 de magnitut Mw 7.5, alguns estudis sugerixen que la falla de Chixoy-Polochic és encara capaç de produir terremots majors, com per eixemple el terremot de 1816, com, en una magnitut estimada de 7.5 a 7.8 Mw[6] va afectar l'oest de Guatemala i Chiapas. No obstant este terremot pot haver ocorregut en unes atres falles.[7][8] Les evidències d'activitat les més recents inclouen per lo manco quatre desplaçaments entre 17 ka i 13 ka BP,[5] i un desplaçament asísmico durant els últims 5 sigles.[9] La falla del Polochic, com també al falla de Motagua, poden ser responsables d'una série de 4 terremots que varen ocórrer entre 850 i 1400 CE,[9] al temps del colapse de la civilisació clàssica Maya, cuales afectaren les ciutats de Quiriguá, Pusilhá, Xunantunich i Copán.[10] Cinc atres terremots varen ocórrer entre 1050 i 1450 CE a lo llarc de la falla del Polochic o de falles veïnes.[9] La falla posseïx una zona que produïx menuts terremots entre 5 i 10 km de profunditat,[11] que pot correspondre a una zona bloquejada. Des de l'inici del registre instrumental fiable de seismes en Guatemala (1920 CE) no s'ha recordat terremots de magnitut superior a Mw 5.6.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Geophysical Research Letters.33(19)
    L19309.ISSN 1944-8007.doi:10.1029/2006GL027694.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  2. [enllaç trencat]
  3. International Geology Review.47(5)
    473–491.ISSN 0020-6814.doi:10.2747/0020-6814.47.5.473.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  4. Geology.6(6)ISSN 0091-7613.doi:10.1130/0091-7613(1978)6<328:OATPFO>2.0.CO;2.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  5. 5,0 5,1 Journal of Geophysical Research: Solid Earth.117(B7)
    B07403.ISSN 2156-2202.doi:10.1029/2012JB009444.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  6. Bulletin of the Seismological Society of America.Seismological Society of America.75(2)
    455–473.Consultat el 28 de maig de 2009.
  7. Tectonophysics.496
    17–27.doi:10.1016/j.tecto.2010.10.002.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  8. Journal of Geophysical Research: Solid Earth.117(B7)
    B07403.ISSN 2156-2202.doi:10.1029/2012JB009444.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  9. 9,0 9,1 9,2 Scientific Reports.6(1)ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep36976.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  10. Canadian Journal of Archaeology / Journal Canadien d’Archéologie.28(2)
    387–389.Consultat el 12 de decembre de 2017.
  11. Seismological Research Letters.80(6)
    977–984.ISSN 0895-0695.doi:10.1785/gssrl.80.6.977.Consultat el 12 de decembre de
    2017.