Flat Earth Society

La Flat Earth Society («Societat de terraplanistas», en espanyol), també coneguda com International Flat Earth Society i International Flat Earth Research Society, és una organisació anglo-nortamericana que promou l'idea de que la Terra és plana en lloc d'un esferoide. Va ser fundada per Samuel Shenton en 1956 a partir de les idees de les societats zetéticas, anteriors societats que també promovien eixa idea a partir dels experiments de nivell de Bedford, pero en un émfasis major en arguments relacionats en la Bíblia. Des de 1971 va estar dirigida per Charles K. Johnson, qui va donar sèu a l'organisació en la seua casa en Lancaster (Califòrnia).Plantilla:CR L'associació va estar inactiva despuix de la mort de Johnson en 2001, pero va ser restaurada en 2004 pel seu nou president Daniel Shenton.

Destacats científics han rebujat les idees de l'organisació i les consideren pseudocientíficas.

Orígens del concepte de «Terra plana»

Encara que existix l'errònea creència popular de que durant l'Edat Mija la gent en general creïa que la Terra era plana, l'idea de que la Terra era esfèrica apareix ya des de l'antiguetat clàssica, popularisada per Pitágoras i Aristóteles, i acceptada per pràcticament tots els estudiosos ya en temps de Ptolomeo en el sigle II. Encara que alguns dels primers escritors cristians tenien objeccions de tipo teològic, en l'Edat Mija totes les branques principals del cristianisme acceptaven com un fet l'idea d'una Terra esfèrica, això sí, mantenien les seues creències sobre el sistema geocéntrico d'Aristóteles i Ptolomeo considerant la Terra com el centre de l'univers.

El moviment terraplanista modern es va originar quan un excèntric inventor anglés, Samuel Birley Rowbotham (1816-1884), basant-se en interpretacions lliterals de certs passages de la Bíblia, va publicar un panflet de 16 pàgines, que més alvance va convertir en un llibre de 430 pàgines, exponent els seus punts de vista al respecte. D'acort en el sistema de Rowbotham, al que va cridar Astronomia Zetética, la Terra és un disc pla centrat en el pol nort i tancat en el seu llímit austral per un mur de gèl, en el Sol, la Lluna, els planetas i les estrelas a solament uns centenars de millas sobre la superfície de la Terra.

Rowbotham i els seus seguidors varen alcançar notorietat en enredrar-se en debats públics escandalosos en els científics destacats del seu temps. Un de dits enfrontaments, que va implicar al prominent geógrafo Alfred Russel Wallace, degeneró en varis juïns per frau i calúmnias.

Despuix de la mort de Rowbotham, els seus seguidors varen crear la Societat Zetética Universal, publicant una revista titulada The Earth Not a Globe Review, i varen permanéixer actius fins a ben entrat el sigle XX. Despuix de la Primera Guerra Mundial, el moviment va iniciar un llent descens.

En Estats Units, les idees de Rowbotham varen ser adoptades per un cult religiós, l'Iglésia Catòlica Cristiana. Fundada pel curandero escocés John Alexander Dowie en 1895, l'iglésia va establir la comunitat teocràtica de Zion (Illinois), en la vora del Llac Míchigan, a 70 km (unes 40 milles) al nort de Chicago. En 1906 Dowie va ser depost com a líder del cult pel seu lloctinent, Wilbur Glenn Voliva. Este va governar als seus 6.000 seguidors en mà de ferro, presuntament usant-los com treballadors forçats en la corporació propietat de l'iglésia, Zion Industries ^{cita requerida}. En les escoles de la comunitat s'ensenyava exclusivament la doctrina de la Terra plana. Voliva va ser un pioner en la programació religiosa de ràdio. Els oyents de la seua emissora de radi de 100.000 vats (0,1 MW) rebien regularment tronantes denúncies de les maldats de la teoria de l'evolució i l'astronomia, que admetia que la Terra era esfèrica. Voliva va morir en 1942 i l'iglésia es va desintegrar baix un núvol d'escàndals financers. Alguns seguidors incorruptibles del terraplanismo varen seguir vivint en Zion durant la década de 1950.

Proyecció azimutal equidistant

Proyecció azimutal equidistant centrada en l'Antàrtic. Es percep més la distorsió de les terres i distàncies cap a la vora puix la major part de terres del món està en la mitat septentrional des de l'equador fins a la vora. La vora és compresa per l'oceà Glacial Àrtic.

El model de mapa usat per l'associació terraplanista en el seu logotip per a representar el món pla és una proyecció de la ciència de la cartografia cridada azimutal equidistant, una proyecció circular plana que estira progressivament distàncies i terres cap a la vora. En ser círcul pla té el seu centre pero no té pols, de modo que no és que està centrada en un pol sino en l'Àrtic. La conseqüència és que l'Antàrtic comprén tota la vora i d'ahí l'idea que la Terra està rodejada per una muralla de gèl. No obstant també existix la proyecció centrada en l'Antàrtic en la que la vora està compresa per l'oceà Glacial Àrtic, i també s'aprecia més la distorsió perque la mitat del món des de l'equador fins a l'Àrtic alberga la major part de les terres (Europa, Àsia, Norteamérica i Groenlàndia). Per un atre costat la humanitat que viu en el món austral (hemisferi sur) veu un atre pol celest i una atra estrela polar diferents als que es veuen des del món boreal (hemisferi nort) encara que abdós pols celests s'aprecien des de l'equador.

La proyecció centrada en l'Àrtic també és usada per l'ONU i l'OMS en el fi pràctic de comprendre totes les terres i totes les nacions en una sola ullada en un món redó.