Gemonías
Les escales Gemonías (en llatí: Scalae Gemoniae, en italià, Scale Gemonie) varen ser un tram d'escalons ubicat en l'antiga ciutat de Roma. Malnomenades Escales del luto, són tristament famoses en el història romana com a lloc d'eixecució.
Ubicació
[editar | editar còdic]
Esta escala va ser citada per numerosos autors llatins a partir de Tiberio, entre uns atres Valerio Màxim (VI, 3, 3 i VI, 9, 13), Suetonio (Vida de Tiberio, 53, 61, 75) i Tácito (Anals, Llibre III, 14 i VI, 4, 31). No està localisada en precisió.
Les escales estaven localisades en la part central de l'antiga Roma, que duyen des del Arx del mont Palatino baixant fins al Fòrum romà. Tal com es veu des del Fòrum, passaven pel Tabulario i el temple de la Concòrdia en el costat esquerre, i passant davant la presó Mamertina al costat dret.[1] Es creu que l'ubicació de les escales coincidix més o menys en l'actual Via vaig donar Sant Pietro in Carcere, passant les ruïnes de la presó Mamertina.[1]
Història
[editar | editar còdic]Es creu que les escales es varen construir algun temps abans del regnat de Tiberio (14–37), puix no li les menciona per este nom en cap atre text antic que predataba a este periodo. Una de les primeres referències procedix de Tácito, Anals[2] El seu primer us com a lloc d'eixecució s'associa principalment en els excessos paranoicos de finals del regnat de Tiberio. En Suetonio[3] les Gemonías són part important dels temps de terror protagonisats per Sejano.
Els condenats eren habitualment estrangulats ans que els seus cossos es nugaren i es tiraren a les escales. Ocasionalment, els cadàvers dels reus es duyen ací per a exhibir-los des d'atres llocs d'eixecució en Roma. Els cadàvers habitualment eren abandonats per a que es podriren en l'escala durant llarcs periodos de temps a vista de tots des del Fòrum, menjats pels gossos i atres animals de carronya, fins que al final li'ls tirava al riu Tíber.
La mort en les Gemonías es considerava extremadament deshonrosa, encara que varis senadors o inclús un emperador va trobar ací el seu fi. Entre els més famosos eixecutats en este lloc estan el prefecto de la guàrdia pretoriana Sejano i l'emperador Aulo Vitelio. Sejano era un antic confident de l'emperador Tiberio que es va implicar en una conspiració en l'any 31. Segons Dión Casio, Sejano va ser estrangulat i tirat per les Gemonías, a on la massa es ensañó en el seu cadàver durant tres dies.[4] Poc despuix, els seus tres fills varen ser eixecutats de manera similar en este lloc.[4]
Vitelio va ser un general romà que es va convertir en el tercer emperador del cridat Any dels quatre emperadors en el 69. Va succeir a Otón despuix del seu suïcidi el 16 d'abril, pero va viure per a ser emperador sol durant huit mesos. Quan els seus eixèrcits varen ser derrotats pels de Vespasiano, va acceptar rendir-se, pero la guàrdia pretoriana va rebujar deixar-li abandonar la ciutat. Quan les tropes de Vespasiano anaven a entrar en la ciutat, el 20 de decembre de l'any 69, va ser arrastrat fòra del lloc a on s'ocultava, ho varen conduir al Fòrum Romà, travessant tota la via Sacra, en les mans nugades, un llaç al coll i les robes esgarrades. A lo llarc de tot el recorregut ho ofenien en gests i paraules, mentres li colocaven una espasa en el mentó i li agarraven el cap pels pèls, com es feya en els criminals.[5] Ho varen dur a les escales Gemonías i ho varen tirar. Les seues últimes paraules varen ser «I encara aixina yo vaig ser una volta el vostre emperador».[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Platner (1929). A Topographical Dictionary of Ancient Rome, Scalae Gemoniae, p466. London. Oxford University Press.
- ↑ Llibre 3, 14
- ↑ Vida dels dotze Césares, Vida de Tiberio 61
- ↑ 4,0 4,1 Cassius Va donar, Roman History LVIII.11
- ↑ Suetonio, Vida de Vitelio, 16.
- ↑ Tácito, Històries III.84, III.85
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gemonías» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.