Anar al contingut

Fedexia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fedexia

Fedexia és un gènero extint de temnospóndilo carnívor pertanyent a la família Trematopidae.[1] Va viure fa 300 millons d'anys durant el periodo Carbonífero tardà. S'estima que va deure medir uns 60 centímetros de llarc, i provablement era similar en apariència a una salamandra.[2] Fedexia és conegut d'un únic cràneu trobat en Pittsburgh, Pennsilvània. Va ser nomenat per la companyia d'entregues FedEx, que posseïa el terreny a on es va trobar l'espècimen holotip per primera volta.[3]

Descobriment

[editar | editar còdic]

El cràneu de l'holotip (CM 76867) va ser descobert en un terreny propietat de la Corporació FedEx prop a l'Aeroport Internacional de Pittsburgh en 2004. Adam Striegel, un estudiant de l'Universitat de Pittsburgh, va trobar el cràneu durant una eixida de camp a l'àrea, pero el va confondre les dents en una fronda de falaguera. Va ser més tart reconegut com un cràneu pel professor de la classe, Charles Jones, i va ser dut al Museu Carnegie d'Història Natural per a estudis posteriors. El nom de l'espècie homenaja a Adam Striegel.[3]

L'àrea a on va aparéixer l'holotip era part de la formació Casselman del Grup Conemaugh. En l'estratigrafia carbonífera d'Amèrica del Nort, estos estrats són de principis del Virgiliano. D'acort als estàndarts de la Comissió Internacional d'Estratigrafia, són del periodo Gzheliense. El cràneu mateix va ser trobat yacer prop de la base d'un camí truncat que va expondre la part inferior de la formació Casselman. Esta formació cobrix les calcàrees Ames, que representen l'últim sumergimiento de la conca dels Apalaches.[4] Les porcions de principis de la formació Casselman consistixen d'areniscas i limolitas, són desbordament (dics) de depòsits que es varen formar en la costa de la mar en retirada d'Ames. Cobrint estos depòsits estan les calcàrees de la Arenisca Grafton, un canal de fases de arenisca depositada per un meandre. Sobre les areniscas estan els esquistos de Birmingham, que inclouen limolitas de gra fi i depòsits d'esquistos de desbordament. Un gros paleosuelo està present en el cim dels esquistos de Birmingham, i esta esta coberta per calcàrees que varen ser originades per un llac d'aigua dolça.[1]


El cràneu de l'holotip provablement va aplegar des de les calcàrees que cobrixen el esquisto de Birmingham Shale o el paleosuelo subjacent. Degut a que no va ser trobat in situ, l'horisó en el que el cràneu estava originalment no pot ser determinat definitivament. La matriu de calcàrea grisa que es va trobar dins del cràneu ha segut examinada en anàlisis de rajos X reflectantes. No obstant, estos anàlisis no varen ser capaços de determinar l'orige estratigráfico del cràneu. Nòduls de carbono en la base de les formacions de Clarksburg i les calcàrees que cobrixen el esquisto de Birmingham són la fonts més provables del cràneu segons estos anàlisis, encara que hi ha diferències entre en la química d'estos estrats i els de la matriu del cràneu. D'acort a la descripció original de Fedexia, els nòduls de carbono de la formació Clarksburg són una font improvable pels destorbament biogénicas i l'abundància de material siliciclástico.[1]

El cràneu medix 11.5 centímetros de llarc i està molt ben preservat, sense trencaments. Notablement, els estrebes (os de l'oït mig), varen permanéixer intactes.[5] També es varen preservar abdós mandíbulas i el complex dels ossos del Atles i l'os axis, que es conecten a la base del cràneu.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Fedexia posseïa vàries característiques que ho identifiquen com un trematópido. Una de les més notables és un nariu extern molt allargada i subdividida. La porció posterior del nariu pot haver tingut una glándula salina. Una atra característica és la presència de grans púas palatals. Basant-se en menuts elements òsseus presents en el trematópido emparentat Anconastes, Fedexia provablement tenia una pell de textura granulosa formada per protuberàncies òssees. Dites protuberàncies poden haver servit com a protecció contra depredadors i varen poder haver disminuït la pèrdua d'aigua a través de la pell.[3]

A diferència d'atres trematópidos, Fedexia té un perfil del cràneu estovat. Els màrgens formen un ampli arc des de la punta del nas fins a la regió occipital. Atres trematópidos tenien un perfil cranela més baix i recte. Una atra característica distintiva és la llongitut postorbital (des dels ulls fins a la part atrassera del cràneu), que és major que la llongitut preorbital (des dels ulls fins a la punta del nas). Les òrbites (o conques) oculars són allargades verticalment, extendiendóse dorsalment fins a la volta craneal. També posseïa una chicoteta muesca en l'os premaxilar que separa les dents premaxilares dels corresponents al maxilar.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2010).Annals of Carnegie Museum.78(4)
    289–318.
  2. Pitt student finds fossil of ancient amphibian, Pittsburgh Post-Gazette, March 15, 2010
  3. 3,0 3,1 3,2 «[1]». Consultat el 15 de març de 2010.
  4. (1983).Northeastern Geology.5
    92–95.
  5. «[2]». Consultat el 15 de març de 2010.