Páramo (biogeografía)
En biogeografía, el páramo és un ecosistema alpí intertropical en predomini de vegetació tipo xara (arbustiva), per lo que està classificat biogeográficamente com praderia i xara de montanya. S'ubica, per lo general, des d'altituts d'aproximadament 2900 m s. n. m. fins als 5000 m s. n. m.
El més conegut és el páramo andino de Sudamérica, pero també hi ha páramo en les montanyes del sur de Centroamérica i ecosistemes semblants en Àfrica Oriental i Nova Guinea. Es destaca el páramo de Sumapaz, ubicat en Colòmbia i considerat com el més extens a nivell mundial.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]
La majoria dels páramo estan localisats en la partix nort de la cordillera dels Vages, entre les latitut 11 ° nort i 4,5 ° sur. Formen un cinturó discontinu des de la Cordillera de Mèrida en Veneçola, passant per Colòmbia i Equador fins al nort del Perú en la denominada depressió de Huancabamba.
Fòra dels Vages, existixen atres dos zones montanyoses en Amèrica en presència d'páramo: La Cordillera de Talamanca entre Costa Rica i Panamà.[4][5] La Serra Nevada de Santa Marta en el Carib colombià.
L'páramo més gran del món està localisat en Colòmbia, a 30 km de la capital Bogotà. Es tracta de Sumapaz i conta en una extensió total de 333.420 Ha (3334 km²) de les quals només 142.112 Ha (1421 km²) estan protegides.[4] Un eixemple d'páramo poc pertorbat es troba al nort d'Equador en l'estació biològica de Guandera.[5]
La superfície total de complexos d'páramo en el món s'estima entre 35 000 i 77 000 km². Colòmbia alberga prop del 43% dels ecosistemes d'páramo del món, lo que la convertix en una de les nacions més importants per a la seua conservació.[1] Esta llarga escala es deu principalment a l'incertitut sobre el llímit inferior dels páramo puix la llínea de boscs naturals està greument alterada per les diferents activitats humanes (explotació maderera, cremes constants, ganaderia, mineria,... ) que es desenrollen ahí, lo que torna difícil la diferenciació entre praderies naturals o artificials. Per conseqüent, el nivell denominat subpáramo és el més afectat per estes diferents activitats.[6] Estos ecosistemes són popularment coneguts en Colòmbia (a on està el 50% dels páramo en el món) com "fàbriques d'aigua", degut a que en estos llocs naixen els grans i menuts rius del país, que a la seua volta terminen sortint d'aigua al 80% de les ciutats i pobles del territori nacional, en conseqüències jurídiques i penals a els qui realisen activitats agrícolas i/o ganaderas en estos territoris, protegits pel estat i la llei colombiana.[7]
Diferents xares tropicals d'altitut similars als páramo es troben en el món. En Àfrica, en les diferents zones de les regions afromontanas, que s'estenen d'Etiopia i Uganda fins a Kènia, Tanzània i Suràfrica. Es troben també, pero en menor cantitat, en Papúa Nueva Guinea i en Indonèsia.
Estos ecosistemes es troben en totes les zones montanyoses ubicades en latitut tropicals, sent els principals:
- Páramo dels Vages del nort (páramo andino): Es troben en Veneçola, Colòmbia, Equador i Perú.
- Páramo montano d'Etiopia: Sobre el Massiç etíop.
- Páramo d'Àfrica oriental: Es troben en Kènia, Tanzània, Uganda, Ruanda i en la R. D. Congo.
- Páramo de Nova Guinea: En Papúa Nueva Guinea i Indonèsia, són pasturages i páramo de la Cordillera Central (Nova Guinea)
- Páramo centroamericanos: En Costa Rica i Panamà.
Tipos
[editar | editar còdic]
Segons l'altura i temperatura en els páramo andinos s'identifiquen els següents tipos:[8]
- Subpáramo: Per sobre el bosc montano, en molts arbustos i arbres baixos. Té una temperatura promig de 10 °C.
- Páramo pròpiament dit: Domina la vegetació frailejonal-pajonal, pasturages i turberas. Promedia uns 5 °C.
- Superpáramo: Pot considerar-se una tundra alpina. Presenta verdets, líquenes i vegetació oberta de menuts arbustos, frailejones i pasturages. Hi ha molts estanys en juncs. Promedia uns 2 °C.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «¿Qué és un páramo? L'ecosistema que ajuda a abastir d'aigua a millons en Colòmbia» (en en). L'Orient Equador. Consultat el 2026-06-11.
- ↑ ESTUDIO DE ESTADO ACTUAL (EEA) I PLAN DE MANEJO (PM) DE LOS PARAMOS DEL DEPARTAMENTO DEL TOLIMA..
- ↑ «TOLIMA, A CINCO HORAS DEL PACÍFICO» (en és-co). El Temps. Consultat el 2 de maig de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 «Parc Nacional Natural Sumapaz».
- ↑ 5,0 5,1 «Guandera Reserva i Estació Biològica».
- ↑ L. Lentz (2000). Columbia University Press (ed.). Imperfect balanç: landscape transformations in the Precolumbian Americas, New York, p. 291. ISBN ISBN 0-231-11157-6.
- ↑ https://www.rcnradio.com/colombia/eje-cafetero/colombia-té-el-50-de-els-parem-del-món
- ↑ Páramo de Colòmbia 2001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Páramo (biogeografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.