Ficus insipida
Ficus insipida és una espècie d'arbre del gènero Ficus, que manté varis usos entre diferents pobles indígenas d'Amèrica. En Mèxic, Guatemala, El Salvador i Hondures se li crida amate (del náhuatl amatl), en Colòmbia és conegut com chibecha, en Panamà i Perú higuerón i ojé en Perú i Bolívia. En Costa Rica se li crida chilamate de riu i en Nicaragua és cridat simplement chilamate.
Descripció
[editar | editar còdic]El Ficus insipida pot trobar-se distribuïda en les regions tropicals d'Amèrica, des de Mèxic fins a la Amazonía. Creix en climes variats i humits, en els que forma part de les capes altes del bosc tropical. Produïx un frut similar al de la higuera (de la qual és familiar) que no és comestible pels sers humans. Els qui sí s'alimenten d'ell són els peixos Brycon guatemalensis present en Costa Rica i Guatemala, que ajuda a distribuir les seues llavors en ingerir-les i passar-les per la seua tracto digestiu. Esta espècie vegetal va ser classificada per primera volta en 1817.
Utilisació
[editar | editar còdic]Les cultures del altiplano de Mèxic recolectaven la corfa d'este arbre, la maceraban i elaboraven làmines primes en la polpa de corfa, que podien variar de forma i gruixa en funció del propòsit destinat al paper (per a escritura o per a elaborar adorns). Despuix procedien a secar al sol les làmines, que una volta seques adquirien un color ocre clar a obscur i una textura rugosa. Esta classe de paper és actualment coneguda com paper amate.
Propietats
[editar | editar còdic]La llacor d'esta espècie és també utilisada des de temps antics, com antihelmíntico per vàries poblacions presents en la Amazonía i en atres regions d'Amèrica central. Els efectes desparasitante de la llacor de ficus glabrata es deu a la presència de la enzima proteolítica ficina.
En Chiapas el làtex d'este arbre s'aprofita per a combatre els tricocéfalos. Ademés es menciona que en algunes farmàcies es ven un producte denominat higuerol, medicament elaborat en dit làtex. En Tabasco la llet del amate es mescla en una miqueta de llet i se li agrega el doble de mel d'abella, més una gota de menta i es pren en dejunes, contra els paràsits.
- Història
Maximino Martínez, en el XX la referix com antiparasitario.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ficus insipida va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1143. 1806.[2]
Ficus: nom genèric que es deriva del nom donat en llatí al figa.[3]
insipida: epítet llatío que significa "sense sabor".
- Ficus finlayana Warb.
- Ficus glabrata Kunth
- Ficus glabrata var. obtusula Dugand
- Ficus krugiana Warb.
- Ficus longistipula Pittier
- Ficus palmirana Dugand
- Ficus radulina S.Watson
- Ficus segoviae Miq.
- Ficus werckleana Rossberg
- Ficus whitei Rusby
- Galoglychia martinicensis Gasp.
- Pharmacosycea angustifolia Liebm.
- Pharmacosycea brittonii Rusby[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la botànica
- Característiques de les moráceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 14 de març de 2014.
- ↑ «Ficus insipida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de febrer de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Ficus insipida en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Evidència de dispersió de llavors de figues by the fruit-eating characid fish Brycon guatemalensis Regan in a Costa Rican tropical rain forest, Michael H. Horn, en Oecologia, ISSN 0029-8549, Springer-Verlag GmbH.
- Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.), 2: 47. 1817.
- Estudis preclínicos i clínics en el làtex de Ficus glabrata H.B.K., un antihelmíntico tradicional intestinal en l'àrea d'Amazones, Hansson A, Veliz G, Naquira C, Amren M, Riera M, Arévalo G. , en Ethnopharmacol, agost de 1986 ; número 17(2): pàgines 105-138.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ficus insipida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.