Fullonica

Restants d'una fullonica en Pompeya.

Fullonica, era el nom que rebien en l'Imperi romà els comerçs dedicats a la lavandería i a la tintoreria. El servici, d'ordinari era car, ya que l'emperador Vespasiano havia impost un tribut sobre l'orina humana. Les fullonicas es basaven en esta substància per a acometre la llabor de netejar la roba, ya que els àcits dissolien les taques

En Pompeya s'han trobat restants d'a lo manco onze fullonicas. Tal volta la més famosa d'elles siga la fullonica de Stephanus, o Stéfano, un adinerat comerciant de Pompeya que segurament morira en l'erupció del Vesubio en l'any 79 d. C. que va arrasar la ciutat. També s'han localisat en la ciutat d'Ostia tres grans i dos menors, una atra prop de Forlì (a on hi ha un bajorrelieve de la fullonica) i en Barcino, actual Barcelona, a on es conserven en el Museu de Història de la Ciutat de Barcelona quatre estàncies de el II en una pileta per al llavat i una pila per a l'aclarit.

Concepte de fullonica: La fullonica de Stéfano

La fullonica de Stefano (fullonica Stephani) era una antiga casa senyorial reestructurada per a servir a la nova funció de lavandería. En ella, els esclaus preparaven les teles de llana o de lli en tenyides, i també es netejava la roba.

La fullonica de Stefano era, com a molts comerços, una antiga vivenda, pero en este cas es va procedir a una autèntica transformació i adaptació. Les diferents estàncies varen ser descobertes pels arqueòlecs en 1911, trobant-se en bon estat de conservació, fins al punt de permetre l'identificació de cada una d'elles. El nom del propietari apareix en la propaganda electoral escrita en la porta, per la que es tenen notícies de que en la fullonica també treballaven dònes. En el primer recint despuix de l'àmplia entrada es varen trobar restants de la prensa amprada per a planchar els panys. El impluvium, o pati interior destinat a arreplegar aigua de pluja s'havia dedicat a la neteja de roba transformat en una espècie de lagar delimitat per uns murs d'uns 30 cm d'altura. Ací es tendia també la roba posada a secar al sol. Despuix del jardí, en el seu peristilo, es troben les restants dependències: tres cups comunicats i sense desaiguador i cinc pous, en els que els esclaus llavaven la roba chafant els panys sumergits en aigua i substàncies alcalinas: soda i orina arreplegada en uns recipients pròxims. Per a ablanir les teles endurides per estes substàncies es procedia posteriorment a tractar-les en argila i finalment, despuix del batimiento, a un últim i cuidadós llavat que eliminara els restants de les substància anteriors. Finalment eren cardadas, espalmades i planchadas. La fullonica disponia també de latrines i cuina per als seus treballadors.

Els batientes de l'entrada es trobaven tancats per fòra en passadors quan l'edifici va ser descobert. En el seu interior, despuix dels batientes, es va descobrir el cos d'un home de mijana edat aferrat en força a una bossa en una important suma de diners, concretament 1089 sestercis i dos torres. Potser es tractara del propi Stefano, en els guanys obtinguts de la lavandería, encara que s'especula en la possibilitat de que poguera tractar-se de qualsevol atre ciutadà que haguera buscat refugi despuix de les potents portes.

El cicle de neteja en les fullonicas

Era molt complex i no s'han pogut reconstruir en absoluta certea. Plinio el Vell, Història Natural (XXXV, 57), informa de que la llei Metilia s'ocupava d'això, donant conte de l'atenció en que els censores C. Flaminio i L. Emilio s'havien ocupat en el passat de totes les coses que afectaven a la vida dels ciutadans.

Primer es buscaven possibles danys en el teixit, i una volta arreglats es atiesaba i netejava la tela sumergint-l'en substàncies alcalinas, sardo segons Plinio. L'emperador Vespasiano va crear latrines públiques en les que els propietaris de fullonicas podien arreplegar l'orina amprada en els seus negocis per mig del pagament d'un impost. En anterioritat era freqüent que prop de l'entrada de les lavandería es dispongueren ánforas retallades. Sobre algunes d'elles s'han trobat en Pompeya inscripcions que invitaven als transeünts a orinar en dits recipients per a obtindre la matèria necessària per al negoci. En la fullonica de Barcino s'ha trobat junt a la pileta de la primera estància un ánfora retallada, de la que es conserva el negatiu, en restants de cendres amprats com a detergents i blanqueantes. En l'interior de la pileta, junt a un gros sediment de calç, els anàlisis efectuats han permés detectar la presència d'orina i cendres, amprades com mordientes i blanqueantes. En la segona peça es trobava la lacuna fullonica, destinada a l'aclarit, semblant a les localisades en Ostia.

La tercera peça en Barcino, mal conservada, només presenta un banc corregut, que es presumix destinat a les operacions de batre, escurrir i planchar els panys. La quarta i última estància tampoc permet establir en exactitut la seua funció, havent estat destinada potser a almagasén o sala de recepció, faltant ací les típiques piles de chafat o saltus fullonici.

Bibliografia consultada

• Beltrán de Heredia Bercero, Julia, «Els restants arqueològics d'una ___protected_title_3___ i d'una ___protected_title_4___ en la colónia romana de ___protected_title_5___ (Barcelona)», Complutum, 11 (2000), pp. 253-259.
• Giuntioli, Stefano, Art i Història de Pompeya, Florencia, 1989, Casa Edittrice Bonechi, pp. 54-55.