Vés-la (deport)

La vela és un deport nàutic que consistix en controlar la dinàmica d'un barco propulsado solament pel vent en els seus vés-les. La navegació a vela, com a deport, pot ser de recree o de competició. Les competicions de vela es diuen regatas, i les embarcacions velers.
Història
[editar | editar còdic]
La navegació de recree o deportiva va nàixer en els Països Baixos en el XVII, pero va anar el rei Carlos II d'Anglaterra qui ho va convertir en deport competitiu en el seu país, despuix de la seua tornada de l'exili en Països Baixos. La primera regata de la que es té constància va tindre lloc en el riu Támesis, entre Greenwich i Gravesend, competint els navío de Carlos II i el seu germà el duc de York.
En Estats Units va tindre gran repercussió, i en 1851 el Club de Yates de Nova York va enviar una goleta cridada America per a competir contra embarcacions britàniques en la Queen's Cup. La America va guanyar contra 14 rivals i es va dur la copa, donant orige a la competició més antiga d'este deport en l'actualitat, la Copa Amèrica. En l'arribada del motor de vapor la vela va perdre la seua importància com a mig de transport i es va acréixer el seu aspecte lúdic i deportiu.
L'evolució en els materials ha provocat també canvis molt importants durant el XX en la construcció dels yates, i l'ocupació de fibra de carbono i d'alumini ha dotat a les embarcacions de molta major velocitat.
Vés-la llaugera i vés-la de travessia
[editar | editar còdic]Es consideren embarcacions de vés-la llaugera les de menor eslora, que han de ser varades en terra abans i despuix de la navegació. Solen ser models en unes mides, uns pesos i uns aparejos idèntics, que regulen els organismes que rigen les diferents classes. Solen tindre uns timons i orzas menuts o abatibles.
Les embarcacions de vés-la de travessia són aquelles atres, normalment de major eslora, que es mantenen a flotació tot el temps, ya que el seu orza i el seu timó no són extraíbles. Poden pertànyer a una classe o ser dissenys únics. Hi ha moltes embarcacions de travessia que s'utilisen solament per a competicions, o regates i que requerixen un manteniment especial en varaderos nets i protegits.
Competicions
[editar | editar còdic]
Fins a 1868 les competicions de vela es regien per regles particulars desenrollades per cada club nàutic, la qual cosa representava molts problemes d'arbitrage i interpretació quan varis clubs volien competir entre sí. L'1 de juliol de 1868 es va convocar un congrés favorit per el "Royal Victoria Yacht Club" britànic en la finalitat de crear unes regles que pogueren ser acceptades per tots. En 1906 es va acceptar el sistema mètric decimal en les regles de medició, i en 1907 es va fundar un organisme internacional que regula tota la competició a vela. Actualment es diu Federació Internacional de Vela (ISAF), i és l'ent encarregat de publicar el Reglament de Regates a Vela. La ISAF dirigix tant la vela llaugera, com l'olímpica i la de travessia, encara que algunes regates de travessies, en particular, utilisen un sistema de medició internacional (IMS) que regula el Offshore Racing Council (ORC).
Sense dubte la competició més important és la Copa Amèrica. Atres competicions que la seguixen en cobertura mediàtica i professionalisació són algunes regates transoceàniques com la Volvo Ocean Race, la Vendée Globe, la Barcelona World Race o la Mini Transat 6.50.[1]
En les últimes décadas han guanyat protagonisme els circuits de regates composts per varis events en diferents localisacions que puntuen per a una única competició de yates monotipo. En esta categoria es troben el Circuit Audi MedCup, les Séries Mundials de la Copa Amèrica, les Extreme Sailing Séries, el GC32 Racing Tour, la Star Sailors League i el SailGP.
Sobre la vés-la llaugera tradicional, les competicions més importants són els campeonats del món de cada classe (Snipe, Optimist, Vaurien, Sunfish, etc.), i els Jocs Olímpics. La vela és deport olímpic des dels Jocs Olímpics d'Atenes 1896, pero les males condicions meteorològiques varen impedir la celebració de les regates eixe any, per lo que les primeres medalles es varen entregar en els Jocs Olímpics de París 1900. Ha sofrit multitut de variacions sobre classes i categories. La gran figura de la vela olímpica ha segut el danés Paul Bert Elvstrøm, que va guanyar quatre medalles d'or entre 1948 i 1960. Posteriorment va aplegar a competir junt a la seua filla, ya sense tanta fortuna. La britànica Frances Rivett-Carnac va ser la primera dòna que va conseguir una medalla d'or, conseguint-la junt al seu espós en 1908 en la categoria de sèt metros.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vés-la (deport).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «vela (deporte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.