Anar al contingut

Fort Lauderdale

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Fort Lauderdale
Erro al crear miniatura:
Port Everglades, principal terminal de travessies de Fort Lauderdale.

Fort Lauderdale, abreviat Ft. Lauderdale, i coneguda com la Venècia d'Amèrica,[1] pel seu extens i intricado sistema de canals, és una ciutat ubicada en el comtat de Broward, en l'estat nortamericà de Florida, del com és sèu de comtat, i es troba entre els comtats de Miami-Dade i Palm Beach. En el cens de 2010 tenia una població de 165 521 habitants i una densitat demogràfica de 1656,89 persones per quilómetro quadrat,Plantilla:Senyes cense[2] sent una de les principals ciutats del àrea metropolitana del sur de Florida, que alberga més de 5 413 212 habitants.[3][4]

La ciutat constituïx un popular destí turístic en 10,35 millons de visitants en 2006,[5] aixina com un important centre de vés-la, en 42 000 barcos propietat dels residents, 100 ports deportius i drassanes.[5] Ft. Lauderdale i els seus suburbis sumen més de 4100 restaurants i 120 discoteques.[5]

Ft. Lauderdale rep el seu nom per una série de fortalees construïdes pels Estats Units durant la segona guerra semínola. No obstant, el desenroll de la ciutat no va començar sino fins a cinquanta anys en acabant de que la guerra acabara i els fortes anaren abandonats. Es varen construir tres forts cridats Fort Lauderdale; el primer d'ells junt al riu Nou; el segon en Tarpon Bend, en lo que és hui el barri Sailboat Bend, i el tercer prop de la Baïa de Mar Marina.[6] Tots ells varen prendre el seu nom del major William Lauderdale, comandant del destacament encarregat de construir la primera fortalea.[6]

Erro al crear miniatura:
New River

Generalitats

[editar | editar còdic]

Fort Lauderdale és la sèptima ciutat més gran de l'estat de Florida, té 165.521 habitants, en un àrea municipal de prop de 33 milles quadrades, i està ubicada entre l'oceà Atlàntic i el riu New River.

Posseïx un clima càlit i subtropical, caracterisat per hiverns suaus i estius càlits i humits, lo que ho convertix en un destí molt atractiu per al turisme durant tot l'any. L'abundància de sol, les seues plages d'arena blanca i els seus canals navegables fan que la ciutat siga ideal per a activitats a l'aire lliure, travessies, deports aquàtics i escapades d'hivern per a els qui busquen temperatures agradables.

Història

[editar | editar còdic]

L'àrea en la que posteriorment va ser fundada Fort Lauderdale, va ser habitada durant centenars d'anys pels indis Tequesta.[7] Varen entrar en contacte en els exploradors espanyols en el XV. Açò va provocar l'aument de malalties contagioses europees que els tequesta desconeixien i a les que no varen resistir, com la pigota. Per als tequesta, les malalties junt en els continus conflictes en els seus veïns, els calusa, varen contribuir a la seua desaparició paulatina en els següents dos sigles.[8] En 1763, solament quedaven uns pocs tequesta en Florida i la majoria d'ells varen ser evacuats a Cuba quan els espanyols varen cedir Florida als britànics en 1763, segons el Tractat de París (1763), que acabava en la guerra dels Sèt Anys.[7] Encara que el control de la zona va canviar d'Espanya a Gran Bretanya, els Estats Units i els Estats Confederados d'Amèrica, va seguir sent una de les regions menys desenrollades d'Estats Units fins a el XX.

Erro al crear miniatura:
Taxis fluvials, molt comuns en el tràfic quotidià dels canals de Fort Lauderdale.

L'àrea de Fort Lauderdale va ser coneguda com el "Assentament del Riu Nou" des d'el XIX. En 1830 hi havia aproximadament 70 colon a lo llarc del Riu Nou. William Cooley, juge de pau local, va anar un granger i obrer que va comerciar en els indis seminola. En giner de 1836, mentres Cooley intentava salvar un barco naufragat, una banda de seminolas va atacar la seua granja, matant a la seua esposa i fills, i al tutor dels chiquets. Les demés granges no varen ser atacades, pero tots els residents blancs de la zona varen abandonar el poblat, fugint primer en cap al far de Veta Florida en Cayo Viscaí, i després a Cayo Os.[9] La primera empalizada construïda per Estats Units en Fort Lauderdale es va alçar en 1838,[10] i, posteriorment, la zona va ser un camp de batalla durant la Segona Guerra Seminola. El fort va ser abandonat en 1842, despuix del final de la guerra, i l'àrea es va mantindre pràcticament despoblada fins a 1890. No va haver cap desenroll organisat de la zona fins que no va aplegar Frank Stranahan a la zona en 1893 per a instalar un ferry que creuara el Riu Nou i per a finalisar la construcció del ferrocarril de la Costa Este que travessava la zona. La ciutat es anexionó al comtat de Broward en 1911, i en 1915 va ser designada capital del comtat.[11]

El major desenroll de Fort Lauderdale comença en els anys 20, en la Bombeta immobiliària de Florida en els anys 1920. L'huracà que va assolar Miami en 1926,[12] i la Gran Depressió dels anys 30 varen causar grans trastorns econòmics. Quan va escomençar l'II Guerra Mundial, Fort Lauderdale es va convertir en una base de l'eixèrcit nortamericà, en una base aérea per a l'entrenament de pilots, operadors de radar i guàrdia costera en base en Port Everglades.[13]

Erro al crear miniatura:
Memorial de Guerra, ubicat en el Holiday Park (Fort Lauderdale).

Quan va terminar la guerra, membres de l'eixèrcit varen retornar a la zona, estimulant una explosió enorme població que empequeñecía l'auge de 1920.[8] Segons el cens de 1960 hi havia 83.648 persones en la ciutat, un 230 % més que en el cens de 1950.[14]

A partir de 1970, Fort Lauderdale tenia casi tot el seu territori construït per lo que va créixer cap als suburbis de l'oest. Mentres ciutats com Coral Springs, Miramar, i Pembroke Pines varen experimentar un creiximent explosiu, la població de Fort Lauderdale s'estancava, i la ciutat va perdre casi 4 000 habitants entre 1980, quan la ciutat tenia 153.279 habitants,[15] i en 1990, quan la població va ser de 149.377.[16] Un llauger repunt de població va posar a Fort Lauderdale en 152.397 habitants segons el cens de 2000.[17] Des del 2000, Fort Lauderdale ha guanyat poc més de 18 000 residents per mig de l'anexió de sèt barris d'àrees no incorporades del comtat de Broward.[18] Hui, Fort Lauderdale és un dels principals ports de yates,[5] un dels destins turístics més visitats d'Estats Units,[5] i centre d'un àrea metropolitana de més de 2 millons d'habitants.[3]

Erro al crear miniatura:
Colectiu urbà de Fort Lauderdale, al seu pas pel cèntric Boulevard Les Ones.

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «About Fort Lauderdale» (en anglés). Ciutat de Fort Lauderdale. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2009. Consultat el 7 de giner de 2009.
  2. ↑ «Annual Estimates of the population for the Incorporated Plaus of Florida» (en anglés) (XLS). US Census Bureau. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2009. Consultat el 7 de giner de 2009. «A116-K116»
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç trencat]
  4. ↑ «Table 1a. Population in Metropolitan and Micropolitan Statistical Areas in Alphabetical Order and Numerical and Percent Change for the United States and Puerto Rico: 1990 and 2000» (en anglés) (pdf). Oficina del Cens dels EE. UU.. Consultat el 7 de giner de 2009. «33100»
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Greater Fort Lauderdale 2006 Statistics» (en anglés). Greater Fort Lauderdale Convention and Visitors Bureau. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 7 de giner de 2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Old Fort Lauderdale Museum-Sneak Preview» (en anglés). Fort Lauderdale Historical Society. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2008. Consultat el 7 de giner de 2009.
  7. ↑ 7,0 7,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ 8,0 8,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ «Coastal History - The Seminole War Period». Vone Research. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 21 de juliol de 2007.
  10. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  11. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  12. ↑ «Top 10 Weather Events-Broward County». National Oceanic and Atmospheric Administration. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2008. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  13. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  14. ↑ «Census of Population:1960 Florida-Volume I Part 11» (PDF). Oficina del Cens dels EE. UU.. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  15. ↑ «1980 Census of Population» (PDF). Oficina del Cens dels EE. UU.. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  16. ↑ «General Population and Housing Characteristics, 1990». Oficina del Cens dels EE. UU.. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  17. ↑ «Fact Sheet-Fort Lauderdale city, Florida». Oficina del Cens dels EE. UU.. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2020. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  18. ↑ «Broward by the Numbers:Unincorporated Broward» (pdf). Broward County Planning Services Division. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2007. Consultat el 15 de juliol de 2007.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fort_Lauderdale&oldid=1057892»