Anar al contingut

Funció doble exponencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Double Exponential Function.svg
Una funció exponencial doble (curva roja) en comparació a una funció exponencial simple (curva blava)

Una funció doble exponencial (o exponencial doble) és una constant elevada a la potència d'una funció exponencial. La fòrmula general és f(x)=abx=a(bx) (a on a>1 i b>1), i el seu creiximent és molt més ràpit que el d'una funció exponencial. Per eixemple, si a = b = 10:

  • f(0) = 10
  • f(1) = 1010
  • f(2) = 10100 = gúgol
  • f(3) = 101000
  • f(100) = 1010100 = gúgolplex.

Els factorialés creixen més ràpit que les funcions exponencials, pero molt més llentament que les funcions doblement exponencials. No obstant, la tetración i la funció de Ackermann creixen més ràpit encara. Vore cota superior asintòtica per a una comparació de la taxa de creiximent de distintes funcions.

L'invers de la funció doble exponencial és el doble logaritmo log(log(x)).

Successions doblement exponencials

[editar | editar còdic]

Es diu que una seqüència de sancers positius (o número real) té una taxa de creiximent doblement exponencial si la funció que dona el terme n de la seqüència està llimitada per dalt i per avall per funcions doblement exponencials de n. Entre els eixemples s'inclouen:

Alfred Aho i Neil Sloane varen observar que en varis successions sanceres importants, cada terme és una constant més el quadrat del terme anterior. Mostren que tals seqüències poden formar-se redonejant al sancer més propenc als valors d'una funció doblement exponencial en exponent mig 2.[1] Ionaşcu i Stănică descriuen algunes condicions suficients més generals per a que una seqüència siga el sol d'una seqüència doblement exponencial més una constant.[2]

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Complexitat algorítmica

[editar | editar còdic]

En teoria de la complexitat computacional, 2-EXPTIME és la classe de problemes de decisió que es poden resoldre en un temps doblement exponencial. És equivalent a AEXPSPACE, el conjunt de problemes de decisió que es poden resoldre en una màquina de Turing alternante en l'espai exponencial, i és un superconjunto d'EXPSPACE.[3] Un eixemple d'un problema en 2-EXPTIME que no està en EXPTIME és el problema de provar o refutar declaracions en l'aritmètica de Presburger.[4]


En alguns atres problemes en el disseny i anàlisis d'algoritmes, les seqüències doblement exponencials s'usen dins del disseny d'un algoritme en lloc d'en el seu anàlisis. Un eixemple és l'algoritme de Chan per a calcular una envolvente convexa, que realisa una seqüència de càlculs usant valors de prova hi = 22i (estimacions per al tamany d'eixida final), prenent el temps O(n log  hi) per a cada valor de prova en la seqüència. Pel doble creiximent exponencial d'estos valors de prova, el temps per a cada càlcul en la seqüència creix exponencialment en funció de i, i el temps total està dominat pel temps del pas final de la seqüència. Per lo tant, el temps total per a l'algoritme és O(n log h) a on h és el tamany d'eixida real.

Teoria de números

[editar | editar còdic]

Alguns llímits de la teoria de números són exponencials dobles. Se sap que els número perfecto en n factors primers distints són com a màxim 24n, resultat demostrat per Nielsen (2003).[5]

El volum màxim d'un politopo en una retícula sancera de dimensió d en k ≥ 1 punts reticulars interiors és com a màxim de

k(8d)d15d22d+1,

resultat de Pikhurko (2001).

El major número primo conegut en l'era electrònica ha creixcut aproximadament com una funció exponencial doble des de l'any en el que Miller i Wheeler varen trobar un número primo de 79 dígits en l'ordenador EDSAC1 en 1951.[6]

Biologia teòrica

[editar | editar còdic]

En dinàmica de poblacions, a voltes se supon que el creiximent de la població humana és doblement exponencial. Varfolomeyev i Gurevich varen propondre[7] en valors experimentalment ajustats que

N(y)=375.61.001851.00737y1000

a on N(i) és la població en millons en l'any i.

Aplicacions en física

[editar | editar còdic]

En el model del oscilador de Tota d'autopulsación, el logaritmo de l'amplitut varia exponencialment en el temps (per a amplitut grans), per lo que l'amplitut varia com una funció del temps doblement exponencial.[8]

S'ha observat que les macromoléculas dendríticas creixen de forma doblement exponencial.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1973).«Some doubly exponential sequences».Fibonacci Quarterly.11
    429–437..
  2. .
  3. Christos Papadimitriou, Computational Complexity (1994), Plantilla:Isbn. Section 20.1, corollary 3, page 495.
  4. Fischer, M. J., and Michael Oser Rabin, 1974, ""Super-Exponential Complexity of Presburger Arithmetic. [1] archivat en Wayback Machine." Proceedings of the SIAM-AMS Symposium in Applied Mathematics Vol. 7: 27–41
  5. .
  6. .
  7. .
  8. .
  9. “Double Exponential Dendrimer Growth” (1995). Journal of the American Chemical Society 117: 2159–2165. doi:10.1021/ja00113a005.


Referències

[editar | editar còdic]