Ferro 55
Ferro 55 o 55Fe és un isòtop radioactivo de ferro en un núcleu que conté 26 protonés i 29 neutronés. Es descompon per captura electrònica a 55Mn en un periodo de semidesintegración de 2,737 anys. Els rajos X emesos poden utilisar-se com una font de rajos X per a diversos métodos d'anàlisis científics, tals com difracció de rajos X. 55Fe és també una font d'electrons Auger, que es produïxen durant la descomposició.
Desintegració
[editar | editar còdic]55Fe es desintegra per mig de captura electrònica a 55Mn en un periodo de semidesintegración de 2,737 anys.[1] Els electrons al voltant del núcleu s'ajusten ràpidament a la càrrega rebaixada sense deixar el seu clafoll, i poc despuix la vacant en el clafoll "K" deixada per l'electró capturat és omplida per un electró d'un clafoll més alt. La diferència en energia es llibera emetent electrons Auger de 5,19 keV, en una provabilitat d'al voltant del 60%, K-alfa-1 rajos X en energia de 5,89875 keV i una provabilitat d'al voltant de 16,2%, K-alfa-2 rajos X en una energia de 5.88765 keV i una provabilitat d'al voltant de 8.2%, o K-beta rajos X en energia nominal de 6.49045 keV i una provabilitat d'al voltant de 2,85%. Les energies d'estos rajos X són tan similars que a sovint s'especifiquen com a radiació monoenergética en energia de fotó de 5,9 keV. La seua provabilitat és d'al voltant del 28%.[2] El 12% restant és representat per electrons Auger de menor energia i uns pocs fotons d'atres transicions menors.
Us
[editar | editar còdic]Els K-alfa rajos X emesos per el 55Mn despuix de la captura electrònica s'han utilisat com una font de laboratori de rajos X en diverses tècniques de dispersió de rajos X. Les ventages de les radiografies emeses són que són monocromàtiques i es produïxen contínuament durant un periodo de varis anys.[3] No es necessita energia elèctrica per a esta emissió, la qual cosa és ideal per a instruments portàtils de rajos X, com els instruments de fluorescència de rajos X.[4] La missió ExoMars de l'ESA està prevista per a ser utilisada, en 2018,[5][6] com una font de 55Fe per a la seua combinació de difracció de rajos X/ espectrómetro de fluorescència de rajos X. La missió de Mart en 2011 de MSL va utilisar un espectrómetro funcionalment similar, pero en una font de rajos X tradicional, alimentada eléctricament.[7]
Els electrons Auger poden aplicar-se en detectors de captura d'electrons per a la cromatografía de gasos. Les fonts de 63Ni més àmpliament utilisades proporcionen electrons a partir de la desintegració beta.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003).Nuclear Physics A.Atomic Mass Data Center.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- ↑ Esam M. A. Hussein (2003). Handbook on radiation probing, gauging, imaging and analysis, Springer, p. 26. ISBN 978-1-4020-1294-5.
- ↑ (1966).Applied Physics Letters.9(4)
- 159.doi:10.1063/1.1754691.
- ↑ Himmelsbach, B.. «Portable X-ray Survey Meters for In Situ Trace element Monitoring of Air Particulates», Toxic Materials in the Atmosphere, Sampling and Analysis. ISBN 978-0-8031-0603-1.
- ↑ «The ESA-NASA ExoMars Programme Rover, 2018». ESA. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2009. Consultat el 12 de març de 2010.
- ↑ «The ExoMars instrument suite». ESA. Consultat el 12 de març de 2010.
- ↑ Chemistry & Mineralogy (CheMin) [1] archivat en Wayback Machine., NASA
- ↑ (1976).Journal of Chromatography A.116(2)
- 257–261.doi:10.1016/S0021-9673(00)89896-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hierro 55» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.