GOCE

GOCE (Gravity field and steady-state Ocean Circulation Explorer, Explorador de la Circulació Oceànica i de Gravetat) és un satèlit de la Agència Espacial Europea (ESA) dedicat a la mida del camp gravitatorio terrestre. Va ser llançada el 17 de març de 2009 per mig d'una eixida russa Rockot (antic missil balístic), despuix de haver segut posposta la seua data prevista inicial del 27 d'octubre de 2008 per problemes en l'eixida llançador.

La seua construcció va córrer a càrrec d'un consorci de 45 empreses, entre les que destaquen Thales Alenia Space i EADS Astrium Space.

En acabant de que el tanc de combustible de xenón s'agotara, el satèlit va escomençar a perdre altitut produint-se una reentrada l'11 de novembre de 2013, sobre les 01:00 CET, destruint-se en l'atmòsfera alta.

Objectius de la missió

La missió del satèlit té els següents objectius:

Determinar les anomalies del camp gravitatorio terrestre en una precisió de 10-5m/s2.
Determinar el geoide en una precisió d'1 a 2 cm i una resolució espacial millor que 100 km .

Instrumentació

Per a portar a terme la seua missió dispon dels següents instruments:

Gradiómetro: 3 parells de 3 eixos servocontrolados en accelerómetros capacitivos, cada parell separat una distància de 5 dm
Receptor GPS de 12 canals en calitat geodética
Retroreflector làser

Llançament

El satèlit GOCE va ser llançat a les 14:21 GMT del 17 de març de 2009 des del Cosmódromo de Plesetsk utilisant una eixida russa de tipo Rokot (que és un missil balístic intercontinental de tipo UR-100N modificat per a usos civils despuix del tractat de reducció d'armament estratègic) que propulsó al satèlit en direcció nort sobre l'àrtic lliberant-ho a 280 quilómetros d'altura en òrbita circumpolar. El primer intent de llançament es va produir el 16 de març de 2009, pero va ser abortat per un fallo en la torre d'envolament.

El llançament finalment va tindre per objectiu situar a GOCE en una òrbita heliosíncrona en un inclinament de 96.70 graus i nodo ascendent a 18:00. El satèlit devia separar-se de la seua eixida llançador a 295 quilómetros d'altura i la seua òrbita decaure durant 45 dies fins a l'altitut operativa de 270 quilómetros. Per a mantindre la baixa altitut de la seua òrbita GOCCE conta en un propusor de ions en el que contrarrestar els efectes del rozamiento en l'atmòsfera per a quedar afectat únicament pel camp gravitatorio.

Energia

GOCE du fixats a la part del cos principal que està orientada cap al sol panels solars en capacitat per a produir 1300 vats.

Ademés conta en un motor elèctric de propulsió de ions que funciona llançant a més de 40000 m/s partícules de xenón carregades la funció de les quals és compensar les pèrdues d'impuls causades per la baixa òrbita. Com a combustible per a este motor conta en un tanc en 40 kg de xenón que una volta consumit marcarà el final de la vida operativa del satèlit, estimada en uns 20 mesos.

Les plaques solars que du es troben dispostes en un panel de 5 metros per 1 metro i actuen com a aletes pensades per a estabilisar la nau durant el seu trànsit per la ionosfera.

Enllaços externs

ESA's gravity mission GOCE (anglés)
GOCE en ESA Spacecraft Operations (anglés)
GOCE Mission Profile [1] archivat en Wayback Machine. en NASA's Solar System Exploration (anglés)
Satellite GOCE en International Laser Ranging Service (ILRS) (anglés)

El GOCE, reingresó a l'atmòsfera i es va desintegrar. Casi 4 anys de servici (espanyol)