Funció doble exponencial
Una funció doble exponencial (o exponencial doble) és una constant elevada a la potència d'una funció exponencial. La fòrmula general és (a on a>1 i b>1), i el seu creiximent és molt més ràpit que el d'una funció exponencial. Per eixemple, si a = b = 10:
Els factorialés creixen més ràpit que les funcions exponencials, pero molt més llentament que les funcions doblement exponencials. No obstant, la tetración i la funció de Ackermann creixen més ràpit encara. Vore cota superior asintòtica per a una comparació de la taxa de creiximent de distintes funcions.
L'invers de la funció doble exponencial és el doble logaritmo log(log(x)).
Successions doblement exponencials
[editar | editar còdic]Es diu que una seqüència de sancers positius (o número real) té una taxa de creiximent doblement exponencial si la funció que dona el terme n de la seqüència està llimitada per dalt i per avall per funcions doblement exponencials de n. Entre els eixemples s'inclouen:
- Els números de Fermat
- Els cosins harmònics, és dir, els primers p en els que la successió 1/2 + 1/3 + 1/5 + 1/7 + ⋯ + 1/p supera a 0, 1, 2, 3, … Els primers números, a partir del 0, són 2, 5, 277, 5195977, ... Plantilla:OEIS
- Els números dobles de Mersenne
- Els elements de la successió de Sylvester Plantilla:OEIS a on I ≈ 1.264084735305302 és la constant de Vardi Plantilla:OEIS.
- Les funcions booleanas k-àries:
- Els número primo 2, 11, 1361, ... Plantilla:OEIS a on A ≈ 1.306377883863 és la constant de Mills.
Alfred Aho i Neil Sloane varen observar que en varis successions sanceres importants, cada terme és una constant més el quadrat del terme anterior. Mostren que tals seqüències poden formar-se redonejant al sancer més propenc als valors d'una funció doblement exponencial en exponent mig 2.[1] Ionaşcu i Stănică descriuen algunes condicions suficients més generals per a que una seqüència siga el sol d'una seqüència doblement exponencial més una constant.[2]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Complexitat algorítmica
[editar | editar còdic]En teoria de la complexitat computacional, 2-EXPTIME és la classe de problemes de decisió que es poden resoldre en un temps doblement exponencial. És equivalent a AEXPSPACE, el conjunt de problemes de decisió que es poden resoldre en una màquina de Turing alternante en l'espai exponencial, i és un superconjunto d'EXPSPACE.[3] Un eixemple d'un problema en 2-EXPTIME que no està en EXPTIME és el problema de provar o refutar declaracions en l'aritmètica de Presburger.[4]
En alguns atres problemes en el disseny i anàlisis d'algoritmes, les seqüències doblement exponencials s'usen dins del disseny d'un algoritme en lloc d'en el seu anàlisis. Un eixemple és l'algoritme de Chan per a calcular una envolvente convexa, que realisa una seqüència de càlculs usant valors de prova hi = 22i (estimacions per al tamany d'eixida final), prenent el temps O(n log hi) per a cada valor de prova en la seqüència. Pel doble creiximent exponencial d'estos valors de prova, el temps per a cada càlcul en la seqüència creix exponencialment en funció de i, i el temps total està dominat pel temps del pas final de la seqüència. Per lo tant, el temps total per a l'algoritme és O(n log h) a on h és el tamany d'eixida real.
Teoria de números
[editar | editar còdic]Alguns llímits de la teoria de números són exponencials dobles. Se sap que els número perfecto en n factors primers distints són com a màxim , resultat demostrat per Nielsen (2003).[5]
El volum màxim d'un politopo en una retícula sancera de dimensió d en k ≥ 1 punts reticulars interiors és com a màxim de
resultat de Pikhurko (2001).
El major número primo conegut en l'era electrònica ha creixcut aproximadament com una funció exponencial doble des de l'any en el que Miller i Wheeler varen trobar un número primo de 79 dígits en l'ordenador EDSAC1 en 1951.[6]
Biologia teòrica
[editar | editar còdic]En dinàmica de poblacions, a voltes se supon que el creiximent de la població humana és doblement exponencial. Varfolomeyev i Gurevich varen propondre[7] en valors experimentalment ajustats que
a on N(i) és la població en millons en l'any i.
Aplicacions en física
[editar | editar còdic]En el model del oscilador de Tota d'autopulsación, el logaritmo de l'amplitut varia exponencialment en el temps (per a amplitut grans), per lo que l'amplitut varia com una funció del temps doblement exponencial.[8]
S'ha observat que les macromoléculas dendríticas creixen de forma doblement exponencial.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1973).«Some doubly exponential sequences».Fibonacci Quarterly.11
- 429–437..
- ↑ .
- ↑ Christos Papadimitriou, Computational Complexity (1994), Plantilla:Isbn. Section 20.1, corollary 3, page 495.
- ↑ Fischer, M. J., and Michael Oser Rabin, 1974, ""Super-Exponential Complexity of Presburger Arithmetic. [1] archivat en Wayback Machine." Proceedings of the SIAM-AMS Symposium in Applied Mathematics Vol. 7: 27–41
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ “Double Exponential Dendrimer Growth” (1995). Journal of the American Chemical Society 117: 2159–2165. doi:.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función doble exponencial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.