Frigorífic Anglo de l'Uruguay

Archiu:Frigorífico Anglo 3.jpg

Vista de l'edifici principal i el seu fumeral.

El Frigorífic Anglo del país de nacional Societat Anònima va ser una de les principals agroindustrias del Uruguay durant el sigle XX i una de les principals fàbriques ya que contava en les procesadoras de productes cárnicos més importants d'Amèrica del Sur. Va complir un important paper en la producció i suministrament de corned beef a les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial.

Localisat en Fra Bentos, departament de Riu Negre, junt al riu Uruguay, estava dotat d'un excelent port d'ultramar en accés al oceà Atlàntic i a la Conca de l'Argent en gran rodalia a la zona de producció agropecuaria. Actualment, el seu edifici central, Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO des del 2015, alberga el Museu de la Revolució Industrial i el Parc Industrial Municipal, catalogat com paisage cultural, a on operen chicotetes empreses.

Història

En el seu moment d'auge va aplegar a amprar, directa o indirectament, a una cantitat important de la població de Fra Bentos en les seues numeroses seccions.

Un grup empresarial en capitals majoritàriament britànics va adquirir l'empresa Liebig Extract of Meat Company (antiga firma alemana creada en 1865 que donava treball a 10 000 persones en l'últim terç de el XIX), la qual va passar, en 1924, a denominar-se «Frigorífic Anglo de l'Uruguay».

Durant el segon i tercer quarto de el XX, va ser la usina de desenroll del departament de Riu Negre. Els seus principals productes eren l'extracte de carn i el corned beef.

Entre els seus principals proveïdors de ganados, es varen destacar firmes angleses i uruguayanes, entre elles: The River Plate Co. Ltda., Carrau i Cía., The Uruguayan United Est. Ltda., Stirling i Cía., Barreto & Morató, J.J.C. Williams, Campbell Hnos., Jorge Mullins i Suc. Joaquín Viu.

Decadència

A fins de la década de 1960, va ser nacionalisat i adquirit per l'Estat, passant a denominar-se «Frigorífic Fra Bentos», encara que popularment se li va continuar cridant Frigorífic Anglo. A fins dels anys setanta, en plena declinació, en seccions tancades i en una dràstica reducció del personal, va clausurar les seues activitats, lo que va afectar la vida econòmica i productiva de Fra Bentos.

Es varen realisar múltiples esforços per a tractar de reactivar-ho, sense èxit. Inclús, a principis dels anys 1980, durant la dictadura cívic-militar, va ser cedit a l'empresa àrap Saudico, la qual cosa va culminar en rotunt fracàs. Restablida la democràcia en 1985, des de la societat civil, les forces vives, la Intendencia i el Parlament, es varen realisar esforços per a la seua reobertura. A tals efectes es va crear un Comité de Reactivació del Frigorífic, que va realisar diferents contactes en el Poder Eixecutiu (especialment en el Ministeri de Ganaderia, Agricultura i Peixca [MGAP]) i el Poder Llegislatiu (en la Comissió Especial de Reactivació del Frigorífic Fra Bentos i ARINSA).

Es destaca la participació que va tindre en eixes instàncies l'intendent de Riu Negre Mario Carminatti i els representants nacionals pel departament, Guillermo Stirling (Partit Colorat) i Alfonso Requiterena (Partit Nacional); este últim, des del Parlament, va presentar varis reclams per a la busca de solucions al tema.

Actualitat

Després d'estudis realisats per tècnics de el MGAP, es va aplegar a la conclusió de que la reactivació no era possible per la obsolecencia dels equips i els alts costs que duria aparellada la reconstrucció de l'empresa pels grans canvis en les exigències del mercat internacional de productes cárnicos. Abandonat el reclam de reactivació, des de la Intendencia es va reclamar a l'Eixecutiu la fàbrica, el barri Anglo i una important cantitat de terrenys circumdants.

Archiu:Muelle del ex- Frigorífico Anglo.MGAP

Moll i grues del frigorífic sobre el Riu Uruguay.

El proyecte era instalar un parc industrial para chicotetes i mijanes empreses, aprofitant els grans espais techados del lloc; una zona franca estatal contigua a la fàbrica; l'aprofitament del port, i la creació d'un museu de la Revolució Industrial.

Al final del primer periodo de govern del president Juliol María Sanguinetti, la fàbrica i el barri varen ser cedits a l'Intendencia de Riu Negre, la que va començar un llarc procés d'adequació de l'ex empresa i el seu entorn.

Per iniciativa de l'intendent Mario Carminatti, es va crear el Parc Industrial Municipal, que va oficiar de viver d'empreses; es varen millorar alguns servicis del barri Anglo, i es varen assentar les bases de lo que primer va ser un recorregut històric-turístic per la fàbrica i que després culminaria en la creació del Museu de la Revolució Industrial. El museu conta en casi 10 000 visitants anuals i en dos recorregudes guiades al dia, les que presenten una interessant proposta que resenya l'història local.

Patrimoni de la Humanitat

El 5 de juliol de 2015, el Frigorífic Anglo del Uruguay va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

• Vista parcial
  Vista parcial
• El port
  El port
• Erro al crear miniatura:
  Carreró del complex industrial Anglo
• Vista a on destaca el fumeral
  Vista a on destaca el fumeral
• Antigues oficines
  Antigues oficines
• Vista de l'interior
  Vista de l'interior

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Frigorífic Anglo de l'Uruguay.
• El Barri Anglo de Fra Bentos, un eixemple de "Company Town" en l'Uruguay [2] archivat en Wayback Machine.
• Fotos del Frigorífic Anglo