Sufragi universal

Erro al crear miniatura:

Votar és l'acte bàsic del procés formal democràtic.

El sufragi universal consistix en el dret a vot de tota la població d'un Estat, independentment del seu edat, procedència o nacionalitat, raça, sexe, formació, creències o condició social. Encara que el terme «sufragi universal» ya havia segut arreplegat en gran part de les constitucions del XIX, fins a el XX els Estats lliberals encara establien llímits al vot per sexe i «raça». En l'actualitat, a nivell internacional els únics llímits acceptats al sufragi universal són la necessitat de tindre la nacionalitat de l'estat i una edat mínima per a votar. En 1789 el poder polític va començar a estar en mans de presidents i cambres de representants, resultant necessari regular el seu sistema d'elecció. A lo llarc dels sigles XIX i XX es varen ser establint sistemes electorals que varen començar sent molt restringits i llimitats a una èlit, fins a establir sistemes de reconeiximent universal del vot. Encara que no tots els països varen passar per les mateixes etapes i restriccions, ni en el mateix orde, en térmens generals el sufragi universal en un sentit ple es va establir despuix d'una evaluació a través dels següents sistemes:

• Sufragi censitario (o «restringit»): en ell voten sol hòmens que complixquen una série de requisits de nivell d'instrucció, de renda i de classe social;
• Sufragi masculí calificat (normalment, denominat «universal» per les Constitucions que ho aproven): en el que poden votar tots els hòmens que saberen llegir i escriure;
• Sufragi femení: reconeixent-se el dret a vot de les dònes. Primer a les dònes casades, que sàpien llegir i en propietats, despuix a fadrines.
• Sufragi sense discriminació racial: es garantisa el dret a vot de totes les persones, sense discriminació racial, ni de la seua pertinença ètnica o orige nacional.
• Sufragi sense calificació: en el que s'establix el dret a vot de totes les persones, sense discriminar el seu nivell educatiu, incloent als analfabets.

Llimitacions al sufragi universal

Pese a que siga considerat un guany de la democràcia imprescindible en tot sistema polític modern, a lo llarc de l'història dels sigles XIX i XX, i inclús en l'actualitat, el sufragi universal té excepcions que varien en el seu tractament de país a país. Les llimitacions al dret a votar dins d'un sistema de sufragi universal tenen generalment que vore en dos qüestions:

• la condició d'estranger
• l'absència o llimitació de la capacitat de lliure discernimiento, per qüestions d'edat, salut mental, o situacions d'obediència deguda, com és el cas dels militarés o les persones que es troben llegalment privades de la seua llibertat. Encara que no es tracta d'una restricció llegal, sino d'un ordenament, en alguns països per a votar és necessari registrar-se personalment en un padró electoral. Esta gestió en alguns casos pot obrar com una restricció, com és el cas d'Estats Units. En el cas de Chile, esta restricció va deixar d'existir en la promulgació de la Llei d'inscripció automàtica i vot voluntari en el 2012, establint l'inscripció automàtica dels votants i generant un creiximent històric del padró electoral, comprenent, per primera volta, a la totalitat dels ciutadans en drets a sufragi.

Estrangers

En el cas dels estrangers, existix una restricció general en la gran majoria dels països a reconéixer-els el dret a votar. En alguns països se'ls reconeix el dret a votar en eleccions locals (municipals o estatals), com en Argentina, Bolívia, Bèlgica, Dinamarca, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia i Espanya. Uruguay constituïx una excepció mundial en establir en la seua Constitució (art. 78) el dret a vot dels estrangers en més de quinze anys de residència, aixina com Chile, que establix un determini de 5 anys en la constitució. En alguns països, com Irlanda en 2008, s'han presentat proyectes per a otorgar el dret a vot als estrangers en les eleccions nacionals.

La Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i els seus Familiars reconeix el dret d'estos «a votar i ser elegits en eleccions celebrades en eixe Estat» (art. 41), no obstant, no tots els països han reconegut este dret. Entre els països que reconeixen el dret a vot dels seus ciutadans residents en l'exterior, es troben Espanya, Equador, Itàlia, Mèxic, Perú i Chile.

Chiquets i jóvens

L'edat és una atra raó general per a l'exclusió del dret de vot, fundada que solament a partir de certa edat, les persones estan en condicions de discernir lliurement i comprendre l'alcanç de l'acte electoral. L'edat mínima per a votar varia segons l'época i els països. Contemporáneamente, la majoria dels països ha establit l'edat mínima per a votar en 18 anys. Alguns països en els que el dret a vot s'alcança a una edat més primerenca, són Aràbia Saudita (12 anys), Iran (15 anys), Chipre (16), Cuba (16), Àustria (16), Argentina (16), Indonèsia (17), Grècia (17), Equador (el vot és optatiu entre els 16 i 17 anys) i Brasil (als 16 anys). En Kuwait l'edat mínima per a votar és als 21.

La reducció de l'edat per a votar a 12 anys, està sent estudiada en varis països com Bolívia, Perú, Chile, el Regne Unit, Veneçola i Espanya. En el referèndum del 29 de setembre de 2008 en la Nova Constitució Política de la República de l'Equador, el vot per a ciutadans entre 16 i 18 anys d'edat i també posterior als 65 anys és facultatiu, sent obligatori a partir dels 18 en avant, fins als 65 anys.

Salut mental

Moltes llegislacions electorals contemplen també com una excepció al sufragi universal, el cas de les persones que patixen una incapacitat declarada llegalment a causa d'una discapacitat mental, puix no tindrien la voluntat lliure o el raciocinio per a decidir les seues accions i podrien ser pressionats o intencionats per tercers. En països com Regne Unit, Itàlia, Espanya o Àustria, es permet el vot a tots els ciutadans majors d'edat, sense que una incapacitat mental judicialment reconeguda puga llimitar eixe dret.

Persones privades llegalment de la seua llibertat

Tradicionalment les persones privades llegalment de la seua llibertat perdien els seus drets polítics, inclós el dret a votar. L'excepció ha segut revisada per alguns països, que han reconegut el dret a vot de les persones detingudes quan no tingueren condena, com en el cas d'Argentina, Colòmbia, Brasil, Perú, Veneçola i alguns estats d'Estats Units. El dret a ser votat és el tema de les restriccions per al mateix periodo de detenció, pero la seua extensió per un nou periodo és objecte d'un litigi davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Militars i policies

Històricament va ser un lloc comú que les llegislacions nacionals privaren als militars del dret al vot i en alguns casos, també dels policies. Esta privació del dret al vot imposta en determinats països (per eixemple, en França durant la III República) té motius complexos. Per una part, es tracta d'impedir la pressió dels oficials sobre els soldats, que deformaria el vot. Es tractava, per una atra part, d'evitar l'intrusió de la política en l'eixèrcit, com a perjudicial per a la disciplina militar. Actualment en la majoria dels països s'ha reconegut el dret a votar dels militars, encara que no està permés en alguns països com Colòmbia i Hondures.

Llimitacions que anulen el sufragi universal

Les exclusions que alguns països establixen per raons racials, ètniques, sexuals o socials (com la pobrea o l'analfabetisme), són exclusions que afecten l'essència mateixa del sufragi universal, tornant-ho inexistent. Alguns d'estos casos estan definits per la prohibició generalisada de votar que molts països occidentals varen impondre a les dònes durant el XIX i gran part del XX. Basant-se també en diferències de raça o ètnia. Per eixemple, durant l'era del apartheid no estava permés el vot a races que no anaren la blanca en Suràfrica. Igualment ocorria en l'época de pre-drets civils en Estats Units a on, encara que els afroamericanos tenien tècnicament dret a votar, se'ls negava el seu eixercici per mig d'intimidacions o atres mijos. El Ku Klux Klan, organisació xenòfoba i conservadora formada despuix de la guerra civil nortamericana, va destacar en este comés.

Cronologia del sufragi universal per països

A continuació es mostra una llista cronològica de països i les dates en les que es va declarar el sufragi universal («sufragi masculí»), aixina com la seua extensió a grups exclosos dels sistemes electorals per motiu de sexe o discriminació racial («sufragi universal ple»).

Amèrica

• Uruguay: 1917 en la constitució d'eixe any; es va declarar l'universal i obligatori i es va instaurar el vot femení, que va ser eixercit per primera volta en el plebiscit de Cerro Chato de 1927.
• Equador: 1924; no obstant, la Constitució Política de 1861 ya preveu l'establiment del sufragi universal per a càrrecs nacionals de representació popular.
• Veneçola:
  • 1858: sufragi masculí instaurat en la constitució política d'eixe mateix any i aplicat en 1860, encara que derogat després de finalisada la Guerra Federal.
  • 1946: per mig d'estatut electoral de la Junta de Govern de 1945, i dut a nivell constitucional en 1947.
• Argentina:
  • 1853: La Constitució Nacional establix implícitament el vot de tots els hòmens adults, ratificat en la llei nacional n.º140 de 1857.
  • 1912: La Llei Sáenz Penya, sancionada el 10 de febrer de 1912, va establir el vot secret i obligatori per a ciutadans argentins varons majors de 18 anys. Va ser aplicada per primera volta en les eleccions de 1916.
  • 1949: En la llei 13.010 del 9 de setembre de 1947 s'otorga el dret a vot de les dònes que s'aplica completament per primera volta en les eleccions nacionals de 1951.
• El Salvador:
  • 1950: El president d'eixe llavors va aprovar el vot a la dòna aplegant aixina al sufragi universal.
• Bolívia: En 1952 despuix de la Revolució Boliviana, otorgant el dret a vot a analfabets, indígenes i dònes.
• Mèxic: 1947: sufragi universal a nivell municipal
  • 1953 sufragi universal en tot el país.
• Colòmbia: masculí des de 1853 fins a 1886 i des de 1936; femení reconegut per llei en 1954, comença a aplicar-se en 1957
• Canadà: 1960
• Estats Units: en 1920 s'aprova el sufragi femení en tot el país per la 19.ª esmena de la Constitució aprovada en últim lloc per l'estat de Tennessee. En 1965 s'aprova definitivament el sufragi universal per vàries esmenes constitucionals ya que la població afro nortamericana tenia, fins a eixe moment, restriccions al vot.
• Chile: 1970 hòmens i dònes majors de 18 anys, sàpien o no llegir i escriure.
  • 1888: sufragi masculí per a majors de 21 anys que sàpien llegir
  • 1934: les dònes obtenen el vot per a les eleccions municipals.
  • 1949: hòmens i dònes majors de 21 anys que saberen llegir i escriure.
  • 1958: vot universal per a hòmens i dònes majors de 18 anys.
• Paraguay: 1961
• Perú:
  • 1856: primer alvanç de sufragi universal, pero no va ser portat a terme.
  • 1979: hòmens i dònes majors de 18 anys que sàpien o no llegir i escriure.
• República Dominicana: 2015 Jorge Radhamés Zorrilla Ozuna propon l'inclusió del vot militar en la modificació constitucional de la República Dominicana, per a permetre el sufragi de militars i policies de dit país, en efectivitat a partir de les eleccions del 2016.

Àsia

• Sri Lanka: 1931
• Japó: 1945
• Israel: 1948
• Índia: 1950 (com a part de la seua constitució)
• Malàsia: 1955

Oceania

• Nova Zelanda: 1893 (primer país del món en otorgar el sufragi universal)
• Austràlia: 1962 (prèviament no otorgat als aborigen australians a nivell federal)

Àfrica

• Suràfrica: 1994

Europa

• Finlàndia: 1906 (en les eleccions locals: 1917) (sufragi universal ple).
• Noruega: 1913 (sufragi universal ple).
• Dinamarca: 1915 (sufragi universal ple).
• Islàndia: 1915 (sufragi universal ple).
• Rússia: 1917 (sufragi universal ple).
• Àustria: 1918 (sufragi universal ple).
• República Checa: 1918 (sufragi universal ple).
• Eslovàquia: 1918 (sufragi universal ple).
• Estònia: 1918 (sufragi universal ple).
• Hongria: 1918 (sufragi universal ple).
• Alemània: 1871 (sufragi masculí); 1919 (sufragi universal ple).
  • Revocat durant la Alemània nazi (1933-1945)
• Luxemburc: 1919 (sufragi universal ple)
• Països Baixos: 1919 (sufragi universal ple)
• Polònia: 1919 (sufragi universal ple)
• Suècia: 1921 (sufragi universal ple)
• Irlanda: 1922 (sufragi universal ple)
• Lituània: 1922 (sufragi universal ple)
• Romania: 1923 (sufragi universal ple)
• Regne Unit: 1928 (sufragi universal ple)
• Espanya: 1812 (sufragi masculí; es va donar per a elegir als representants de les diputacions provincials en la Constitució de Càdis de 1812). El sufragi masculí, cridat en el seu moment «Sufragi universal» es reconeix en la Constitució de 1869 i queda definitivament establit en 1890; el sufragi universal s'eixercix per primera volta en les Eleccions de 1933 (II República), sent aprovat per majoria el 1 d'octubre d'eixe any. Posteriorment, en l'imposició del règim franquiste (1939), el dret a vot va ser únicament eixercit en contades ocasions per hòmens i dònes, en els tres referèndums de 1947, de 1966 i de 1976, fins a les eleccions democràtiques de 1977.^{cita requerida}
• França: 1792 (sufragi masculí); 1944 (sufragi universal ple)
  • Revocat durant la Restauració borbònica (1814-1815 i 1815-1830) i la Monarquia de Juliol (1830-1848)
• Turquia: 1931
• Itàlia: 1945 (sufragi universal ple)
• Bèlgica: 1948 (sufragi universal ple)
• Grècia: 1952 (sufragi universal ple);1822 (sufragi masculí)
• Andorra: 1970 (sufragi universal ple)
• Portugal: 1976 (sufragi universal ple)
• Liechtenstein: 1984 (sufragi universal ple)
• Suïssa: 1990 (sufragi universal ple) 1848 (sufragi masculí)

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Democràcia directa

Bibliografia

• García Rei, Paola; Walter Carnota, José Cesano (2007). El vot i els presos, Buenos Aires: EDIAR.

Enllaços externs

• Moliné Escalona, Miguel. almendron. com/historia/contemporanea/sufragisme/sufragisme. htm El vot femení en Espanya, Almendrón.
• Sebrelli, Juan José. archive. org/web/20081003172539/http://www. diarioperfil. com. ar/edimp/0205/articulo. php? art=3796&ed=0205 Una reflexió sobre el sufragi universal: sobre majories i minories, Perfil, 4 de novembre de 2007.
• Presno Linera, Miguel Ángel; asociacionmarroqui. com/Articulos/Elsufragioenunasociedaddemocr%E1ticadecente,elvotodelosextranjeros.pdf El sufragi en una societat democràtica decent: el vot dels estrangers asociacionmarroqui. com/Articulos/Elsufragioenunasociedaddemocr%E1ticadecente,elvotodelosextranjeros.pdf archivat en Wayback Machine., Associació Marroquina.
• lukor. com/not-por/0610/01120731. htm Els partits d'Espanya demanen en el Congrés declarar l'1 de decembre 'Dia del sufragi universal', en homenage al vot femení, Lukor.