Gematría
Gematría o gematria (Plantilla:Lang-he, translit. guematria, Plantilla:Pronunciat; en hebreu rabínico: גמטריא)[1] és un método d'interpretació de noms, paraules i frases hebrees basada en l'assignació de valor numèric a cada caràcter del alfabet hebreu. A diferència de l'isopsefía i la numerologia, la gematría també ampra la metátesis, afectant la pronunciació de les lletres combinades (un fenomen comú en hebreu). Usada sobretot en l'àmbit religiós-esotèric, també ampra métodos d'interpretació cabalísticos.
En la gematría, una sola paraula pot traduir-se en varis valors segons el sifrat utilisat. Quan la suma dels números dels caràcters que componen dos paraules distintes donen el mateix resultat, es percep una analogia entre abdós i es considera que deuen tindre una conexió contextual i fins a esotèrica.
Etimologia
[editar | editar còdic]Considerada una paraula hebrea, el seu orige podria derivar-se del grec γεωμετρία (geōmetriā, lit. geometria, usant com a traducció la gēmaṭriyā[2]) encara que alguns estudiosos creuen que es deriva del grec γραμματεια (grammateia, lit. "coneiximent de l'escritura", raïl etimològica de la gramàtica). També és provable que abdós paraules influïren en la formació del vocablo hebreu. Alguns morfòlecs també sostenen que es deriva de l'orde del alfabet grec, sent gamma la tercera lletra de dit alfabet.[3]
En espanyol es pot pronunciar tant com un vocablo de tres sílabes quant com un vocablo de quatre sílabes (en el cas de les quals la lletra i duria un accent). La RAE recomana l'us en espanyol de la segona forma, és dir gematría.[4]
En anglés, la paraula gematria ha existit des de el XVII, a més tardar, a partir de traduccions d'obres de Giovanni Pique della Mirandola. Encara que aparentment el seu significat es deriva de l'isopséfia grega, s'utilisa en gran mida en els texts judeus, sobretot en els associats en la Càbala, influenciats per la llengua anglesa.
Història
[editar | editar còdic]La gematría es va originar com un sistema assiri-babilònic-grec de còdic alfanumèric o sifrat, que després va ser adoptat en la cultura judeua.[5] A lo llarc de l'història s'han utilisat sistemes similars en atres idiomes i cultures, com l'isopéfia grega (especulacions numerológicas paregudes varen existir ya en l'escola pitagórico[6]), la numerologia abyad o la gematría anglesa.
Encara que en principi es considera l'isopéfia la precursora de la gematría, alguns erudits especulen en la possibilitat de que la gematría estiga codificada en la bíblia hebrea (Tanaj, o antic testament en el cristianisme). Israel Knohl alega que "no està fòra de discussió que esta tècnica ya era coneguda en el periodo bíblic i s'usava específicament en contexts religiosos",[7] i ha hipotetizado en que "el fet de que la representació dels valors numèrics de lletres no es demostra en l'us mundà en l'antic Israel abans del periodo helenístico podria apuntar a que este fòra en els seus principis un coneiximent secret de les sagrades escritures que es mantenia en círculs tancats".[8] Per la seua banda, Victor Hurowitz senyala uns principis numerológicos en l'organisació del llibre de Proverbis i demostra que la gematría té precedents mesopotámicos.[9] Stephen J. Lieberman senyala que "devem admetre que és possible que tals tècniques s'ampraren en els texts bíblics; els mijos estaven disponibles i si hi haguera disposició per a fer-ho, certament haguera segut possible l'introducció de mensages amagats en la bíblia".[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «GEMAṬRIA - JewishEncyclopedia.com». www.jewishencyclopedia.com. Consultat el 2020-10-12.
- ↑ «Definition of gematria | Dictionary.com» (en en). www.dictionary.com. Consultat el 2020-10-12.
- ↑ «Home : Oxford English Dictionary» (en en). oed.com. Consultat el 2020-10-12.
- ↑ «https://twitter.com/raeinforma/status/1090185151399804928» (en en). Twitter. Consultat el 2020-10-13.
- ↑ «What is the reason for the custom to give money gifts in multiples of 18 -- 18, 36, 54, etc.?» (en en). www.chabad.org. Consultat el 2020-10-12.
- ↑ Franz Dornseiff, Dones Alphabet in Mystik und Magie. Leipzig: B. G. Teubner, 1922.
- ↑ https://www.academia.edu/24144116
- ↑ Vetus Testamentum.62(2)
- 189–197.ISSN 0042-4935.doi:10.1163/156853312X629199.Consultat el 2020-10-12.
- ↑ Hurowitz, Victor (2012). "Proverbis: Introducció i comentari". Miqra LeYisrael . 1-2 .
- ↑ LIEBERMAN, Stephen (1987). "¿Un trasfondo mesopotámico per a les cridades" mides "agádicas de l'hermenéutica bíblica?". Anual del Hebrew Union College . 58 : 157–225
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gematría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.