Firth
]]
Un firth, en geografia física, és una paraula escocesa que s'utilisa localment per a referir-se a vàries aigües costeres: en la part continental d'Escòcia, designa tant grans baïes marines com a voltes estrets; i en les Illes del Nort, s'aplica a menudes ensenar (inlets). En espanyol, a voltes es traduïx com fiort o estuari, i inclús com riga, encara que es recomana no traduir-ho. Llingüísticament, és un cognado de fiort (abdós procedixen del protogermánico *ferþuz), que té un sentit més restringit en anglés: els firths, de trobar-se en Escandinavia, provablement es denominarien simplement fiorts. Les masses d'aigua a les que es diu firth tendixen a ser més comunes en la costa oriental o en el suroest del país, encara que el Firth of Lorn és una excepció. Les costes dels Highland tenen numerosos accidents costers similars, estuaris, estrets i ensenar, als que no es diu firth, com, per eixemple, El Minch i Loch Torridon; a estos, a sovint, se'ls crida loch marins (siga loch).
Un firth és generalment el resultat de la glaciació de l'era glacial i està molt a sovint associat en un gran riu, a on l'erosió causada pels efectes de les marees entra riu dalt ampliant el llit del riu fins a formar un estuari. La seua delimitació pot ser prou vaga: el Firth of Clyde a voltes es creu que inclou l'estuari ric dalt fins a Dumbarton, pero el mapa de l'Ordnance Survey mostra el canvi del riu a firth passat el Port Glasgow, mentres que a nivell local el canvi es considere que està en la Tail of the Bank, a on el riu travessa un banc d'arena aigües fòra de Greenock, en l'unió en el Gare Loch, o encara més a l'oest, en la punta Gourock.
No obstant, alguns firths són excepcions: el Cromarty Firth, en la costa oriental d'Escòcia, per eixemple, s'assembla a un gran loch en solament una eixida relativament menuda a la mar, i el Solway Firth i el Moray Firth s'assemblen més a baïes molt grans. El Pentland Firth és un estret més que una baïa o entrante.
Firths d'Escòcia
[editar | editar còdic]Firths en la costa occidental d'Escòcia (de nort a sur)
[editar | editar còdic]
- Firth of Lorn (el més septentrional, conecta en el Moray Firth per:
- els lochs de Great Glen, el Caledonian Canal i Loch Ness, en Inverness.
- Lochs adjacents al firth: Loch Lochy, Loch Linnhe, Loch Leven i Loch Oich.
- Localitats: Oban i Fort William.
- Illes: Isle of Mull, Lismore i Kerrera.
- Firth of Clyde (continuació de l'estuari del riu Clyde)
- Siga lochs contigus al Firth of Clyde: Gare Loch, Loch Long, Holy Loch, Loch Striven, Loch Riddon fora de Kyles of Bute, Loch Fyne i Campbeltown Loch.
- Localitats: Helensburgh, Port Glasgow, Greenock, Gourock, Dunoon, Rothesay, Wemyss Bay, Largs, Brodick, Ardrossan, Troon, Ayr, Girvan i Campbeltown. (Observe's que Glasgow està en el llímit de la marea del riu Clyde, i Clydebank, l'Erskine Bridge i Dumbarton es troben en l'estuari del riu que s'eixampla cap a Port Glasgow.)
- Solway Firth (inlet en els rius Eden, Esk i Nith).
- The Firth està aigües fòra de la costa de Solway.
- Localitats: Carlisle, England a la vora del riu Eden, Annan i Gretna, abdós en Escòcia. Lluïx Bay, Wigtown, St Bees, Aspatria.
Firths en la costa oriental d'Escòcia (de nort a sur)
[editar | editar còdic]
Estos estan conectats al mar del Nort o formen part del mateix.
- Dornoch Firth (el més septentrional dels firths orientals)
- Localitats: Dornoch, Dornoch Bridge (impressionant pont de la carretera de mija milla de llarc), Bonar Bridge, Kyle of Sutherland, Tain, Portmahomack sobre el Tarbat Ness (poble de peixcadors en la costa oriental).
- Rius: Oykel, Cassley, Shin i Carron
- Promontori: Tarbat Ness.
- Cromarty Firth (un loch típic en una obertura relativament estretix a la mar). El firth acaba en el Moray Firth.
- Localitats: Cromarty, Dingwall i Invergordon.
- Rius: Conon, Orrin, Rusdale, Glass i Alness.
- Moray Firth i Beauly Firth (un loch típic) conectat en el Firth of Inverness. El Firth of Inverness està molt poc present en els mapes moderns, ya que està unit a través del riu Ness, el Loch Ness i els atres lochs del Great Glen i estrets del Caledonian Canal en el Firth of Lorne en la costa occidental d'Escòcia.
- Localitats: Inverness, Nairn, Fortrose i Fort George.
- Promontoris: Whiteness Head, Chanonry Point i Alturlie Point.
- Localitats en el Beauly Firth: Beauly.
- Firth of Tay (estuari del riu Tay).
- Localitats: Perth, Dundee, Monifieth, Tayport, Newport on Tay i Newburgh, Fife.
- Rius: Tay i Earn.
- Promontori: Buddon Ness.
- Illes: Illa Mugdrum
- Firth of Forth (estuari del riu Forth)
- Localitats: Edimburc, Dunfermline, Kirkcaldy, Falkirk, Stirling, Grangemouth, Rosyth, North Queensferry, South Queensferry, Musselburgh, Crail, Cellardyke, Anstruther, Pittenweem, St Monans, Elie i Earlsferry. És travessat pel Forth Road Bridge, de 2512 m de llongitut, i el Forth Bridge (the adjacent railway bridge), de 2498 m .
- Rius: Forth, riu Avon, Water of Leith, riu Almond, riu Esk i riu Leven
- Illes: Bass Roc, Craigleith, Eyebroughy, Fidra, Inchcolm, Inchgarvie, Inchkeith, Inchmickery, Illa de May i The Lamb
Firths en la costa septentrional d'Escòcia
[editar | editar còdic]
- Pentland Firth, un estret entre el continent i les escoceses illes Orcadas, que vincula l'oceà Atlàntic i el mar del Nort.
- Localitats: John o' Groats, Canisbay, Gills Bay, Rattar (totes en Caithness);
- Promontoris: Brims Ness, Brough Ness, Duncansby Head i Dunnet Head;
- Illes: Hui, Pentland Skerries, Swona, South Ronaldsay, South Walls (totes generalment considerades part de les Orcadas), Stroma.
Firths en les Illes del Nort
[editar | editar còdic]
Les Illes del Nort formaven part de Noruega fins a el XV i conserven molts noms nòrdics. En les Shetland, en particular, firth pot referir-se a les menudes entrantes (inlets), encara que geo, voe i wick són també comunes. En les illes Orcadas, l'us de wick és molt comú.
- Illes Orcadas:
- Bay of Firth (Firth, Orkney);
- Firth North Ronaldsay;
- Firth Stronsay;
- Firth Westray;
- Wide Firth;
- Illes Shetland (Mainland):
- Collafirth/Colla Firth (dos llocs en este nom);
- Firths Voe, Firth;
- Gon Firth;
- Olna Firth;
- Olnes Firth;
- Quey Firth;
- Unie Firth;
- Ura Firth;
- Ruca Firth/Burrafirth (un número de llocs de les Shetland en este nom);
- Effirth;
- Shetland North Isles: Yell, Unst;
- Whale Firth;
- Burrafirth;
Atres aigües similars en Escòcia
[editar | editar còdic]
En gaèlic escocés, linne s'utilisa per a referir-se a la majoria dels estuaris citats més dalt; també s'aplica al Sound of Sleat, Crowlin Sound, Cuillin Sound, Sound of Jura, Sound of Raasay i part del Loch Linnhe. La següent llista és una selecció d'atres cossos d'aigua en Escòcia, que són similars als firths, pero que no reben tal nom:
- Costa occidental:
- Loch Broom (fiort), Fiort de Eriboll (loch), Loch Fyne (fiort), Loch Hourn (fiort), Loch Tarbert, Jura (fiort), fiort de Torridon (loch); Loch Sween, un fiort, The Minch (estret, "Skotlandsfjörð" ("Scotland's fjord/firth") en Old Norse.[1])
Costa oriental:
- Eden Mouth (estuari, prop de St Andrews), Findhorn Bay, Montrose Basin (estuari/lagoon en estreta entrada), Tweed mouth (estuari, prop de la frontera escocesa).
Aixina mateix, en les Illes del Nort les paraules firth i sound solen amprar-se de manera arbitrària o de manera intercanviable. Bluemull Sound, per eixemple, és molt similar a alguns dels firths en les illes Shetland.
Firths fòra de les aigües d'Escòcia
[editar | editar còdic]
- Fiort de Flensburg, un estuari que forma part de la frontera entre Dinamarca i Alemània;
- El Firth de Thames és una baïa en la boca del riu Waihou (anteriorment cridada el Thames) en Nova Zelanda
- Firth de Tay, Antàrtida, nomenada en relació en la veïna illa Dundee, com l'original firth de Tay escocés que colindar en Dundee.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Joseph (Ed.) (1893) Orkneyinga Saga. Translated by Jón A. Hjaltalin & Gilbert Goudie. Edinburgh. James Thin and Mercat Press (1990 reprint). ISBN 0-901824-25-9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Firth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.