Ganachakra
Ganachakra (en sánscrito, गणचक्र, "círcul de reunió") o tsog (lo mateix en tibetà) és una cerimònia tántrica o esotèrica, de tenyides orgiásticos, originada en l'hinduismo i el budisme vajrayana. Els seus participants es reunixen per a cantar mantres, realisar mudres, fer ofrenes votivas i compartir pràctiques comunament prohibides o desaconsellades: menjar carn, consumir alcohol, cohabitar en persones de castes diferents i tindre sexe tántrico, tot això emmarcat dins d'una espiritualitat antinomiana particular. També rep els noms de ganapuja, cakrapuja or ganacakrapuja, i encara es realisa en certes branques vajrayana, hindús i del bön tibetà.
Característiques
[editar | editar còdic]No hi ha un dictamen únic sobre cóm deuen celebrar-se estos convits, pero la majoria de les voltes compartixen uns elements comuns bàsics. Per eixemple, generalment se celebren de nit i en llocs ctónicos, com a cementeris, coves i terrenys de cremació, en els quals els participants visten ornaments i corones d'os. Durant la festivitat en sí, se senten en círcul, en un confín traçat en el sol en pigments i montons d'ofrenes, i toquen instruments per a induir estats elevats de consciència mentres consumixen carn i begudes alcohòliques, servides en kapala o copes fetes en cràneus.
Durant això també es balla, es practiquen el sexe i els ritos sexuals, i s'entonen caryagiti, cançons improvisades per a expressar l'èxtasis i l'allumenament.[1][2] En certs contexts, sobretot en escoles monásticas que no permeten trencar els seus vots, la sexualitat només es realisa de forma simbòlica o visualisada.[3] El número de hòmens i dònes deu ser parell, pero també hi ha evidència de ganachakras celebrats per dònes, com un especialment famós que va tindre lloc en el cementeri del temple Sitavana de Bihar. Per a un practicant masculí era un honor ser invitat a un d'estos círculs.[1]
En el tantrisme hindú
[editar | editar còdic]En el hinduismo va ser a on es va originar la pràctica, considerant-se que panchamakara podria funcionar com una metàfora dels cinc aliments rituals o panchamrita i els cinc elements o mahabhuta. Els ganachakras varen nàixer entre els sigles VIII i IV a. C. com a part de cults iniciáticos.[2]
En les tradicions hindús, un ganachakra consistix expressament en consumir cinc elements, coneguts com panchamakara: madya (vi), mamsa (carn), matsya (peix), mudra (lakshmi) i maithuna (sexe ritual). Els participants se senten en círcul, cada home en la seua dòna a l'esquerra, i en mig presidix un senyor del círcul o cakreshvara en la seua pròpia esposa. Durant el cakra no hi ha distinció de castes, encara que persones de certs oficis estan excloses.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Shaw, Miranda (1995). Passionate Enlightenment::Women in Tantric Buddhism, Princeton University Press, p. 81. ISBN 0-691-01090-0.
- ↑ 2,0 2,1 Samuel, Geoffrey (1998). Paganism and Tibetan Buddhism: Contemporary Western Religions and the Question of Nature; Pearson, Joanne et al. (1998). "Nature Religion Today: Paganism in the Modern World." ISBN 0-7486-1057-X
- ↑ «The Mahasiddha Tradition in Tibet». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2015. Consultat el 23 de juliol de 2020.
- ↑ Woodroffe, Sir John (1918). «Chapter Twenty-Seven:The Pañcatattva (The Secret Ritual)». Shakti and Shâkta. Consultat el 20 de juliol de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ganachakra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.