Anar al contingut

Ficus palmata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ficus palmata (Ficus palmata)


Ficus palmata, de nom comú en anglés Punjab fig, és una de les numerosíssimes espècies del gènero Ficus, de la família de les moráceas.[1][2][3] Es localisa en diverses zones d'Àsia i Àfrica, i també cultivat en jardins particulars com a planta ornamental i en coleccions vegetals en Estats Units i països occidentals.[4][5]

Història

[editar | editar còdic]

Segons la monografia de Condit : «'Ficus pseudo-carica' Miq. Esta espècie, autòctona d'Eritrea i Abissínia, va ser introduïda en Califòrnia pel Dr. F. Franceschi, de Santa Bàrbara, en 1902; a voltes designat com "Abyssinian Caprifig". De la mateixa manera que 'F. palmata', s'ha utilisat para hibridar en 'F. carica'. Vegen-se Franceschi (1912), Rixford (1912, 1918a), Rixford i Heiny (1911), Trabut (1922) i Condit (1947, 1920a); l'últim en ilustració de fruts i fulls.»[6][7]

Segons Condit ho agrupa dins de el "Condit Group" de Cabrahigo en interior blanc i pell marró o púrpura.[7]

Esta varietat de higuera està cultivada en el NCGR, Davis (National Californian Germplasm Repository - Davis).[8]

Descripció

[editar | editar còdic]

Creiximent arbòreu, desenroll moderat (altura màxima 8-10 m).[9] [10]

Fulls asprosos i caduques de poca o cap forma lobulada; cordiforme o puntaguda allargada en forma de cor, en algunes subespecies llaugerament dentadas (cas molt rar en Moraceae), rugosa en la superfície dorsal, llaugerament peluda en la superfície ventral sobretot en correspondència en les costelles, dimensions d'aproximadament 12-14 cm x 15-16 cm.[11]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Si ben 'Ficus carica' és la higuera de la regió mediterrànea asiàtica - europea (Mar Negra i Mar Mediterrànea), 'F. palmata' és en canvi la d'una zona més austral. La planta va ser molt manco seleccionada que la F. carica i, per lo tant, no és molt coneguda, a lo manco en Europa, en els seus subespecies i varietats.[11]

Encara que té el mateix polinisador Blastophaga psenes i es creu que està estretament relacionat en 'F. carica', les diferències botàniques són apreciables i indiquen una evolució separada.[11]

Creix espontàneament en Sudan, el sur d'Egipte, Etiopia, Somàlia, Eritrea, Yemen, Aràbia Saudita, Iraq, Iran, Pakistan, Índia i Nepal (se li crida 'Punjab Fig').

Per a la propagació de Ficus carica (cultivada o salvage), els rancs de les dos espècies en algunes regions són propencs o superposts (per eixemple, en Sudan, Egipte, Jordània, Iran i Pakistan), per lo tant, és possible la presència d'híbrits naturals en eixes regions.[11]

No obstant, s'han fet híbrits hortícoles de les dos espècies.

Les varietats naturals de la banda occidental (Àfrica i Aràbia) tenen fulls més puntaguts (acuminadas) i clarament menys asproses o peludes.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie té dos subespecies o, segons alguns, varietats; La definició és difícil ya que l'espècie també té formes intermiges en àrees geogràfiques intermiges.

  • Ficus palmata palmata, en fulls sancers, puntagudes o llaugerament lobuladas, i clarament dentadas, #present en el suroest d'Aràbia i regions contigües de l'est d'Àfrica.
  • Ficus palmata virgata, en fulls clarament en forma de cor, generalisades en el noreste d'Aràbia, en Iraq, Iran, Pakistan i Índia en les regions fronterices en Pakistan fins a Nepal.[11]
Sinonímia


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ The Fig: its History, Culture, and Curing, Gustavus A. Eisen, Washington, Govt. print. off., 1901
  2. ↑ (2008) , United Kingdom: Dorling Kindersley, pp. 1136. ISBN 1405332964.
  3. ↑ «Theplantlist.org/tpl/record/kew-2811619».Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  4. ↑ «Ficus carica Breeding of Underutilized Fruit Crops Part I,».Jaya Publishing House New Delhi, Editors: S.N.Ghosh.
    pp.149-179.Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  5. ↑ «Treesofjoy.com/fig-varieties-of-the-middle-east».Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  6. ↑ «Ucanr.edu/datastoreFiles/391-296, Ira J. Condit, Hilgardia/ Ira J. Condit. 1947. The Fig.».Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Higher-octave.com/fig-varieties/ficus-pseudocarica/».Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  8. ↑ «Npgsweb.ars-grin.gov/gringlobal/accessiondetail».Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  9. ↑ «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2014 Annual Checklist.».Species 2000: Reading, UK..
  10. ↑ World Plants: Synonymic Checklists of the Vascular Plants of the World
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Botanicayjardines.com/ficus-palmata/».Consultat el 13 d'octubre de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2007).«Sobre paseros, pasiles, secaderos, tendales, tinglado i forns: la cultura material de les figues passades en Canàries».Racons de l'Atlàntic.(4)ISSN 1698-8957.
  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  • Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i-ix, 1-246.
  • Berendsohn, W. G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2012. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 2: Angiospermae – Famílies M a P i Pteridophyta. Englera 29(2): 1-300.
  • Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i-v, 1-246.
  • Correja A., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1-599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  • Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. En G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  • Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. «Magnoliidae and Hamamelidae.» Fl. N. Amer. 3: i-xxiii, 1-590.
  • Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1-1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  • Holdridge, L. R. & L. J. Poveda Álvarez. 1975. Arbres Costa Rica 1: i-xiii, 1-546.
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9-939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  • Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i-viii, 1-1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Ficus palmata en el Viccionari.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ficus_palmata&oldid=571166»