Galerna
Una galerna és un temporal súbit i violent en fortes raches de vent de l'oest al noroest que sol assotar algunes zones del mar Cantàbrica i el golf de Viscaya, per lo general entre la primavera i el autumne.[1] Afecta especialment a la zona del Cantàbrica central i oriental, és dir, a la costa oriental d'Astúries, Cantàbria i a les províncies vasques de Viscaya i Guipúscoa. El seu nom procedix del francés galerne i este del bretón gwalarn, paraula que designa este vent del noroest.
Apareixen en dies calorosos i apacibles en els que l'arribada d'un front fret ve acompanyat d'un canvi brusc en la direcció i intensitat del vent, que pot aplegar a superar els 100 km/h. El cel s'enfosquix i es produïx un fort descens de temperatura, de fins a 12 °C en 20 minuts, un aument de la pressió atmosfèrica i de la humitat relativa,[2][3] que roça el 100 %. La mar pot aplegar a ser de grossa a montanyosa i a tot això s'afigen unes curtes pero intenses plujas (encara que no necessàriament).
Localisació
[editar | editar còdic]En una galerna típica es distinguixen tres àrees principals que conformen el seu cicle d'oest a est a lo llarc de la costa de la mitat oriental del Cantàbric:[2]
- La primera zona, ubicada entre Avilés i Veta Maigr, és coneguda com la zona de desenroll. Ací és a on la galerna comença a formar-se i adquirix força. No obstant en este punt el vent encara no alcança la seua màxima intensitat i no aplega a una escala forta.
- A mida que la galerna alvança s'estén a una segona zona, des de Veta Major fins a Biarritz. Esta àrea es coneix com la zona de màxima intensitat. Ací és a on la galerna mostra el seu verdader poder. En la costa, els vents són extremadament forts, en raches que poden superar els 100 km/h.
- Finalment, despuix de passar Biarritz, la galerna entra en la seua fase de malbarat. Açò significa que comença a debilitar-se gradualment. Els vents van perdent força i la galerna agota la seua energia.
Característiques
[editar | editar còdic]
La galerna s'engloba dins de les denominades destorbament atrapats en la costa (PAC - en inglés: coastally-trapped disturbance, CTD).[4][5] En la seua majoria s'originen per mig de frontogénesis local en l'interior del golf de Viscaya[1] i solament una fracció menor són fronts oceànics generats fòra de la regió.
La frontogénesis local sol iniciar-se a partir de l'irrupció dels suroestes pre-frontals oceànics que precedixen a un front primari i que desplacen als continentals més càlits dins del Golf. La capa llímit marina, d'estratificació estable darrere d'este nou front, pot quedar atrapada en la costa contra la barrera topogràfica de la cordillera Cantàbrica i canalisar-se a lo llarc d'ella, seguint els gradient de pressió locals i/o sinópticos. En este cas el front de galerna pot intensificar-se en els gradient de pressió favorables costers oest-este que s'establixen en la formació d'una vaguada a sotavent de la cordillera causada pel efecte Foehn que precedix a la galerna: la vaguada té un orige tèrmic (calfament adiabàtic) i dinàmic (convergència horisontal provocada per l'increment de la vorticidad relativa i l'estretament de les columnes d'aire a sotavent de la cordillera). Este reforçament del front de galerna podria relacionar-se en els bots aparents del front primari, que finalment pot debilitar-se i desaparéixer, mentres que el front de galerna s'intensifica, com es pot observar el 3 de juliol de 2015 (vore image) en senyes de vent horaris de reanálisis ERA5 del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Determini Mig (ECMWF). En este cas, com en molts atres, este front no s'acompanya de nuvolositat en suficient gruixa o extensió, i en conseqüència permaneix amagat en les imàgens de satèlits meteorològics.[1]
En estos fenomens meteorològics extrems en vint minuts es passa d'una mar entre plana i rullada, provocada pel vent sur, a atres en 3 o 6 metros d'altura d'onage, segons siga la violència de la galerna. En algunes ocasions s'arrepleguen testimonis de que la mar ha aplegat a catorze metros d'altura. No obstant este tipo de galernas no són pròpiament tals, sino ciclogénesis explosives, les quals tenen una atra gestació diferent, encara que la seua aparició s'assembla prou a la galerna.[6]
La regió rep un promig de quatre a cinc galernas relativament intenses (Vmáx > 50 km h−1) per any:[1] el seu número mostra una gran variabilitat anual i una marcada estacionalidad, en un màxim durant els mesos de maig i juny i un mínim en hivern. Ocorren freqüentment entre el migdia i ben entrada la vesprada, a on es registren els fenomens més intensos.
Degut a que les galernas suponen un canvi repentí del temps i de les condicions de la mar, són un dels fenomens meteorològics més temuts pels mariners i peixcadors del mar Cantàbrica, sobretot perque durant molts sigles varen ser impredictibles. En l'actualitat els models meteorològics són capaços de saber quàn pot produir-se una galerna, restant part de perillositat potencial, encara que normalment lo que es pot prevore és que es van a donar les condicions propícies per a que es produïxca, sent encara molt complicat determinar en quin moment exacte es produirà el canvi de temps.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Atmospheric Research.281
- 106493.ISSN 0169-8095.doi:10.1016/j.atmosres.2022.106493.Consultat el 2022-12-21. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «gangoiti_atmos_research» está definido varias veces con contenidos diferentes
- 106493.ISSN 0169-8095.doi:10.1016/j.atmosres.2022.106493.Consultat el 2022-12-21. Erro en la cita: Etiqueta
- ↑ 2,0 2,1 Consultat el 2023-06-21.
- ↑ Gotzon Gangoiti (2002). "Anàlisis i diagnòstic d'episodis de meteorologia severa en el País Vasc (en espanyol i anglés)"[1]
- ↑ C.J.C. Reason, D.G. Steyn (1990). "Coastally trapped disturbances in the lower atmosphere: dynamic commonalities and geographic diversity"[2]
- ↑ González Herrero, Sergi; Callat Pallarés, {{{nom2}}}; Werner Hidalgo, {{{nom3}}}; Escribà Ayerbe, {{{nom4}}} (2019). Coastal trapped disturbances en el llitoral català: un perill aeronàutic, Agència Estatal de Meteorologia, pp. 241–246. doi:10.31978/639-19-010-0.241. ISBN 978-84-7837-101-3.
- ↑ El Diari Vasc. «La tràgica galerna de 1890». Consultat el 23 de decembre de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galerna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.