Anar al contingut

Fausto (película)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Film, SFA022827628.jpg
Fausto (película)


Fausto – una llegenda popular alemana (títul original: Faust – eine deutsche Volkssage) és una película muda alemana de 1926 de l'UFA dirigida per F.W. Murnau. Protagonisada per Gösta Ekman (sénior) com Fausto, Emil Jannings com Mefisto (Mefistófeles),[1] Llitera Horn com Gretchen/Marguerite, Frida Richard com la seua mare, William Dieterle com el seu germà i Yvette Guilbert com Marthe Schwerdtlein.

Murnau es basa en els contes tradicionals de la figura de Fausto arreplegats en l'obra dramàtica de Goethe. Va ser l'última película de Murnau en Alemània, puix en acabar-la immediatament es va traslladar a EE. UU. per a dirigir la película Amanecer.

Fausto és un sabio, venerable i bondadoso vell que estipula en Mefisto, per a lliurar al poble en que habitava d'una horrenda pesta que diezmaba sense que quedara família sana. En el temps Fausto es corrompe, tentat per la joventut eterna i gràcies a l'influència i promeses de Mefisto qui termina traïcionant-ho cruelment. Fins que troba una jove cridada Gretchel, bella i càndida, i s'enamora d'ella. Mefisto havia pactat en l'arcàngel que si li furtava l'ànima a Fausto li donaria la terra, ya que segons el propi diable, cap home es resistix al mal.

La película reproduïx el ritme teatral clàssic de l'història de Goethe.

L'història

[editar | editar còdic]

El dimoni Mefistófeles fa un pacte en un arcàngel segons el qual si conseguix atraure cap al mal al filòsof i alquimiste Fausto i li lleva lo que hi ha de diví en ell, el Diable guanyarà el domini sobre tota la Terra. El dimoni estén una plaga pel llogaret a on viu el sabio. Encara que Fausto resa, la gent mor a totes hores. Quan ya està desesperat, apareix Mefistófeles en un tracte: servir-li a Fausto durant un dia complet per a que prove els poders del mal, podent despuix tornar a la normalitat si és que no desijava seguir en la possessió de dits poders al final del dia. Fausto firma el contracte en la seua sanc i escomença a curar als malalts, pero estos ho rebugen en donar-se conte de que no pot actuar davant d'una creu.

Més vesprada, Fausto fa un nou pacte en Mefistófeles, que li oferix plaers terrenals i joventut eterna a canvi de la seua ànima immortal. El dimoni ho du a la Nit de Walpurgis celebrada en la Bald Mountin. Allí, Fausto tanca el tracte de forma permanent, puix el seu dia s'acabava i desijava la joventut per un temps més per a conquistar a una dòna. D'eixa manera la seua ànima va passar a pertànyer a Mefistófeles para sempre. Pero Fausto pronte es cansa d'anar errante i decidix tornar a la seua llar. Allí s'enamora de Gretchen. Mefistófeles veu en això una oportunitat per a dur a abdós a la perdición, per lo que urde un pla en el que Fausto es veu entrometido en una baralla en el germà de la seua amada, la qual acaba en la mort d'este últim. Ajudat pel dimoni, fuig deixant a Gretchen sola i, encara que ell no ho sap, embarassada.

Gretchen és condenada pel poble a causa del seu pecat. Des de llavors es veu obligada a viure en el carrer en el bebé i, en una tormenta de neu, el seu fill mor. Acusada d'assessinar al chiquet, és duta a la foguera. Fausto s'entera de lo que està passant i exigix a Mefistófeles anar allí, al mateix temps que maldix la joventut rebuda, que solament li va dur desgràcies. Aplega quan començava a encendre's la pira. El dimoni, aprofitant la maldicció que Fausto havia proferit abans de partir a a on estava Gretchen, ho torna vell una atra volta. No obstant, Fausto s'obri pas entre la multitut i aplega a a on estava la foguera, en la seua amada allí. Els dos amants s'abracen per última volta mentres el fòc els consumix.

Mefistófeles li exigix a l'arcàngel la possessió de la Terra, mostrant-li el contracte que Fausto havia firmat. L'àngel li revela que en realitat no va guanyar l'aposta, puix hi ha una paraula que al final va conseguir superpondre's al guany dels seus propòsits: AMOR.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gubern, Román (2016). Història del cine, pág.161, Editorial Anagrama. ISBN 978-84-339-7799-1.