Frisia
Frisia ( (🔊 [ˈfrislɔ̃ːn]); (🔊 [ˈfris. lɑnt])) és una de les dotze províncies que conformen el Regne dels Països Baixos. Ocupa la part occidental de la regió històrica de Frisia.[1] La capital és Leeuwarden (en frisón, Ljouwert). Llimita en les províncies de Groninga, Drente, Overijssel i Flevoland i en el mar de Frisia. Formen part d'esta província les illes de Vlieland, Terschelling, Ameland i Schiermonnikoog, que llimiten en el mar del Nort. De la mateixa manera que les demés províncies, està governada per un comissari designat pel monarca i una cámara legislativa elegida per mig de sufragi universal. Les llengües oficials són el neerlandés i el frisón; no obstant, alguns frisones parlen dialectes del baix sajón.
Història
[editar | editar còdic]Municipis
[editar | editar còdic]- Frisia està dividida en 18 municipis des de l'1 de giner de 2019:
Esta organisació del territori, respecte de la distribució provincial de l'1 de giner de 2011, supon la desaparició de Boarnsterhim, Gaasterlân-Sleat, Lemsterland i Skarsterlân, i la creació d'un nou municipi, De Fryske Marren, per la fusió de la major part dels anteriors.
Geografia
[editar | editar còdic]La superfície de Frisia representa el 9,9% de la superfície total del país.[2] La seua topografia rara volta supera els 15 metros sobre el nivell de la mar. El terreny en el surest, que soporta varis boscs, és un páramo arenenc vorejat per pantans.[1]
La província és drenada per un vast sistema de canals, vies fluvials i llac, particularment en el nort i l'oest. Els llac principals són Jeukemeer, Slotermeer, Fluessen i Sneekermeer.[1]
Demografia
[editar | editar còdic]El nort del territori està relativament poc poblat. La província té Plantilla:Nts habitants (Eurostat, 2019), lo que representa el 3,8% de la població total dels Països Baixos. La ciutat més poblada és la capital de la província, Leeuwarden, en Plantilla:Nts habitants.[2]
Idioma
[editar | editar còdic]- Frisia es distinguix de les atres onze províncies en que té el seu propi idioma, el frisón, que també és parlat per una minoria en la província de Groninga a l'est. la llengua de Frisia té les seues pròpies distincions o subdialectes, com el saterlandés o frisón de Saterland (Seeltersk) i el frisón oriental (Ostfriesisch), en atres grups dialectals pertanyents a la família llingüística germànica i que es troben presents en les parts septentrionals d'Alemània —ya que Frisia va pertànyer al Sacre Imperi Romà Germànic fins a 1680, quan es va separar per a unir-se als Països Baixos—. L'idioma anglés guarda gran relació en el frisón i existix un dit popular que ho referix: «Com la llet al formage, l'anglés al frisón».
Economia
[editar | editar còdic]- Frisia és una província agrícola. D'ací procedix el guanyat frisón, blanc i negre, i el cavall homònim. El turisme és important sobretot en la regió dels llac al suroccidente i en les illes de la mar de Frisia en el nort.
Deport
[editar | editar còdic]Un dels principals atractius és el patinage sobre gèl que atrau a deportistes i aficionats de tot el país quan les condicions climàtiques ho permeten. En hivern, quan els canals i llac estan congelats per a formar vies adequades, la província es convertix en el centre del Regrés de les Onze Ciutats (Elfstedentocht), un circuit de patinage sobre gèl de 200 quilómetros. En estiu, en canvi, numerosos habitants de Frisia practiquen el célebre wadlopen, que consistix en creuar a peu la planura de marea del mar de Frisia (Waddenzee) en els punts en a on este es troba sec per a permetre-ho, fins a les illes Ameland o Schiermonnikoog.
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial dels Països Baixos
- Illes Frisias
- Frisia Oriental
- Consell de les Frisias
- Pier Gerlofs Donia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Friesland» (en en). Encyclopædia Britannica. Consultat el 11 de juny de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Province of Friesland» (en en). Unió Europea. Consultat el 11 de juny de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Frisia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.