Front per la Lliberació Àrap

El Front per la Lliberació Àrap (àrap:جبهة التحريرالعربية; jabha at-tahrir al-arabiya) és una organisació militant palestina que és aliada políticament al partit Baaz iraquí. El fort del grup es troba en la comunitat de palestins refugiats en Iraq, composta per unes quaranta mil persones.

Història

Fundat en 1969 per Zeid Heidar, un activiste Baaz palestí que va viure en Iraq i Líban, el FLA va ser una resposta a la formació d'As-Saiqa, un grup similar prosiri. El President d'Iraq, Ahmad Hassan al-Bakr, volia un grup palestí que representara els interesses iraquí en l'OLP. Pero, al contrari d'atres grups palestins en la OLP, el FLA no creïa en un país palestí independent, puix, seguint les idees panárabes, veen a Iraq com el líder d'un Estat unit àraps.

En els anys 70, el FLA va ser un aliat important del cap de la OLP i de Fatah, Yasir Arafat, qui s'oponia a l'influència síria entre els palestins. El FLA també es va opondre al rei de Jordània, Huséin I, qui lluitava contra una sublevació palestina en el seu regne en 1970 i 1971 en un conflicte que es va cridar Setembre Negre.

Quan va començar la guerra civil libanesa en 1975, el FLA va prestar respal al Moviment Nacional Libanés, un grup que creïa en el panarabisme, junt en el Partit Baaz líbanés pro-iraquí i atres grups sunitas. Pero l'entrada de forces síries en Líban per a ajudar a les forces conservadores de dreta cristianes del President Elias Sarkis va marcar el fi del somi d'una república socialiste en el país.

Durant la guerra, el FLA va estar en el costat d'Arafat contra els aliats del President siri Hafez al-Assad, qui volia depondre a Arafat com a cap de la OLP i reemplaçar-ho per Zuhayr Muhsin, el líder d'As-Saiqa.

l'Acort de Taif en 1991 -quan va terminar en la guerra civil libanesa- i els Acorts d'Oslo en 1993 varen marcar el fi de la participació de el FLA en la violència en Líban. Pel seu respal a Iraq durant la guerra del Golf Pèrsic en 1991, el FLA va passar a ser un enemic d'Estats Units. El rebuig de el FLA als Acort d'Oslo va provocar l'escissió del grup, els militants seguidors d'Arafat es varen retirar creant el Front Àrap Palestí.

Si ben el grup no realisava atacs, encara cridava per la lluita armada contra Israel. En la Segona Intifada el FLA distribuïa a famílies de chehadat (màrtirs) diners en el nom del president Sadam Huseín d'Iraq. En 2003, quan Estats Units va atacar Iraq i va depondre a Hussein, el FLA va perdre la seua font de finançació; des d'eixe any es va debilitar molt i casi va desaparéixer. El cap de el FLA, Rakad Salem, va ser encarcerat en 2001 per Israel per les seues activitats de distribució de diners iraquí a famílies dels chehadat.

Ideologia

El Front per la Lliberació Àrap s'opon a la "palestinizaació" del conflicte àrap-israelita, i ha dit que la guerra autèntica és del poble àrap contra les forces del colonialisme, l'imperialisme i el sionisme. L'ideologia de el FLA es basava en la creència de que Iraq era el país més important del món àrap, i com tal deu liderar la lluita pel panarabisme. En este context el poble palestí deguera lluitar per la lliberació de la terra palestina, per a integrar-la a una gran nació àrap. El FLA rebujava el Programa dels Dèu Punts de 1974 de Yasir Arafat, i cridava per una lluita unida contra Israel per a corregir les equivocacions comeses en la guerra dels Sis Dies de 1967.