Galípoli (ciutat)

Galípoli (ciutat)

Galípoli (Plantilla:Lang-tr) és una ciutat situada al noroest de Turquia, en Tracia oriental, i el nom del qual deriva del grec Kallipolis (Καλλίπολις), que significa 'ciutat bella'. Es troba en la península homònima, en el mar Egeo a l'oest i l'estret dels Dardanelos a l'est.

Image satèlit de la península de Galípoli i àrea circumdant.

Història

Antiguetat, Bizancio i els creuats

En grec Kallipolis, o en llatí Callipolis, era una ciutat al surest del Quersoneso tracio (Chersonesus Thracica en llatí, actualment coneguda com península de Galípoli), en la vora dreta, en l'entrada dels Dardanelos. L'emperador bizantí Justiniano I fortificó i va establir allí una important base militar i almagasens per a gra i vi.

En 1304 es va convertir en el centre de l'Estat creuat creat pels almogávares; els catalans la varen cremar en 1307, abans de retirar-se a Casandra.

Época otomana

Despuix de la devastación del terremot de 1357 la ciutat grega va ser casi abandonada, pero va anar ràpidament reocupada pels turcs d'Anatolia, del costat asiàtic de l'estret, fent de Galípoli la primera possessió otomana d'Europa, i el centre de la seua expansió a través dels Balcans.

La península va ser habitada per poblacions del Imperi bizantí que varen anar gradualment conquistades pel Imperi otomà des de partir de el XII fins a el XV. Als grecs que vivien allí els va ser permés continuar la seua vida quotidiana. Galípoli va ser la capital del districte de Kaymakamlik del vilayet de la (província de Wali) d'Adrianópolis, en prop de 30 000 habitants, entre grecs, turcs, armenis i judeus.

Galípoli va aplegar a ser el principal campament militar de les forces britàniques i franceses en 1854 durant la guerra de Crimea, i el port va ser el punt d'eixida cap a Constantinopla.

La península no va sofrir més guerres fins a la Primera Guerra Mundial quan els aliats del Imperi britànic i varen intentar trobar una forma d'alcançar al seu aliat en l'est, l'Imperi rus, decidit a obtindre una eixida en l'est. Els otomans varen organisar en ajuda dels alemans fortificacions defensives a lo llarc de la península.

Batalla de Galípoli

Artícul principal → Batalla de Galípoli.

En Austràlia, Nova Zelanda i Terranova, Galípoli és el nom donat a la campanya de la península de Galípoli durant la Primera Guerra Mundial, normalment coneguda com la campanya britànica dels Dardanelos i en Turquia com la batalla de Çanakkale. Les forces aliades varen intentar expulsar als otomans dels Dardanelos i capturar Constantinopla (hui Estambul). El 25 d'abril de 1915, una força aliada de britànics i francesos, les tropes d'Austràlia i Nova Zelanda (ANZAC) varen alcançar una chicoteta baïa a l'oest de la península (hui cridada cala Anzac). La campanya va ser un relatiu èxit per als turcs i els alemans i una catàstrofe per a Rússia, la qual podria haver conduït a una guerra civil per la calamitosa campanya.

Els ANZAC varen evacuar el 19 de decembre de 1915 i atres elements de la força d'invasió una miqueta més vesprada. Va haver al voltant de 180 000 víctimes aliades i 220 000 víctimes turques. Esta campanya s'ha convertit en un «mit» per a Austràlia i Nova Zelanda, i el dia de Anzac és encara commemorat en una festa en abdós països. De fet, és una d'eixes rares batalles que abdós bandos semblen recordar carinyosament, com els turcs que la consideren com un gran punt de partida per a la seua futura nació.

Molts objectes de recort de la campanya de Galípoli poden ser vists en el museu d'Australian War Memorial en Canberra, en Austràlia, i en el d'Auckland War Memorial Museum en Auckland, Nova Zelanda. Esta campanya també va posar una abolladura en l'armadura de Winston Churchill, llavors Primer Lord del Almirantazgo, qui havia encarregat els plans per a invadir els Dardanelos. Parla d'esta campanya intensament en les seues memòries. Uns menuts destacaments d'artilleria varen ser enviats per Grècia per a ajudar en la batalla, conduïts per Antonios Georgiadis (en alguns relats Antonios Pispas, quan va canviar el seu llinage despuix).

La campanya de Galípoli també va donar una espenta important a la carrera de Mustafa Kemal, que eren en eixe moment una miqueta conegut comandant de l'eixèrcit. Kemal va excedir la seua autoritat i va contravindre órdens per a interrompre l'alvanç aliat i aüixar-ho. Va fundar el modern estat turc despuix del colapse del imperi otomà.

Dia ANZAC

El 25 d'abril de 1990, marca el 75 aniversari del desembarc en Galípoli, d'oficials governamentals d'Austràlia i Nova Zelanda, molts dels últims veterans de Galípoli, i molts turistes australians i neozelandesos per a un amanecer especial en Galípoli. L'assistència en el Dia ANZAC al servici de l'amanecer de Galípoli s'ha tornat popular des de llavors. Més de 10 000 persones han assistit als servicis en Galípoli.

Fins a 1999 el servici de l'amanecer de Galípoli se celebrava en el cementeri militar de Ari Burnu en la cala de Anzac, pero el creixent número de persones que assistien va originar la construcció d'un lloc més espacioso en la plaja del nort, coneguda com el «Anzac Commemorative Site».

Influència en les arts

La batalla de Galípoli va ser objecte en 1981 d'una película titulada Gallipoli, dirigida per Peter Weir i protagonisada per Mel Gibson. La película va rebre crítiques per representar la campanya com principalment australiana, quan de fet va haver el doble de víctimes entre soldats britànics que soldats de la ANZAC. Eric Bogle va escriure en 1972 el seu famós And the Band Played Waltzing Matilda ('I la banda va tocar Waltzing Matilda') despuix d'haver observat en Austràlia, una parada de veterans de la campanya de Galípoli. Versions d'esta cançó han segut despuix gravades per June Tabor i The Pogues separadament.

Va ser objecte en 2005 d'un documental, cridat Gallipoli, pel director turc Tolga Örnek, mostrant el valor i el sofriment en abdós bandos a través de l'utilisació dels diaris de supervivència i les cartes dels soldats. Per este film ha segut guardonat en una medalla honoraria, per la divisió general de l'Orde d'Austràlia.

També la batalla és representada en la cançó Cliffs of Gallipoli de Sabaton del seu àlbum The Art Of War.

Història eclesiàstica

Galípoli va ser sèu titular de Tracia. Callipolis va ser un bisbat depenent d'Heraclea. Lequien (I, 1123) menciona solament a sis bisbes grecs, el primer en sèu en Éfeso en el 431, quan la sèu va ser unida en la de Coela (Coelia o Coele), l'última sobre el 1500. La seua llista podria aumentar-se fàcilment en els grecs ortodoxos la sèu dels quals encara existix. Va conseguir en 1904 el ranc de metròpolis, despuix de l'actitut de les sèus metropolitanes gregues. Lequien (III, 971) dona els noms de huit bisbes llatins, des de 1208 fins a 1518. (Vinya. Eubel, I, 269, nota).

Hi ha numeroses escoles i un chicotet museu. Un gran cementeri és el lloc de descans de molts soldats francesos que varen morir de malaltia (sobretot de còlera) durant la guerra de Crimea. El port és mal i el comerç insignificant, per la falta de carreteres. Una missió catòlica va ser dirigida en l'época otomana pels pares asuncionistas. Hi ha també catòlics armenis i grecs, els sacerdots dels quals oficien els seus respectius ritos.

Fonts i referències

• Plantilla:Catholic (http://www.newadvent.org/cathen/03183c.htm)