Formació Urumaco
La formació Urumaco és un jaciment fòssil que data dels finals del periodo paleógeno fins al neógeno d'aproximadament 25 i 28 millons d'anys arrere.[1] Este jaciment preserva una gran diversitat de fòssils conservats un estat d'esquelets fragmentats, també preserva algunes de les espècies fòssils més grans del món com és el cas del gènero Stupendemys.[2] En esta zona paleontológica els fòssils es troben dispersos i molt amagats, tot açò junt a les temperatures de fins a 40 °C fan molt difícil la tasca de conseguir fòssils en este desert pero les contínues investigacions i excursions pels geólogos i paleontòlecs han permés l'obtenció de diverses espècies.[3]
Història i expedicions
[editar | editar còdic]La primera informació sobre rastres de vertebrats fòssils en la Formació Urumaco va ser registrada en mapes geològics elaborats per la Texas Petroleum Company (Ducloz, 1951, 1952), a on es va senyalar la presència d'una "Tostoise bed" (capa de tortugues) en el top de la Formació Urumaco, en eixa época es considerava del Mioceno. Per a l'any 1958 la Texas Petroleum donó a l'Universitat Central de Veneçola un cràneu de crocodiliano gaviálido que va ser conseguit en el "Valle del Tio Gregorio" el qual representa el primer fòssil conseguit en Urumaco[4][5][6]
El professor titular de l'Escola de Geologia, Mines i Metalúrgia de l'Universitat Central de Veneçola (periodo 1951 a 1960), José Royo i Gómez, va fer la primera expedició paleontológica per a explorar el desert de Urumaco. En tal expedició es varen prendre proves sedimentàries per a investigar el seu mig sedimentario i es va investigar sobre els rastres fòssils d'este jaciment paleontológico.[7][8][9][5]
La fama que va causar les investigacions contínues que hui en dia es fan en esta zona paleontológica varen començar en l'any 1970, quan el professor Clemente González, Cap del Departament de Geologia de la UCV, invita al reconegut paleontòlec Bryan Patterson i el seu alumne Roger Wood per a portar a terme la segona expedició paleontológica en la regió de Urumaco. Durant l'expedició, varen ser trobats fòssils pertanyents al periodo Terciario (entre ells la tortuga Stupendemys en una llongitut de 2,18 m) que varen ser traslladats al Museu de Zoologia Comparada de l'Universitat d'Harvard per a ser identificats i fichats. Després d'este procés devien ser tornats al país, pero este acort va quedar en l'oblit.[10]
Va ser en 1995 quan el Museu de Ciències de Veneçola, en inventariar les peces de les seues coleccions, va identificar el material faltante dels fòssils que es trobaven en Harvard. I en 1998 s'inicia un procés de negociació per a la repatriació de la colecció que es va culminar en febrer de 2009, en l'arribe dels fòssils al país.En eixa mateixa década es va conseguir un atre fòssil de la mateixa espècie del gènero Stupendemys que va superar el tamany de l'espècimen anterior, aplegant a medir 3,3 metros de llarc i 2,10 d'ample i també atres fòssils jagants com Purussaurus mirandai en 9 metros de llongitut i atres tàxons de mamífers i reptils.[11]
La tercera expedició va ser feta en 1984 per l'autor en companyia de la Prof. María L. Díaz de Gamero, geóloga de l'Universitat Central de Veneçola. Esta expedició va contar en els aportes del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Veneçola (CONICIT proyecte S1-1585), esta va aplegar a ser la més llarga i important degut a que es va prendre un número considerable de mostres geològiques que varen permetre als geólogos i paleontòlecs saber en detalls més precisos la geocronología de la Formació Urumaco i els vertebrats fòssils conseguits durant esta expedició varen ser colocats i registrats en el museu de cultura de Urumaco.[5]
Distribució
[editar | editar còdic]Este jaciment s'estén des del nort del municipi Buchivacoa i el desert d'Urumaco, estat Falcón, fins a les fronteres de La Vela de Cor i Cumarebo (suroest de Sudamérica) en aproximadament 500 km² d'extensió, i està dividit pel desert de Urumaco (oest) i pel desert de Codore en La Vela de Cor (este).[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Paleontologia en Veneçola. Consultat el 11 de decembre de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 11 de decembre de 2017 (en és).
- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Consultat el 11 de decembre de 2017.
- ↑ «Laboratori de Paleobiología, Universitat Simón Bolívar, Caracas, Veneçola». www.paleobio.labb.usb.ve. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Paleobiología Neotropical.1Consultat el 4 d'abril de 2018.
- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Paleontologia en Veneçola. Consultat el 25 de febrer de 2019.
- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Paleontologia en Veneçola. Consultat el 4 d'abril de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 4 d'abril de 2018 (en és).
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20170708160139/http://www.paleobio.labb.usb.ve/ Laboratori de Paleobiolog�a, Universitat Sim�n Bol�var, Caracas, Veneçola]». www.paleobio.labb.usb.ve. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2018.
- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Paleontologia en Veneçola. Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «Paleontologia en Veneçola: Urumaco, terra de jagantes». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Urumaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.