Flavr Savr

Flavr Savr (també conegut com CGN-89564-2) va ser un tomata genèticament modificat, el primer aliment cultivat comercialment frut de l'ingenieria genètica al que se li va concedir una llicència per al consum humà.

Va ser produït per l'empresa californiana Calgene, i presentat a l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) en 1992. El 18 de maig de 1994 la FDA va completar la seua evaluació de la tomata Flavr Savr i l'us de APH(3')II, concloent que la tomata "és tan segur com les tomates criades per mijos convencionals" i "que l'us del aminoglucósido 3'-fosfotransferasa II és segur per al seu us com a auxiliar de processament en el desenroll de noves varietats de tomata, oli de colza i cotó destinats a us alimentari". Es va vendre per primera volta en 1994 i únicament va estar disponible durant uns pocs anys ans que cessara la seua producció en 1997. Calgene va fer història, pero l'aument dels costs va impedir que l'empresa fora rendable i finalment va ser adquirida per l'empresa Monsanto.

Característiques

Les tomates tenen una curta vida útil en la que es mantenen fermes i madurs. Esta vida pot ser més curta que el temps necessari per a que apleguen al mercat quan s'envien des de les zones de cultiu d'hivern als mercats del nort. En ablanir-se durant el trànsit, també poden sofrir danys.

Per a fer front a açò, les tomates destinades al transport marítim a sovint s'arrepleguen mentres estan inmaduros, o "verts", i després s'accelera la seua maduració just abans de la seua entrega per mig de l'us de gas etileno que actua com hormona vegetal. La desventaja d'este enfocament és que la tomata no completa el seu procés de creiximent natural i el sabor final sofrix com a resultat.

A través de l'ingenieria genètica, Calgene esperava ralentisar el procés de maduració de la tomata i aixina evitar que s'ablanira, permetent al mateix temps que la tomata conservara el seu color i sabor natural. Açò li permetria madurar completament en la planta i posteriorment ser enviat a llargues distàncies sense ablanir-se.

El Flavr Savr (nom que es pronuncia en anglés Flavor Saver, "salvador del sabor") es va fer més resistent a la putrefacció afegint un gen antisentido que interferix en la producció de l'enzima Beta poligalacturonasa. L'enzima normalment degrada la pectina en les parets celulars i resulta en el ablandamiento de la fruta, lo que la fa més susceptible de danyar-se per infeccions fúngicas.

Flavr Savr va resultar decepcionant per als investigadors en eixe sentit, ya que el gen PG antisensible va tindre un efecte positiu en la vida útil, pero no en la fermea de la fruta, per lo que les tomates encara tenien que ser recolectats com qualsevol atra tomata madura no transgènic. Un sabor millorat, que més tart es va conseguir a través de la millora tradicional de Flavr Savr i de varietats de millor sabor, també contribuiria a la venda de Flavr Savr a un preu superior en el supermercat.

La FDA va declarar que no era necessari un etiquetage especial per a estes tomates modificades perque tenien les característiques essencials de les tomates no modificades. Específicament, no hi havia evidència de riscs per a la salut i el contingut nutricional no s'hi havia vist modificat.

El fracàs del Flavr Savr s'ha atribuït a la inexperiencia de Calgene en el negoci del cultiu i enviament de tomates.

Pasta de tomata

En el Regne Unit, Zeneca va produir una pasta de tomata que utilisava una tecnologia similar a la del Flavr Savr. Don Grierson va participar en l'investigació per a fer la tomata genèticament modificada. Per les característiques de la tomata, la seua producció era més barata que la de la pasta de tomata convencional, per lo que el producte era un 20% més barat. Entre 1996 i 1999, es varen vendre 1,8 millons de llandes, clarament etiquetades com a producte transgènic, en les principals cadenes de supermercats Sainsbury's i Safeway del país. En un moment donat la pasta va superar a la pasta de tomata normal, pero les vendes varen caure en l'autumne de 1998.

La Cámara del Regne Unit va publicar un informe en el que afirmava que la disminució de les vendes durant eixe periodo estava vinculada a l'evolució de les percepcions dels consumidors respecte dels cultius genèticament modificats. En l'informe s'identificaven varis factors possibles, entre ells l'etiquetage del producte i la percepció de l'elecció, les campanyes de pressió i l'atenció dels mijos de comunicació. Concloïa que el to de les notícies dels mijos de comunicació sobre el tema va sofrir un "canvi fonamental" en resposta a un incident de gran repercussió en el que el doctor Árpád Pusztai, investigador del Rowett Research Institute, va ser despedit despuix de fer una afirmació televisiva sobre els efectes perjudicials en la salut de les rates de laboratori alimentades en una dieta de creïlles modificades genèticament. La subsegüent revisió per parells i el testimoni de Pusztai varen dur al Comité de Ciència i Tecnologia de la Cambra a concloure que la seua afirmació inicial estava "contradita per les seues pròpies proves". En el periodo intermig, Sainsbury's i Safeway es varen comprometre a que cap dels seus productes de marca pròpia contindria ingredients transgènics.